El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha rebutjat la petició de la Fiscalia Anticorrupció d'investigar José Luis Rodríguez Zapatero per un delicte de malversació de fons públics per suposadament haver-se quedat amb unes joies que havia d'haver lliurat a Patrimoni de l'Estat, segons una resolució comunicada aquest divendres. L'expresident del govern espanyol va indicar que va ser un regal de rei de l'Aràbia Saudita en la seva visita el 2007. El magistrat ho descarta perquè afirma que en aquella època "no hi havia cap disposició legal que imposés que els regals rebuts per alts càrrecs quedessin automàticament incorporats al patrimoni de l'Administració". L'instructor manté la investigació a Zapatero per suposadament haver cobrat comissions en el rescat de l'aerolínia Plus Ultra, i les joies trobades al seu despatx podrien ser un pagament pels seus serveis.
El Ministeri Públic es basava en la doctrina relativa als béns rebuts per l'autoritat quan estan destinats a integrar-se en el patrimoni públic, fins i tot sense ingrés efectiu, i també sobre el delicte de malversació, que exigeix apropiació amb ànim de lucre o disposició dels béns públics. En aquest context, concloïa que, si fos certa la versió de l'investigat, la conducta podria integrar un delicte de malversació per apropiar-se de cabals públics i sol·licitava ampliar la recerca per aquest tipus penal. Per a Calama, la interpretació del fiscal és "una construcció interpretativa elaborada ex post" i no acceptable.
Regulat el 2013
En aquest sentit, el jutge indica que no va ser fins a la publicació de la Llei 19/2013, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern quan es va establir expressament que els alts càrrecs no poden acceptar regals que excedeixin dels usos socials o de cortesia i que aquells obsequis de rellevància institucional han d'incorporar-se al patrimoni de l'Administració corresponent.
A més, el jutge Calama afirma que no pot atribuir-se eficàcia integradora del tipus penal al Codi de Bon Govern aprovat per Acord del Consell de Ministres, del 18 de febrer del 2005, com exposava Anticorrupció. Aquest instrument, segons el jutge, "posseïa una evident naturalesa ètica i d'autoregulació institucional, però mancava de valor normatiu suficient per determinar la titularitat pública de béns o per ampliar els elements objectius del delicte de malversació. Admetre el contrari suposaria convertir pautes de conducta o principis de bon govern en autèntiques fonts d'incriminació penal, conclusió incompatible amb les exigències derivades del principi de legalitat".
En la resolució, el magistrat repassa la jurisprudència del Suprem sobre el delicte de malversació i conclou que la conseqüència d'acollir la tesi d'Anticorrupció seria "sancionar una conducta mitjançant una interpretació imprevisible i expansiva del tipus penal, estenent la noció de patrimoni públic a un supòsit no previst pel legislador en el moment dels fets i, respecte del qual el ciutadà no podia conèixer raonablement que l'apropiació del bé pogués integrar un delicte de malversació".
Paral·lelament, en una altra resolució, el magistrat ha acordat paralitzar els procediments inspectors de l'Agència Tributària respecte de Rodríguez Zapatero, la seva dona, les seves filles, i també de l'investigat Julio Martínez i diverses societats vinculades a ells. Hisenda ha comunicat al jutge que els investigats no els aportaran més dades mentre estiguin investigats penalment per aquests fets.