El jutge que ha imputat a l’exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i a 27 persones més, investiga si els socis del bufet que va fundar, Equipo Económico, van crear un “entramat societari” per a desviar els fons que obtenien amb la seva presumpta activitat delictiva, que la Guàrdia Civil i els Mossos sospiten que va anar més enllà d’afavorir a empreses gasístiques.
Montoro, juntament amb el seu equip del ministeri d’Hisenda, ha estat investigat des de l’any 2018 per un jutjat de Tarragona per corrupció, frau, prevaricació, tràfic d’influències, negociacions prohibides, corrupció als negocis i falsedat documental. Cristóbal Montoro, recordem, va ser ministre d’Hisenda al segon govern d’Aznar, entre els anys 2000 i 2004, i un altre cop als governs de Rajoy, entre els anys 2011 i 2018. És en aquesta segona etapa al capdavant del ministeri per la qual se l’investiga.
“Entramat societari” per a “desviar fons”
El jutge subratlla, a partir dels informes de la Guàrdia Civil i els Mossos que figuren al sumari, que els socis d’Equipo Económico “podrien disposar d’un entramat societari” que podria haver estat utilitzat “per a desviar fons de la presumpta activitat delictiva investigada”. Per aquest motiu, el jutjat va encarregar a la Guàrdia Civil l’any 2024 que seguís el rastre d’aquests diners presumptament desviats a través d’una vintena de societats.
La Guàrdia Civil, en un informe de l’octubre de 2023 va advertir de la possibilitat que els diners presumptament obtinguts de forma il·lícita a canvi de beneficis fiscals o legals es podrien haver situat fora d’Espanya, a diferents països europeus, entre ells paradisos fiscals com Irlanda o Luxemburg. A més, posava en relleu que Equipo Económico i una de les empreses de l’entramat haurien ingressat diners procedents de països com Colòmbia, Panamà, Estats Units i el Regne Unit.
Segons l’Institut Armat, els socis d’Equipo Económico “controlarien una estructura societària íntimament vinculada i dependent del seu despatx”, a la qual haurien efectuat pagaments per importants quantitats de diners des de la matriu i que disposarien d’un altre “entramat societari” per a desviar i blanquejar fons.
El sumari també inclou un informe de la Unitat Central Anticorrupció dels Mossos d’Esquadra que apunta que les transaccions enviades per EE a les empreses sòcies administrades per ells mateixos, després tornarien, ja que el despatx fundat per Montoro era el seu únic client. L’informe de la policia catalana apunta que “aquest sistema d’enginyeria fiscal els permetria obtenir beneficis fiscals, a més de dificultar la identificació dels destinataris finals dels fons”.
Nòmines “molt considerables”
Un informe dels Mossos de 2019 apunta al fet que per a distribuir els diners obtinguts per les presumptes operacions il·lícites a través d’Equipo Económico, els socis del bufet percebien nòmines “molt considerables” i que facturaven a través de “societats interposades”.
De fet, la Guàrdia Civil detalla, a partir d’un altre informe de l’Agència Tributària, que els salaris rebuts pels vuit socis que va tenir EE i la seva successora, Glogal Afteli, entre 2008 i 2019 - entre els quals no s’inclou a l’exministre Montoro -, per part del mateix despatx o a través del seu entramat d’empreses, sumen 32,4 milions d’euros. En un dels casos, la retribució arriba als 11 milions, en un altre supera els sis i en dos els cinc.
Montoro va vendre les seves participacions per sota del seu valor
La Guàrdia Civil dubta també sobre la “desvinculació efectiva” de Montoro, que va ser soci fundador, president i conseller d’Equipo Económico fins a l’abril del 2008, ja que sospita que podria seguir mantenint el control tot i traspassar el seu paquet accionarial a un altre dels investigats.
Per la seva banda, els Mossos sostenen que la transmissió de participacions a EE per part de Montoro es va fer de forma que podria haver seguit gestionant “aquestes participacions socials” com a titular de dret però no de fet. En el seu informe, els Mossos remarquen que va vendre les seves 1.800 participacions per 18.000 euros, per sota del seu valor real: 28.312 euros. Segons indiquen informacions de El País, l’Agència Tributària, en un informe, apunta que “no va declarar cap guany” per la venda de les participacions, ja que les va vendre al mateix preu amb les que les va adquirir en la fundació del despatx, tot i el creixement del mateix en clients, facturació i valor.