El jutge que investiga les càrregues de l'1-O a Barcelona considera que la intervenció de la policia espanyola contra el referèndum va suposar un "evident pèrdua de la imatge internacional" de la ciutat, tenint en compte que van quedar ferits 300 votants i una trentena d'agents.

Així ho sosté el titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona en una interlocutòria, a la qual ha tingut accés Efe, en la que rebutja expulsar l'Ajuntament com a acusació popular en la causa, tal com va sol·licitar l'Advocacia de l'Estat, en una petició que va tenir el suport de la Fiscalia.

En la seva interlocutòria, el jutge desestima el recurs que l'Advocacia de l'Estat va presentar contra la seva decisió de mantenir el consistori en la causa oberta per les càrregues de l'1-O i insisteix que l'Ajuntament no ha exercit l'acusació popular de forma "abusiva", únic supòsit legal per a la seva expulsió d'un procediment.

El magistrat manté en el seu acte que les càrregues policials van deixar "únicament al municipi de Barcelona 300 persones lesionades de més o menys gravetat, així com uns 30 agents de policia, en una jornada que va ser retransmesa pràcticament en directe per gairebé tots els mitjans de comunicació i que va tenir una projecció mediàtica internacional indubtable".

Per al magistrat, en la jornada del referèndum va existir "un evident crebant de la imatge internacional de la ciutat de Barcelona", per això és aplicable la Carta Municipal de la ciutat, que permet la personació del consistori per exercir l'acusació popular, com a garantia "de la protecció física dels ciutadans de la ciutat". 

En el seu escrit, el jutge insisteix que la doctrina constitucional empara que les entitats de dret públic, com seria l'Ajuntament, puguin exercir l'acció popular en una causa, cosa que impedeix "exclusions processals arbitràries".

El magistrat, en el seu acte, recorda que allò que pretén l'Advocacia no és impedir l'accés de l'Ajuntament a la causa, al qual la Fiscalia no havia posat cap impediment en els inicis del procediment, sinó la seva expulsió, cosa que només és possible "en els casos en què una part personada ha exercit de forma abusiva el seu dret".