El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama ha rebutjat dos nous recursos de l’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero relacionats amb la peça separada que investiga les joies trobades en una caixa forta del seu despatx de Ferraz, valorades en més d’1,3 milions d’euros. El magistrat ha descartat que Zapatero patís indefensió per no haver ajornat la seva declaració judicial i també ha avalat que les acusacions populars continuïn personades en aquesta part del cas Plus Ultra, oberta per possibles delictes contra la Hisenda Pública i de contraban.
La defensa de l’expresident sostenia que havia disposat de molt poc temps per preparar la compareixença, ja que la peça separada es va obrir el 12 de juny després que un informe pericial fixés el valor de les joies. Segons el seu advocat, l’aparició de possibles nous delictes modificava l’abast de la investigació i exigia més temps per estudiar les actuacions.
Calama, però, considera que la nova peça no va incorporar fets desconeguts ni elements inesperats. El jutge recorda que les joies ja havien estat intervingudes durant el registre del despatx i que tant l’acta de la intervenció com la taxació constaven en el procediment principal i eren accessibles per a la defensa. "Difícilment es pot sostenir que un assenyalament efectuat amb aquests marges temporals comporti cap perjudici per al dret de defensa", assenyala el magistrat en la seva resolució.
El jutge afegeix que el recurs havia de limitar-se a determinar si la negativa a ajornar la compareixença havia vulnerat els drets de Zapatero. En canvi, considera que la defensa va intentar introduir altres qüestions, com la conveniència d’obrir la peça separada, la delimitació del seu objecte o la legitimació de la resta de parts personades.
Les acusacions populars continuen en la causa
Calama també ha rebutjat la petició d’apartar les acusacions populars de la investigació sobre les joies. La representació de Zapatero al·legava que, en un possible delicte contra la Hisenda Pública, la defensa dels interessos patrimonials de l’Estat correspon a l’Advocacia de l’Estat i no a entitats o partits personats com a acusació popular.
El magistrat ha seguit el criteri de la Fiscalia Anticorrupció i de l’Advocacia de l’Estat, que defensaven que la possible condició de perjudicada de l’Agència Tributària no impedeix la intervenció de les acusacions populars durant la fase d’instrucció. El PP dirigeix aquesta representació conjunta, de la qual també formen part Vox, Ciutadans, Iustitia Europa i Hazte Oír, entre altres organitzacions.
La defensa havia invocat les doctrines Botín i Atutxa, però Calama sosté que aquestes resolucions no estableixen una prohibició general perquè l’acusació popular participi en la investigació. Segons el jutge, fan referència a la possibilitat de demanar en solitari l’obertura d’un judici oral en determinades circumstàncies, no a la legitimació per intervenir durant la instrucció. "La defensa institucional de l’erari públic correspon a l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular no pot substituir-la en la reclamació de responsabilitats civils ni en la defensa patrimonial de l’Estat. Però aquesta afirmació no implica, ni expressament ni implícitament, que l’acusació popular no tingui legitimació per intervenir en la investigació penal dels delictes contra la Hisenda Pública", conclou la resolució.