Joan Carles I aconsegueix apagar un dels focs que té per les corrupteles que l'envolten. El procés penal pels diners de l'emèrit a Ginebra ha finalitzat. El fiscal Yves Bertossa ha tancat la seva investigació pels 65 milions d'euros, 100 milions de dòlars, pagats per l'Aràbia Saudita a Joan Carles. Posteriorment, el procediment també va revelar altres pagaments rebuts per Corinna en efectiu, procedents de Kuwait i Bahrain.

Després de tres anys, el magistrat ha anunciat la seva decisió a les parts durant una vista aquest dilluns. Quatre persones de l'entorn directe de l'emèrit eren acusades de blanqueig de capitals per haver gestionat o participat en la transferència de fons: el gestor patrimonial del rei a Ginebra, el seu advocat suís, la seva examant Corinna Larsen i el banc Mirabaud. D'aquesta manera, tots en queden exonerats.

El fiscal "no s'ho empassa"

Tal com subratlla el diari Tribune de Genève, el fiscal Bertossa "mai s'ha empassat la història de Joan Carles" però no li ha quedat cap més remei que arxivar-ho: "Ha corroborat que seria impossible demostrar que els 100 milions de dòlars oferts a l'emèrit provenien d'un delicte, condició necessària perquè el blanqueig es realitzi". Inicialment, el magistrat va sospitar que els diners formaven part d'un "esquema corrupte" vinculat al contracte dels trens d'alta velocitat entre la Meca i Medina. Segons aquesta teoria, l'emèrit hauria estat recompensat pel descompte que van oferir als saudites les empreses espanyoles encarregades del contracte.

Tres anys que acaben en paper mullat. La investigació de Ginebra va començar el 2018 i va descobrir que Joan Carles havia rebut, deu anys abans, aquest pagament milionari a un compte suís obert a nom de la fundació panamenya Lucum. Els diners provenien del Ministeri de Finances saudita. Segons el seu gestor patrimonial, va ser un "pur regal" del rei de l'Aràbia Saudita al seu "germà" espanyol i fet sense consideració, han afirmat els acusats. Però això formava part de l'estreta relació que mantenia el borbó amb la petromonarquia del golf.

Yves Bertossa va estimar aleshores que els diners podrien provenir d'una "gestió injusta dels interessos públics" per part de l'antic rei saudita Abdallah, mort el 2015. Però el fiscal de Ginebra no va enviar una sol·licitud d'assistència mútua a l'Aràbia Saudita per jutjar per validar aquesta hipòtesi. Potser perquè sembla inconcebible que la petromonarquia acusi de malversació un dels seus antics reis. Durant un temps, també es va descartar el nomenament d'un expert, que hauria d'haver analitzat les lleis saudites per esbrinar si es podia culpar Abdallah d'una gestió injusta.

Segons informa Sylvain Besson, periodista d'investigació suïssa, "els acusats, que sempre han impugnat les acusacions i les hipòtesis de la Fiscalia, la decisió de classificació és un alleujament". Així doncs, la investigació judicial porta a una única sanció, que ni tan sols es refereix directament al regal del rei: una multa imposada al banc Mirabaud per no haver denunciat una antiga transacció relativa a Corinna, a l'Oficina de Comunicació de Blanqueig de Capitals (MROS).

Comunicat de la justícia suïssa

Segons detalla la mateixa justícia de Ginebra: "Mirabaud haurà de pagar una multa de 50.000 francs i les costes del procediment, fixades en 150.000 francs. No es faran més comentaris". Amb un comunicat de premsa on es fa una cronologia dels fets, la fiscalia d'aquest cantó es limita a explicar com queda el procés per als implicats.

 

Ara queda la justícia britànica

Suïssa s'ha limitat a investigar el paper dels testaferros i el final arriba aquí. En paral·lel, la fiscalia espanyola està a punt de tancar les tres investigacions que hi havia obertes contra l'emèrit, malgrat que s'ha anunciat una pròrroga de sis mesos. El darrer escull que li queda a l'emèrit és el tribunal britànic per una demanda de Corinna, en què la gran qüestió és si la justícia considerarà que té immunitat i, per tant, no pot ser jutjat. El jutge que decidirà sobre això és Mathew Nicklin, un vell conegut dels mitjans al Regne Unit perquè es va encarregar de la denúncia de Meghan Markle contra una agència de premsa per unes imatges preses en un parc al Canadà. Un escàndol que va molestar especialment la premsa anglesa.

La Cort Suprema de Londres comunicarà a principis del 2022 la seva resolució sobre si la justícia britànica és competent o no per jutjar l'excap d'Estat espanyol per un presumpte delicte d'assetjament a la seva amant durant dècades. L'alemanya va demandar davant la justícia britànica el monarca espanyol per un suposat assetjament dut a terme per Joan Carles i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) des del 2012 fins al 2020, i que, segons ella, hauria inclòs entrades a la seva propietat, vigilàncies il·legals i l'organització d'una campanya difamatòria contra la seva figura. 

 

Fotografia de portada: Imatge d'arxiu del rei emèrit l'any 1994 amb el rei saudita Abdallah, amb qui feia anys que mantenia una especial relació.