L'Audiència de Madrid no considera delicte que l'expresident de l'Audiència Nacional, José Ramón Navarro, filtrés al govern espanyol amb antelació l'absolució del llavors major dels Mossos d’Esquadra i actual director de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, en el judici per l’1-O. En una resolució, avançada per El Confidencial aquest dijous, el tribunal confirma l'arxivament de la querella, presentada per Hazte Oír, que va dictar la titular del jutjat d’Instrucció 4 de Madrid, el setembre passat.
“Es fa necessari que el mal generat al servei públic adquireixi una certa rellevància perquè la conducta del funcionari o autoritat desbordi el marc de la il·licitud administrativa per a integrar l'il·lícit penal”, declara el tribunal de la secció 5a de l’Audiència Nacional. El pseudosindicat Manos Limpias també va denunciar Navarro, que va deixar la presidència de l'Audiència Nacional el juliol de 2024 i ara exerceix en un despatx d'advocats. El Tribunal Suprem ja va descartar investigar José Ramon Navarro perquè no té aforament en l'alt tribunal espanyol, ja que actualment està d'excedència voluntària de la carrera judicial.
Un missatge al ministre de Transports
La querella se sustenta en uns missatges que va revelar El Mundo el juliol de 2025. En concret, el llavors president de l'Audiència Nacional va enviar uns dos mesos abans que es conegués la sentència un missatge al llavors ministre de Transports, José Luis Ábalos, que l'informava de l'absolució de Trapero.
Navarro li va dir l'agost de 2020: "Bona tarda, José Luis!! Als efectes que procedeixin, en la segona quinzena de setembre es notificarà la sentència absolent a Trapero! Mentrestant, no pot ser públic! Forta abraçada i descansa!” El 30 de setembre de 2020 li va enviar un nou missatge en el qual li deia que la notícia de la citada sentència ja la tenien els mitjans de comunicació.
No tota querella s'ha d'investigar
En la resolució, l'Audiència de Madrid explica que "la presentació d'una denúncia o querella no condueix de manera forçosa o ineludible a la incoació d'un procediment penal, sinó que es precisa la realització d'una inicial valoració jurídica d'aquesta, que pot conduir a la seva inadmissió a tràmit sense més ni més".
El tribunal afegeix que tampoc es pot obrir una causa "quan, malgrat la possible aparença delictiva inicial dels fets que s'imputen en la querella o denúncia, no s'ofereixi en aquesta cap element o principi de prova que avali raonablement la seva realitat" perquè això suposaria que "qualsevol ciutadà podria veure's sotmès a una investigació basada en la mera aparença".
El tribunal avala la resolució de la instructora de decretar l'arxivament de la querella i afirma que "la comissió del delicte requereix la revelació d'una informació, que no hagi de ser divulgada i de la qual s'hagi tingut coneixement per raó del càrrec", però també que això suposi un "greu mal per al servei públic" o que sigui "nociva intrínsecament". I, en el cas de l'expresident de l'Audiència Nacional, es descarta que hagi fet aquest mal.