La justícia balear ha rebutjat imposar el 25% de castellà a un institut, com pretenia fer-ho Hablamos Español. Un pare i portaveu de la plataforma espanyolista havia sol·licitat al juny la imposició de l'espanyol a una escola de Marratxí (Mallorca), però la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) ha desestimat ara la petició de mesura cautelar. La decisió ha estat adoptada per tres vots a favor i dos en contra. El principal argument és que els centres tenen dret a impartir totes les classes en català.

En una interlocutòria d'aquest dilluns redactada en llengua catalana, els magistrats de la majoria han argumentat que la llei balear permet que els centres optin per impartir en català totes les assignatures — exceptuant la de castellà i altres llengües estrangeres. És a dir, que el marc jurídic regeix en matèria d'educació un sistema de conjunció lingüística, en el qual es parteix d'una regla general que reconeix vehicular l'ensenyament en llengua catalana d'un mínim del 50% d'assignatures. Així, el català pot incrementar-se sense límit "mitjançant el projecte lingüístic de cada centre que, alhora, ha de ser acord amb la realitat social, demogràfica i econòmica circumdant".

El 25% "afecta greument l'interès general"

Amb tot, els magistrats han apuntat que el demandant no prova que no tingui l'alternativa de matricular la seva filla en un altre centre. I també és veritat que la mesura cautelar ha estat sol·licitada per una única persona en un únic centre educatiu, "però s'imposaria igualment a la resta d'alumnes de la classe". És per això que han considerat que la imposició del 25% "és una mesura cautelar que afecta greument a l'interès general" i han defensat que rebutjar-la no suposa "un perjudici rellevant". A més, la mesura "és clarament il·limitada i tan sols per aquest fet ja es veu que no pugui prosperar". "D'accedir-se a ella en els termes interessats ara, ens trobaríem amb un avenç de la decisió final a la sentència", afegeix la resolució.

El TSJIB ha considerat que el demandant tampoc no ha provat que el percentatge real de l'ensenyament en castellà sigui de menys del 25% ni que l'ensenyament d'aquesta llengua es decanti de les previsions del projecte lingüístic del centre, avalat per la Conselleria d'Educació. Per a més inri, no consta "quin és l'interès públic que col·lideix amb la petició del recurrent ni quins serien els criteris aplicables per determinar que ha de prevaldre el suposat dret del recurrent i/o la seva filla a l'interès públic i general a mantenir el projecte lingüístic vigent en el centre". És a dir, que "l'interès social i general supera al particular".

Les jutges discrepants

Mentre que el text dels magistrats de la majoria s'havia escrit en català, el text de les jutges discrepants s'ha redactat en castellà. En ell, afirmen que s'hauria d'haver estimat íntegrament la sol·licitud de la mesura cautelar perquè està justificada. El motiu? No vulnerar el dret de l'estudiant mentre s'adopta una decisió sobre el fons de l'afer. També han indicat que els pronunciaments del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem a favor d'un mínim de castellà com a llengua vehicular a Catalunya són d'aplicació a Balears.

Aquest afer va començar el desembre del 2021, quan l'esmentat pare i portaveu d'Hablamos Español va demanar a la Conselleria d'Educació la imposició del castellà. La petició no va tenir èxit, de manera que la plataforma espanyolista va portar la qüestió al TSJIB. "Un cop esgotada la via administrativa, acudim al TSJB, a més, amb el precedent del recent posicionament del TSJC, el que ens anima a pensar que gràcies a aquesta acció d'en Salvador es podria estendre l'obligatorietat d'impartir aquest mínim 25% d'assignatures en espanyol a tot el sistema educatiu de Balears, on, com és sabut, un gran nombre d'alumnes són sotmesos a una immersió a la catalana", va explicar l'entitat al juny d'aquest 2022.

El català a l'escola balear

Però a l'escola balear no hi ha una immersió lingüística com a tal, ja que l'ús vehicular del català està regulat per l'anomenat Decret de Mínims: com a mínim, la meitat de les àrees de l'educació infantil, primària, secundària obligatòria i secundària postobligatòria s'han d'impartir en català. A partir d'aquí, els centres són els qui decideixen si volen augmentar aquest mínim i arribar al 100%.

Amb José Ramón Bauzá al capdavant, l'últim Govern del PP va intentar acabar amb el català a les aules mitjançant l'anomenat Tractament Integrat de Llengües (TIL). En poques paraules, plantejava un 33% de català, un 33% de castellà i un 33% d'anglès. La comunitat educativa va protagonitzar una mobilització sense precedents a l'Estat i el mateix TSJIB va escometre l'estocada final per aturar l'agressió espanyolista de Bauzá. La justícia va argumentar que el Govern no va consultar a la Universitat de les Illes Balears (UIB) per fer aquest canvi, malgrat que l'Estatut d'Autonomia li atorga l'estatus d'òrgan consultiu preceptiu en tot allò que està relacionat amb la regulació de la llengua catalana. La cosa no va acabar aquí, ja que fa uns mesos l'executiu de la socialista Francina Armengol va intentar legislar perquè el castellà fos vehicular. Finalment, Armengol va rectificar.