Volen acabar amb la llengua. Hablamos Español ja ha engegat la tàctica Canet pel 25% de castellà a l'escola balear. Després de les decisions judicials contra el català a les aules de Catalunya, la plataforma espanyolista "ha presentat davant del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB) la primera sol·licitud d'aplicació del mínim del 25% de castellà a l'ensenyament insular". Qui ho sol·licita és Salvador Iglesias, pare d'una noia que cursa tercer d'ESO a una escola de Marratxí (Mallorca) i un dels portaveus de l'entitat. Al desembre ja va demanar a la Conselleria d'Educació la imposició de la llengua espanyola, sense èxit.
"Un cop esgotada la via administrativa, acudim al TSJB, a més, amb el precedent del recent posicionament del TSJC, el que ens anima a pensar que gràcies a aquesta acció d'en Salvador es podria estendre l'obligatorietat d'impartir aquest mínim 25% d'assignatures en espanyol a tot el sistema educatiu de Balears, on, com és sabut, un gran nombre d'alumnes són sotmesos a una immersió a la catalana", ha explicat Hablamos Español en un comunicat. Cal dir que a l'escola balear no hi ha una immersió lingüística com a tal, ja que l'ús vehicular del català està regulat per l'anomenat Decret de Mínims: com a mínim la meitat de les àrees de l'educació infantil, primària, secundària obligatòria i secundària postobligatòria s'han d'impartir en català. Després, els centres són els qui decideixen si volen incrementar aquest mínim.
La realitat lingüística de l'escola balear
Llavors, a les escoles s'hi pot impartir un 100% de català (amb excepció de les assignatures d'anglès i castellà, és clar). Però la realitat lingüística és una altra. Un estudi de l'any 2019 de l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (Iaqse) va revelar que ni un 55% de l'alumnat de sisè de primària mostrava "un assoliment acceptable o satisfactori" de la llengua catalana, mentre que pràcticament el 75% sí que ho feia en castellà. Alhora, gairebé la meitat dels i les estudiants d'aquest curs no dominaven el català. El percentatge es reduïa fins al 25% respecte del castellà. Aquestes dades són antigues, de manera que podem pensar que la situació és pitjor.
Tanmateix, el català a l'escola balear ja fa temps que és amenaçat. L'últim Govern del PP, liderat per José Ramón Bauzá (ara, a Ciutadans), va intentar acabar amb la llengua a les aules mitjançant l'anomenat Tractament Integrat de Llengües (TIL): en resum, plantejava un 33% de català, 33% de castellà i un 33% d'anglès. Una mobilització de la comunitat educativa sense precedents a l'Estat (amb la famosa vaga indefinida) i l'estocada final del mateix TSJB van aturar l'agressió de Bauzá. La justícia va argumentar que el Govern no va consultar a la Universitat de les Illes Balears (UIB) per fer aquest canvi, malgrat que l'Estatut d'Autonomia li atorga l'estatus d'òrgan consultiu preceptiu en tot allò que està relacionat amb la regulació de la llengua catalana. Més recentment, el Govern de la socialista Francina Armengol va intentar legislar perquè el castellà fos llengua vehicular, però va acabar rectificant.
"Un dels pares de Canet de Balears"
Ara, són Hablamos Español i el mateix Salvador Iglesias els qui volen eliminar el català a l'escola. Mitjans espanyolistes com El Mundo s'hi refereixen com "un dels pares de Canet de Balears, en al·lusió a la família de la localitat catalana de Canet de Mar que va impulsar la primera reclamació a Catalunya, rebent el suport del Tribunal Suprem i fent rodar una bolla de neu que ha anat saltant a altres territoris".
La plataforma que pressiona per la imposició del castellà en detriment de les llengües minoritàries i minoritzades continua "animant les famílies a presentar peticions davant la Conselleria d'Educació". "L'última família de Balears assessorada per Hablamos Español que l'ha presentat també resideix a Mallorca i són pares d'un nen de Primària. Van presentar la seva sol·licitud la setmana passada", afegeix.