Finalment, el Govern balear ha fet marxa enrere i no inclourà el castellà com a llengua vehicular a les escoles de les Illes en la nova llei d'Educació. Durant les últimes setmanes,  sindicats i entitats balears havien denunciat el perill que suposava per al català el fet que s'incorporés una nova llengua vehicular a les aules, però ha estat el trencament de les negociacions amb el PP el que ha provocat que no s'acabi afegint el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament. Avui, el conseller d'Educació balear, Martí March, ha acceptat a última hora rectificar i que el text de la nova llei no inclogui aquesta incorporació i el PP votarà en contra del model lingüístic. Dimarts 22 de febrer es debatrà la norma al Parlament. 

Els partits del pacte (PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca i Unides Podem) han acordat modificar el text després que el PP balear anunciés que votarà en contra del model lingüístic en el ple, en què s'incloïa el castellà com a llengua vehicular, quelcom que finalment no passarà. Aquesta modificació suposa fer desaparèixer un apartat de l'article 133.1 que apuntava al tractament de les llengües cooficials  "com a llengües d'ensenyament i aprenentatge del sistema educatiu de les Illes Balears, que tindran el caràcter de llengües vehiculars". Així, pot semblar que el català també deixarà de ser vehicular, però quedarà blindat pel Decret de Mínims de la llei, en què s'estableix que la llengua catalana s'ha d'utilitzar en, com a mínim, la meitat de l'horari lectiu. A més, els centres tenen autonomia per incrementar la proporció d'assignatures en català segons considerin necessari. Mentrestant, el castellà quedarà establert com una "llengua d'ensenyament i aprenentatge" que es podrà emprar per decisió de cada centre, però mai superar la meitat de l'horari. 

Esmena del PP

Fa unes setmanes, el Partit Popular havia aconseguit incloure el castellà com a llengua vehicular a l'escola balear a través d'una esmena. El Govern la va acceptar sempre que els populars no votessin en contra dels articles que fan referència al model lingüístic. Ara, amb la decisió de votar-hi en contra, els partits del Pacte han frisat a modificar el text, que es debatrà dimarts al Parlament. "El PP ha manifestat que votaria en contra de l'article 133.3, no ha estat possible obtenir almenys una abstenció i hem decidit tornar a la situació inicial", ha declarat el diputat de PSIB, Carles Bona, en la roda de premsa posterior a la Junta de Govern. Així, ha confirmat que s'elimina la vehicularitat del castellà, defensant que des del Govern no es farà "instrumentalització del català i vetllarem perquè la llei serveixi per assolir tots els objectius".

Anant més enllà, tots els partits del Pacte balear, a qui se'ls ha sumat el partit Gent per Formentera, han lamentat que el PP hagi romput el consens pel que fa al model lingüístic, també punts de la nova Llei d'Educació que ja estan recollits a la Llei de Normalització Lingüística i el Decret de Mínims, que es va impulsar i consensuar anys enrere. 

Reaccions 

Aquesta decisió ja ha provocat reaccions entre diferents entitats que defensen la llengua a les Balears. Abans que el Govern fes marxa enrere, des de la FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana) han expressat el seu rebuig a l’aprovació de la Llei d’Educació, ja que suposa "un entrebanc a la normalització progressiva de la llengua catalana en l’ensenyament, en permetre que el castellà en sigui llengua vehicular", recordant que va en contra de la llei de Normalització Lingüística aprovada amb el suport de tots els partits del Parlament que prescriu que el català "ha de ser progressivament la llengua vehicular en l’ensenyament".

Un cop el govern ha anunciat que torna al pla original i desapareix aquest apartat de l'article 133, l'Obra Cultural Balear ha reconegut que els canvis d'última hora "apropen la norma al que l’OCB hauria volgut", tot i que insisteixen en la necessitat que "la Conselleria faci una passa endavant en favor del català a l'escola i implementi, sense dilació, les 10 mesures urgents proposades per la nostra entitat". Entre aquestes, destaquen dinamitzadors lingüístics a tots els centres educatius o cursos de català per a les famílies, per exemple.