La qüestió del Tribunal de Comptes ha planat avui al Congrés dels Diputats. No debades, avui hi havia citats una quarantena d'excàrrecs de la Generalitat per la seva suposada responsabilitat en l'acció exterior de la Generalitat. I l'Advocacia de l'Estat hi està ben involucrada. És per això que des de Junts per Catalunya reclamen a Pedro Sánchez la seva retirada. El president va descartar ahir, en una entrevista a la SER, donar cap mena d'instrucció. També va assegurar que "respectarà" el que resolgui aquest òrgan administratiu. Tot plegat, el mateix dia que Sánchez rebrà el president Pere Aragonès a La Moncloa.

En roda de premsa des del Congrés aquest mateix dimarts, Míriam Nogueras ha anunciat una proposició no de llei, tant al Congrés com al Senat, que insta el govern espanyol a "retirar l'Advocacia de l'Estat de les causes obertes davant el Tribunal de Comptes" per "facilitar una solució política dialogada entre Catalunya i Espanya". La portaveu de Junts a la cambra baixa ha denunciat que es tracta d'un "organisme absolutament polititzat, parcial i arbitrari" que actua de forma selectiva contra l'independentisme.

Per la seva part, Ferran Bel ha reclamat una reforma del Tribunal de Comptes. Ha qualificat de "ridícules" les imputacions de l'organisme, i ha assegurat que les seves actuacions no poden continuar "amb un tribunal caducat, absolutament polititzat i amb uns objectius claríssims". El portaveu del PDeCAT al Congrés ha apuntat que "el govern ja sap el que ha de fer" i ha advertit que "segons quina posició de l'Advocacia de l'Estat serà difícil d'entendre".

En les últimes hores també s'hi han sumat veus del mateix executiu central. Primer va ser el socialista José Luis Ábalos parlant de "pedres en el camí" del diàleg. Ahir la ministra d'Igualtat, Irene Montero, va anar un pas més enllà i va apostar per "eliminar" obstacles que impedeixen el camí de la política, posant el cas de les causes del Tribunal de Comptes. Avui en roda de premsa, la diputada Aina Vidal, dels comuns, ha apostat per "estudiar totes les vies de desjudicialització possibles".

Les fiances

L'informe de 504 pàgines desglossa les despeses i la fiança que es consigna a cada un dels acusats. La persona a qui se li ha imposat una fiança més elevada és Albert Royo, exsecretari general del Diplocat. L'import que li demanen supera els 3,6 milions d'euros. D'altra banda, el polític que haurà d'abonar una fiança més elevada és Francesc Homs, qui va ser conseller de Presidència del 2012 al 2016. Al president Artur Mas se li demana consignar una fiança de 2.803.115,96 euros. És la de major quantia d'un càrrec institucional i el més perjudicat en l'informe del Tribunal de Comptes, juntament amb l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell, a qui també li demanen 2.803.115,96 euros.

Per sota de Mas i Mas-Colell hi ha l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva. La fiança que es fixa per a ell és de 2.108.818,32 euros. Al president Carles Puigdemont el Tribunal de Comptes li demana 1.981.454,47 euros i a l'exvicepresident i conseller d'Economia Oriol Junqueras, 1.980.395,68 euros.