L’expansió municipal d’Aliança Catalana de cara a les eleccions del maig del 2027 no només està configurant una nova xarxa territorial del partit de Sílvia Orriols, sinó que també dibuixa un mosaic d’orígens polítics i professionals divers. Des d’antics militants d’Esquerra Republicana o Junts fins a perfils provinents del PSC o fins i tot de l’unionisme, la formació intenta construir candidatures arreu del país amb una barreja que no sempre respon al relat electoral que l’acompanya. Cal recordar que la mateixa Sílvia Orriols, líder del partit, havia militat a les joventuts d’Esquerra Republicana, mentre que el candidat a Barcelona, Jordi Aragonès, prové de les joventuts d’Unió Democràtica.
Aquest fenomen es produeix en paral·lel a les dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que apunten a una possible transferència de vot significativa des de Junts cap a Aliança Catalana. Tanmateix, els fitxatges per a les municipals no reflecteixen de manera clara aquest patró: si bé hi ha incorporacions provinents de l’espai postconvergent, també n’hi ha del PSC, d’ERC o directament de perfils sense trajectòria política coneguda. De fet, aquesta estratègia expansiva també comporta riscos. La necessitat de presentar llistes a tants municipis com sigui possible pot portar a incorporar perfils heterogenis sense un filtre ideològic o polític clar. És un perill que altres partits ja han patit. Des de Vox, per exemple, s’ha optat per una selecció molt més quirúrgica dels seus alcaldables per evitar el precedent de Ciutadans, que va desplegar candidatures arreu del país i va acabar implosionant en pocs anys.
Un dels casos més singulars és el de Marc Villafañe Valero, alcaldable a Girona. Empresari del sector sanitari privat, és propietari de diverses clíniques com Clínica Lloret, Diagnosi per Imatge Sant Feliu, Baix Empordà Mèdic o Palamós Alfamèdic. Llicenciat en ADE per la Universitat de Girona, amb formació de postgrau a l’EAE Business School i la Universitat de Vic, també és conegut per haver guanyat el premi Míster Girona 2008. El seu perfil s’allunya dels circuits polítics tradicionals i exemplifica l’aposta per figures amb projecció professional.
Càrrecs vinculats al PSC
A Sabadell, el partit ha apostat per Joana Berrio, treballadora municipal de llarga trajectòria. Berrio ha desenvolupat diverses funcions dins l’Ajuntament i va ser secretària de l’exregidor socialista Lluís Monge, amb qui manté una relació personal. També destaca Eduard Rel, a Tortosa, exdirigent del PSC i antic número dos del partit a la ciutat. El seu fitxatge confirma que Aliança Catalana ja no només pesca en l’espai independentista, sinó també en el socialisme català. En la mateixa línia, Eduard Planes, candidat a Mont-roig del Camp, té un passat al PSC, on va formar part de la llista municipal el 2011 abans d’abandonar el partit i integrar-se al govern local.
Èric Esteban, de Junts a Aliança
Els juntaires fins ara han contingut l'opa d'Aliança, sobretot pel que fa als caps de llista de cara a les municipals. De fet, els juntaires mantenen una estratègia de contenció de l'espai convergent, arribant a pactes amb les llistes que en les passades eleccions es van presentar sota el paraigua del PDeCAT. Tot i això, un dels casos de traspàs de Junts a Aliança és el d’Èric Esteban a Amposta, fins fa poc número dos de Junts al municipi. El seu salt a Aliança Catalana respon a aspiracions personals i s’ha visualitzat amb la seva aparició conjunta amb Orriols al Parlament.
L’espai d’ERC: del sobiranisme al gir cap a Aliança
Aliança Catalana també ha incorporat perfils provinents d’Esquerra Republicana. És el cas de Jordi Coma, exregidor a Olot durant dues dècades i que actualment és assessor del grup parlamentari de Sílvia Orriols. També Ramon Abad, vinculat a les llistes republicanes a Lleida, que va arribar a assumir l'acta de diputat al Parlament, però hi va haver de renunciar per motius de salut. Addicionalment, enfocat a les municipals, hi ha casos locals com Conxita Iglesias, regidora a Sant Feliu de Buixalleu escollida a les files d’ERC.
Aliances amb perfils provinents de l'espanyolisme
Un dels moviments més controvertits és l’acord amb Futur Blau a Vic, que incorpora figures com Xavier Capelles, amb passat a Societat Civil Catalana i fins i tot antecedents a Fuerza Nueva. Aquest tipus d’aliances evidencien fins a quin punt el partit està disposat a integrar perfils amb orígens ideològics molt allunyats del sobiranisme clàssic.
Independentisme heterogeni i món local
Altres candidatures responen a perfils estrictament locals o independents. És el cas de Martí Prades a Solsona, amb trajectòria en el sector financer i en l’organització d’activitats culturals, o Ferran López a Sant Joan de Vilatorrada, amb experiència en la indústria i la docència. També hi trobem empresaris com Xavier Cusiné a Vilanova i la Geltrú, o professionals amb llarga experiència sectorial com Viqui Novell a Tàrrega, amb més de 30 anys en l’àmbit sanitari. A Figueres, Arnau Liesa prové del món esportiu, com a exentrenador de futbol, mentre que Marina Quintana, a Roda de Ter, havia estat vinculada a Junts, però prové d'una formació municipalista.
Fusions locals i espais municipalistes
A Berga, Judit Vinyes encapçalarà la candidatura després de la integració de Berga Grup Independent dins d’Aliança Catalana. Es tracta d’un exemple de com el partit també creix a través de la fusió amb plataformes locals.
Altres candidats anunciats
Completen la nòmina de caps de llista confirmats: Enric Álvarez (Esplugues de Llobregat), Ferran Calvera (Sant Antoni de Vilamajor), Mireia Alomà (Mataró), Jordi Coloma (Sant Vicenç de Castellet), Olga Pagès (Banyoles), Xavier Berlanga (Molins de Rei) i altres perfils locals que, en molts casos, encara no tenen una trajectòria pública detallada.
Amb les municipals a l’horitzó, Aliança Catalana continua ampliant la seva presència territorial. La gran incògnita és si aquesta suma d’orígens tan diversos acabarà consolidant un projecte polític sòlid o reproduirà errors del passat en altres formacions emergents.