Junts i el PPC han demanat aquest dimecres al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que es pronunciï sobre la proposició de llei que permetria limitar la compra especulativa d’habitatges en zones tensionades. La presentació de les dues sol·licituds de dictamen ha obligat a ajornar el debat final de la iniciativa, que estava previst durant el ple del Parlament.
La proposta, impulsada pels Comuns, planteja una modificació de la Llei d’urbanisme perquè els ajuntaments puguin restringir determinades operacions de compravenda mitjançant el planejament urbanístic. La mesura busca que els habitatges només es puguin adquirir per destinar-los a residència habitual, a l’ús d’un familiar o al lloguer habitual, respectant els límits de preu vigents. El text també amplia el règim sancionador i considera infraccions molt greus tant l’incompliment de les restriccions com la simulació de negocis jurídics per esquivar-les.
Dubtes sobre el dret a la propietat
Junts i el PPC sostenen que la reforma podria vulnerar el dret a la propietat privada reconegut a l’article 33 de la Constitució. Junts considera que la proposició i les esmenes del PSC-Units, ERC, els Comuns i la CUP “restringeixen la facultat essencial del dret de propietat”. El PPC, per la seva banda, defensa que “no és admissible” que les limitacions previstes “entrin dins la funció social de la propietat”.
Els dos grups també coincideixen a advertir que el text “genera inseguretat jurídica”. Junts assenyala que la proposta “conté una regulació fonamentada en conceptes jurídics indeterminats”, “té una contradicció interna que posa en dubte la seva viabilitat” i “estableix un règim d’incompliments sense concretar les regles d’imputació de les responsabilitats”.
Les peticions de dictamen també qüestionen que la norma respecti la llibertat d’empresa i la lliure circulació i establiment de persones, béns i serveis. Segons Junts, limitar les compravendes als habitatges que es destinin a primera residència del comprador o d’un futur llogater “restringeix les llibertats individuals i col·lectives” de la ciutadania.
El PPC posa el focus en l’obligació de destinar al lloguer els pisos d’un edifici residencial comprat íntegrament. A parer dels populars, això “comporta una restricció a la lliure activitat d’aquelles empreses que, entre el seu objecte social, tenen la gestió d’actius immobiliaris o l’adquisició i rehabilitació d’immobles per a la seva posterior venda”.
Crítiques al procediment i a les competències
Junts també critica que la proposició es tramiti per lectura única, una fórmula que considera utilitzada “improcedentment”. El grup creu que la reforma podria afectar el principi d’autonomia local, mentre que el PPC sosté que les restriccions podrien vulnerar la igualtat entre ciutadans i envair competències estatals en matèria de planificació econòmica. Una altra de les principals objeccions és la via legislativa escollida. Junts i el PPC consideren que, malgrat presentar-se com una modificació urbanística, la proposta acaba regulant qüestions vinculades als contractes i, per tant, al dret civil.
Fonts parlamentàries del PPC citades per l'ACN argumenten que les competències de la Generalitat en urbanisme no permeten “modificar les bases contractuals”, que consideren un element “propi del dret civil”. Els populars afegeixen que les competències catalanes en aquest àmbit tampoc permetrien regular aspectes essencials dels contractes.
Junts qualifica d’“improcedent i mancat de competència” que la Generalitat abordi una qüestió civil mitjançant una norma administrativa. “Tot i que formalment es modifica una llei urbanística, el veritable objecte de regulació és estrictament matèria civil contractual”, conclou el grup.