La llei audiovisual, que ERC va negociar amb el govern espanyol, es troba en tramitació parlamentària al Congrés dels Diputats. I Junts per Catalunya ha registrat fins a vuitanta esmenes amb l'objectiu de blindar el català a les plataformes de continguts, després d'haver "treballat estretament" amb Plataforma per la Llengua o Òmnium Cultural. "Si salvar el català és la màxima prioritat, no podem acceptar un acord de mínims", assegura la diputada Pilar Calvo en l'exposició de motius. I menys quan s'està reduint l'ús social de la llengua. Entre altres coses, la formació de Carles Puigdemont demana una quota del 7,5% per a català, euskera i gallec, que sigui exigible a totes les plataformes audiovisuals. A nivell polític també reclamen un "front comú".

La llei va ser negociada entre ERC i el govern espanyol, no sense sobresalts, després que la vicepresidenta Nadia Calviño admetés que no podien imposar una quota del 6% a les plataformes radicades fora d'Espanya. Al final la solució va passar pel finançament d'obra en llengües cooficials. Concretament, el pacte determinava que “cada any es destinaran un mínim de 15 milions” a la producció en català, euskera i gallec. Aquesta suma era una estimació que deriva de l’obligació que estableix l’article 117 de la llei a les plataformes de finançar produccions independents. Concretament, s'exigia que invertissin el 5% dels seus beneficis declarats en producció europea, uns 140 milions d'euros per al conjunt de plataformes en xifres del 2020.

En les seves esmenes, Junts recorda que la directiva europea estableix que un 30% de la quota de contingut s'ha de destinar a obra europea i que la meitat, un 15%, ha d'estar en llengües oficials de cada Estat membre. Davant d'això, reclamen la meitat, el 7,5%, a repartir entre el català, l'euskera i el gallec. I estableixen que, a diferència del projecte de llei del govern espanyol, ha de ser "una obligació no només per als prestadors de serveis de comunicació audiovisual establerts a l'Estat espanyol, sinó també per aquells que presten o dirigeixen els seus serveis a les audiències de l'Estat". Amb l'actual redactat en queden excloses plataformes com Netflix, HBO Max o Disney Plus, en estar domiciliades fora d'Espanya.

També posen el focus en l'exigència a les plataformes que financin producció d'obra europea. I en aquest sentit demanen que aquesta aportació sigui d'un mínim del 10% i no del 5% que recull l'actual projecte de llei del govern espanyol. I que es reservi un 35% per a les llengües cooficials. La diputada Pilar Calvo recorda que a França s'ha establert entre el 20% i el 25% i a Itàlia entre el 12,5% i el 20%. "Com més recursos es generin, més podrem ajudar la indústria audiovisual pròpia, especialment els productors independents que tenen assignada una quota del 70% d'aquesta contribució al text actual", defensen.

Finalment, un altre punt de preocupació: les competències del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). Des de Junts demanen que tingui competències en "control i supervisió dels continguts emesos en streaming o en plataformes d'intercanvi de vídeo a Catalunya". Lamenten que amb l'actual redactat no es respecten aquestes competències.