"Facin el correcte o la història els jutjarà abans del que es pensen i amb més contundència de la que s'imaginen". Amb aquesta advertència, Pedro Sánchez es va dirigir especialment al PP i a Junts des de la tribuna del Congrés, divendres passat, poc abans que els dos partits, juntament amb Vox i altres formacions, tombessin els decrets d'habitatge del govern espanyol. Sis dies després, i amb les eleccions anticipades del 29 de novembre ja convocades, la primera enquesta electoral publicada per La Razón dibuixa un escenari ben diferent del càstig que suggeria el president espanyol. Segons el sondeig de NC Report, Junts es dispararia dels set diputats actuals a una forquilla d'entre deu i onze, superaria Sumar i es convertiria en la quarta força del Congrés. El PP guanyaria les eleccions amb entre 146 i 148 escons, Vox gairebé duplicaria la seva representació fins als 61-64 i el PSOE s'enfonsaria fins als 98-102 diputats. Una primera fotografia que no avala, de moment, les expectatives electorals de Sánchez, tot i que cal tenir en compte una circumstància important: el treball de camp es va fer entre l'1 i el 6 d'octubre i, per tant, només recull parcialment l'efecte de l'avançament electoral anunciat dilluns dia 5, i tampoc reflecteix l'efecte que pot tenir en l'esquerra la mort de la Maricarmen d'aquest dimecres, però sí el rebuig als decrets.
L'enquesta arriba en plena sacsejada política, després que Sánchez decidís escurçar la legislatura i convocar els espanyols a les urnes el 29 de novembre, aprofitant la finestra d'oportunitat que oferia la derrota parlamentària dels decrets d'habitatge i les mobilitzacions multitudinàries que havien convertit el desnonament de Maricarmen en un símbol de la crisi de l'habitatge. Queden més de set setmanes per a les eleccions i el president espanyol confia que la polarització de la campanya permetin alterar aquesta fotografia i recuperar la iniciativa política, mobilitzar l'electorat progressista i traslladar a les urnes el malestar ciutadà amb els partits que havien impedit aprovar les mesures. De moment, però, el primer sondeig publicat després de la convocatòria ofereix un contrast polític significatiu amb aquella advertència des de la tribuna del Congrés: la demoscòpia no reflecteix aquesta remuntada i els partits als quals va avisar que serien jutjats abans del que pensaven són precisament els que, segons La Razón, obtindrien més representació parlamentària.
Junts creix després del seu cop de porta a Sánchez
La dada més significativa en clau catalana és l'ascens de Junts, que passaria de l'1,6% dels vots a les eleccions generals del 2023 al 2,9% en l'estimació actual. En escons, el salt seria dels set representants obtinguts aleshores a una forquilla d'entre deu i onze. Això significa que el partit de Carles Puigdemont podria sumar fins a quatre diputats més i situar-se per davant de Sumar, que es quedaria amb entre sis i vuit representants. Una quarta posició al Congrés especialment significativa per a una formació que només concorre a les circumscripcions catalanes i que aconsegueix optimitzar territorialment el seu percentatge de vot.
El resultat adquireix una dimensió política especial després de la ruptura amb Sánchez per la qüestió de l'habitatge. Junts va defensar el seu vot contrari als decrets amb l'argument que les mesures podien generar més inseguretat jurídica i no resolien els problemes estructurals del mercat immobiliari. El govern espanyol, en canvi, va acusar els independentistes d'haver-se alineat amb la dreta per impedir una resposta a l'emergència residencial. Alguns ministres, com Pablo Bustinduy, van advertir que aquesta decisió era un "suïcidi polític" i els acabaria passant factura electoral. La primera estimació publicada després d'aquella votació, però, mostra una tendència contrària. Però, paradoxalment, Junts podria obtenir la seva representació més alta al Congrés i, al mateix temps, perdre bona part de la capacitat de condicionar el govern espanyol. La raó és l'àmplia majoria que l'enquesta atribueix al PP i Vox, que faria innecessaris els vots independentistes per investir Alberto Núñez Feijóo. Així, una formació que durant aquesta legislatura ha tingut la clau de bona part de les votacions podria guanyar diputats, però deixar de tenir la clau de la governabilitat.
El PP i Vox sumarien fins a 212 diputats
El gran canvi que pronostica NC Report és la composició del bloc de la dreta. El PP d'Alberto Núñez Feijóo obtindria el 34,1% dels sufragis i entre 146 i 148 diputats, davant dels 137 que va aconseguir el juliol del 2023. Els populars ampliarien així la seva distància respecte dels socialistes, que es quedarien en el 25% dels vots, més de nou punts per sota dels seus principals adversaris.
Però el creixement més intens seria el de Vox. El partit de Santiago Abascal passaria dels 33 escons actuals a una forquilla d'entre 61 i 64, amb el 18,2% dels vots. Pràcticament, duplicaria la seva representació i es consolidaria com la tercera força política espanyola. La suma de populars i Vox arribaria a entre 207 i 212 diputats, molt per sobre dels 176 necessaris per assolir la majoria absoluta. Amb aquesta aritmètica, Feijóo podria ser investit president amb el suport d'Abascal, sense haver de recórrer a negociacions amb Junts ni amb altres partits nacionalistes.
Pel que fa a la fidelitat de vot, el sondeig també revela la fortalesa electoral de Vox, que conserva el 87,8% dels seus votants del 2023, una fidelitat superior a la del PP, que se situa en el 83,1%. A més, un 12% dels electors que van votar Feijóo en les darreres generals es decantarien ara per Abascal. La formació d'extrema dreta també registra un suport destacat entre els joves, especialment entre els nous votants, dels quals un 17,5% es decantaria per Vox, segons les dades recollides per La Razón.
El PSOE s'acosta a la barrera dels 100 escons i Sumar s'enfonsa
A l'altre costat de l'hemicicle, l'enquesta dibuixa un retrocés important de les forces que formen el govern de coalició. El PSOE obtindria entre 98 i 102 diputats, davant dels 121 aconseguits el 2023, i perdria entre 19 i 23 escons. La caiguda situaria els socialistes perillosament a prop de la barrera dels 100 representants, una xifra que marcaria un dels pitjors resultats de la seva història electoral.
Però encara seria més accentuada la davallada de Sumar, que passaria dels 31 diputats obtinguts el 2023 en coalició amb Podemos a només sis o vuit representants, amb un 5,3% dels vots. Podemos, que ara apareix separat en l'estimació, aconseguiria entre dos i quatre escons, amb el 3,9% dels sufragis. La fragmentació de l'espai a l'esquerra del PSOE es traduiria en una pèrdua considerable de representació parlamentària, que dificultaria encara més qualsevol possibilitat de reeditar l'actual govern de coalició.
Les dades sobre transferència de vot ajuden a explicar aquest retrocés. El PSOE només conserva el 67,8% dels electors que el van votar el 2023. Un 10,9% es passaria al PP, un 6,8% optaria per Vox i un 8,9% es decantaria per l'abstenció. Sumar presenta una situació encara més complicada, ja que només reté el 32,9% dels seus votants, mentre que el 28,4% marxaria cap a Podemos i un 18,6% deixaria de votar. Segons les estimacions del diari, PSOE i Sumar perdrien conjuntament uns 3,6 milions de vots respecte dels darrers comicis. Aquest és precisament un dels grans interrogants que haurà de resoldre la campanya electoral: si Sánchez serà capaç de recuperar els electors progressistes que ara manifesten la intenció d'abstenir-se o de donar suport a altres formacions. La participació estimada per NC Report se situa en el 63,1%, tres punts i mig per sota de la registrada el juliol del 2023, quan va arribar al 66,6%.
L'efecte parcial de l'avançament electoral
Les dates de l'enquesta són especialment importants per interpretar-ne els resultats. NC Report va fer les 1.000 entrevistes del seu sondeig entre l'1 i el 6 d'octubre, amb un marge d'error aproximat del 3,17%. Això significa que el treball de camp va començar abans de la votació dels decrets d'habitatge, que es va produir divendres dia 2, i que també inclou els dies posteriors, marcats per les mobilitzacions al carrer, la reflexió de Sánchez durant el cap de setmana i l'anunci de les eleccions anticipades, dilluns dia 5. Per tant, l'enquesta no permet afirmar que l'avançament electoral hagi reforçat el PP, Vox i Junts, com podria suggerir una lectura precipitada dels resultats. Una part substancial de les entrevistes es va fer quan encara no s'havia anunciat la convocatòria del 29 de novembre, i el sondeig no ofereix dades desagregades que permetin comparar el comportament dels votants abans i després de la decisió de Sánchez. El que sí que constata és que, en el conjunt del període analitzat, les tres formacions que van rebutjar els decrets apareixen reforçades respecte del 2023, mentre que els socialistes i els seus socis de govern retrocedeixen.