Esquerra Republicana i Junts per Catalunya han registrat conjuntament aquest dilluns al Parlament les conclusions de la Comissió d'Estudi sobre el Deute Històric de l'Estat espanyol amb Catalunya. El document planteja una llei de finançament específica per al país que erradiqui el dèficit fiscal, la condonació de la totalitat del Fons de Liquiditat Autonòmica o el pagament de la disposició addicional tercera de l'Estatut per poder executar les infraestructures pendents. Els grups proposants posen el focus en el deute històric, que xifren en 456.000 milions d'euros. El càlcul parteix dels 50.900 milions d'euros de dèficit que s'estimen en referència a les infraestructures, de 375.000 milions en partides socials i fins a 30.000 milions d'euros en concepte de pensions (del 1982 al 2022).
Amb l'objectiu de combatre aquest "greu perjudici en el nivell de benestar que pertocaria als catalans d'acord amb el que aporten a l'Estat espanyol", els grups proposants apuntalen cap a una llei de finançament singular que contempli el traspàs íntegre de les competències de l'Agència Tributària de Catalunya per part de l'Estat. D'aquesta manera, es buscaria poder recaptar tots els impostos i establir una quota de solidaritat entre Catalunya (com a nació) i l'Estat, posant com a base el principi d'ordinalitat. En aquestes conclusions, també es posen al damunt de la taula mesures com la cancel·lació del deute públic de la Generalitat en mans de l'Estat per reduir parcialment el deute històric —una condonació que seria de 73.000 milions, però on cal mencionar que ERC i el PSOE van pactar que fos de 15.000 milions en l'acord per investir Pedro Sánchez—, el pagament de la disposició addicional tercera de l'Estatut (que serveixi, per exemple, per executar el corredor mediterrani) o una encomana de gestió a la Generalitat mitjançant la transferència de recursos perquè es puguin realitzar les inversions no executades entre el 2014 i 2023.
Un sistema de pensions propi
Les conclusions dels republicans i juntaires també suggereixen que l'Estat cedeixi el 19% dels fons europeus Next Generation i es fixi un mètode de seguiment i control de forma anual. Pel que fa a les pensions, es busca impulsar un sistema propi que permeti, entre altres, la creació de l'Agència de Seguretat Social Catalana. Les conclusions d'ERC i Junts apunten que aquest òrgan hauria de comptar amb recursos que procedeixin de transferències de l'Estat per l'import equivalent al deute en pensions. Paral·lelament, ambdues formacions incorporen una compensació per l'infrafinançament que pateix el sistema sanitari català. El text de les conclusions també explicita que aquestes propostes es puguin traslladar als "òrgans adequats" de la Unió Europea perquè es tinguin en consideració en una hipotètica negociació per la independència de Catalunya.
Junts per Catalunya va proposar crear aquesta comissió el desembre de 2021 i es va posar en marxa el maig de 2022 amb el suport d'Esquerra Republicana i la CUP. En el marc d'aquest òrgan, hi ha hagut fins a una dotzena de compareixences d'experts, entre els quals l'exconseller Andreu Mas-Colell o els economistes Oriol Amat i Guillem López Casanovas.