La Comissió de Venècia, que fa un any i mig va avalar la llei d’amnistia per a la “reconciliació” i va concloure que era “lògic” que la norma aixequés les ordres de detenció, està de visita a Espanya per estudiar el procés de renovació del Consell General del Poder Judicial. Entre el dilluns i el dimarts, una delegació de l’òrgan consultiu del Consell d’Europa s’ha reunit, entre altres, amb les associacions de jutges i fiscals, amb el ministre Félix Bolaños i amb l’Advocacia Espanyola. I avui ha passat pel Congrés dels Diputats i pel Senat per reunir-se amb els portaveus dels grups parlamentaris a la Comissió de Justícia. Junts i ERC ho han aprofitat per posar a sobre de la taula la rebel·lia del Tribunal Suprem a aplicar la llei d’amnistia a la malversació atribuïda a l’1 d’octubre, cosa que n’ha exclòs Carles Puigdemont i Oriol Junqueras de la norma de l’oblit penal (a l’espera del pronunciament del Tribunal Constitucional).
En la seva intervenció davant de la delegació de la Comissió de Venècia, el líder de Junts al Senat, Eduard Pujol, ha denunciat la “resistència a aplicar” la llei d’amnistia per part d’alguns jutges, que “frenen una llei aprovada pel Congrés per raons polítiques” i ha recordat que “continuen obertes desenes de causes contra els independentistes”. Així mateix, segons ha pogut saber ElNacional.cat, ha reprovat que hi hagi jutges que “opinen públicament exercint directament un altaveu” i que, si convé, “desautoritzen o ataquen a institucions que han estat elegides a les urnes”. “Han estat premiats jutges contraris a la independència de Catalunya i han estat castigats jutges que defensaven drets fonamentals”, ha assenyalat. “Si el sistema de nomenament de càrrecs no es reforma, els catalans no podem confiar en aquesta justícia”, ha reblat. I ha fet una doble petició a la Comissió de Venècia: que exigeixi “mecanismes de salvaguarda europea per protegir el pluralisme democràtic a l’estat” i que insti una reforma que acabi amb una “justícia utilitzada políticament contra una opció política legítima com l’independentisme”.
En nom d’ERC, la senadora Laura Castel i la diputada Pilar Vallugera han alertat la Comissió de Venècia que la “falta d’imparcialitat” de la judicatura espanyola “bloqueja l’aplicació” de l’amnistia i han denunciat que, en els darrers anys, el “biaix ideològic profund” a l’alta judicatura espanyola “ha desembocat en un activisme polític obert, incloent-hi actes de rebel·lia davant normes emanades del legislatiu”. “Aquest biaix posa en qüestió la deguda imparcialitat dels tribunals encarregats d’aplicar la llei d’amnistia, i evidencia un cas flagrant de politització de la justícia”, lamenten els republicans. Pilar Vallugera ha reprovat que la judicatura espanyola “s’ha convertit en un actor polític que bloqueja la voluntat popular expressada al Congrés i al Senat, situant-se en una clara rebel·lia oberta contra el legislatiu” i ha subratllat que això és una “anomalia històrica”. A més, Laura Castel ha destacat que la independència judicial “no pot ser sinònim d’impunitat”, ja que en una democràcia “tots els poders emanen del poble i han de retre comptes davant d’ell”.
“Cap transició democràtica real en l’àmbit judicial després del franquisme”
En el capítol del CGPJ, ERC ha volgut recordar a la Comissió de Venècia que la justícia espanyola “no va fer cap transició democràtica real després del franquisme” en l’àmbit judicial. “Els tribunals van canviar de nom, però els jutges procedents del règim dictatorial es van mantenir en els seus càrrecs. N’és un exemple el Tribunal d’Ordre Públic, reconvertit en l’actual Audiència Nacional, sense cap depuració ni renovació democràtica real”, al·leguen des de les files republicanes.
Així mateix, ERC ha recordat que el CGPJ “ha protagonitzat nombrosos casos de nomenaments escandalosos sense mèrit ni capacitat, que evidencien una dinàmica d’opacitat i de manca de responsabilitat democràtica”, unes decisions que consideren que “haurien de poder ser explicades davant dels representants de la sobirania popular”. Finalment, ha alertat que “quatre de les cinc principals associacions de jutges i magistrats són clarament conservadores”, cosa que “no reflecteix la pluralitat ideològica de la societat espanyola” i que és una “anomalia” que es deu a un “sistema d’oposició que afavoreix determinades elits socials i ideològiques”.
“El sistema és un repartiment de quotes que ha cronificat la politització judicial”
Per la seva banda, Eduard Pujol ha censurat que el pacte entre el PP i el PSOE per renovar el CGPJ després de cinc anys i mig amb el mandat caducat va respondre a la seva necessitat de “mantenir el control polític de la justícia” i va permetre “mantenir la crònica falta d’independència del poder judicial”. “El sistema és un repartiment de quotes amb aparença de consens institucional, s’ha perpetuat i cronificat la politització judicial”, ha denunciat el líder de Junts al Senat. “El sistema no garanteix els drets dels que som, dins de l’estat, minoria política”, ha postil·lat. I ha recordat que el bloqueig s’ha utilitzat per “mantenir jutges que tothom coneix pel seu comportament hooligan contra l’independentisme”.
En tot moment, Eduard Pujol ha portat a col·lació la situació a Catalunya. “El problema estructural de la justícia es tradueix en la vulneració de drets fonamentals a Catalunya”, ha lamentat. Així mateix, ha recalcat que el disseny del CGPJ ha permès “criminalitzar drets polítics bàsics com votar o manifestar-se pacíficament” i que la “falta de garanties” ha acabat amb “centenars de causes contra polítics o líders cívics” en “causes arbitràries”. En aquest context, els juntaires advoquen per impulsar “terminis estrictes i improrrogables” per renovar el CGPJ, “mecanismes automàtics de renovació” i “bloqueig en la percepció de sous”.