Junts ha demanat la compareixença al Parlament del president de la Generalitat, Salvador Illa, i dels consellers Albert Dalmau i Francesc Xavier Vila per aclarir quina serà la resposta del Govern a la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’anul·lar provisionalment part del decret de règim lingüístic educatiu. La petició s’ha fet pública aquest dilluns en roda de premsa per part de la presidenta del grup parlamentari, Mònica Sales, que ha reclamat una acció “contundent, de país i al costat del sector educatiu” davant la resolució judicial.
Sales ha carregat contra l’executiu, al qual ha acusat de ser “còmplice” de la situació de “permanent atac” al català per manca de “compromís” amb la llengua. En aquest sentit, també ha criticat el Pacte Nacional per la Llengua, que pròximament complirà un any, perquè no concreta quina ha de ser la resposta institucional davant noves sentències. “No volem propaganda, volem fets, i aquest Govern fa anuncis per damunt de les seves possibilitats, però no concreta res”, ha afirmat.
La dirigent de Junts ha insistit en la necessitat d’una resposta clara davant possibles resolucions futures i ha apostat per “fer valer” els acords parlamentaris que han permès aprovar la normativa lingüística vigent. També ha obert la porta a explorar noves vies si cal reforçar aquest marc. Finalment, ha exigit un posicionament ferm de l’executiu: “Volem un Govern que doni resposta a les ingerències judicials, a la vulneració de drets”, i ha subratllat que una de les prioritats ha de ser que el Govern “s’apliqui el que diu el Pacte Nacional per la Llengua”, també en l’ús habitual del català dins de la mateixa Administració.
Una ordre que trinxa el decret que blindava el català a l'escola
El TSJC ha ordenat executar la sentència que trinxa el decret que blindava el català a l'escola. En una decisió d'aquest dilluns, el tribunal ha estimat parcialment la sol·licitud provisional presentada per l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) i ha declarat nuls provisionalment els preceptes del decret lingüístic educatiu que ja va anul·lar la sentència del 8 de setembre del 2025. Així doncs, són onze els articles anul·lats de manera total o parcial del decret que fixava el català i l'aranès com a llengües normalment vehiculars i d'aprenentatge, així com a llengües habituals en l'activitat docent i administrativa, de relacions amb les famílies, en els materials didàctics i en les avaluacions.