El Govern de Salvador Illa ha fet arribar aquesta setmana una carta a tots els alcaldes i alcaldesses de Catalunya per instar-los a adherir-se al Pacte Nacional per la Llengua. Una missiva que ha presentat el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i que inclou també una proposta de moció perquè els plens municipals puguin aprovar formalment la incorporació al Pacte i desplegar noves polítiques relatives a la llengua en l'àmbit local per tal que "sumin les seves veus i els seus esforços en aquest projecte col·lectiu que és el reforç de la llengua catalana". En aquest sentit, Vila assenyala que els ajuntaments són l'administració "més propera a la ciutadania" i que per aquest motiu "tenen una gran capacitat d'incidir en la promoció i el foment de la llengua" en àrees com la infància, la immigració, els esports o la tercera edat.
Els consellers de la Presidència, Albert Dalmau, i de Política Lingüística esperen que els ajuntaments "signin la moció" adjunta a la carta i que a partir d'aquí es dotin dels instruments necessaris per fer política lingüística "amb mirada municipal". "Per exemple, a través de programes, projectes o taules (...) el que volem en realitat és acostar la llengua a la ciutadania des dels ajuntaments i fer-la accessible per poder-la fer servir en tots els àmbits", concreta Vila. Dalmau, per la seva part, destaca que la Generalitat vol que els municipis "se sentin protagonistes en l'impuls del català". "Per això els fem arribar no només la invitació formal, sinó també la proposta de moció", afegeix.
La proposta de resolució que s'adjunta amb la carta recorda que la llengua catalana és la "columna vertebral" de Catalunya i que, tot i disposar d'un marc legal sòlid i d'un teixit institucional i social compromès, no ha assolit encara una oficialitat plena i efectiva en tots els àmbits de la societat, i la seva situació actual és "diversa, complexa i delicada". En aquest context, el document recorda que la política lingüística municipal juga un paper "clau i insubstituïble" i que cal continuar reforçant els instruments existents i ampliar l’abast de les polítiques lingüístiques amb una perspectiva "renovada i compromesa". Entre les pautes a seguir, es demana elaborar un pla municipal d'impuls del català per a aquesta legislatura, crear una taula local per la llengua, garantir que el personal d'administració pública i el subcontractat tingui coneixement adequat de català, o assegurar que s'inclouen clàusules lingüístiques en la contractació administrativa, entre d'altres.
Un pacte ampli, però que neix coix
L'actual Pacte Nacional per la Llengua es va signar el maig, establint un full de ruta relatiu al català fins al 2030 i marcant el pressupost mínim anual de 200 milions per a la política lingüística, amb l'objectiu final d'augmentar l'ús social del català. Tanmateix, el Pacte va néixer coix per diverses absències, tot i la intenció del Govern d'Illa que fos un paraigua ampli i plural "perquè tothom s'hi senti còmode". En l'àmbit de la política en van donar suport el PSC, Esquerra Republicana i els Comuns, si bé no van aconseguir el suport de Junts, del PP —el segon i el quart partit de Catalunya en escons parlamentaris, respectivament— ni de la CUP. Sí que van signar Plataforma per la Llengua, l'Institut d’Estudis Catalans o Òmnium Cultural i altres entitats de la societat civil i sindicats com CCOO, UGT o la Intersindical, mentre que l'ANC de Lluís Llach es va desmarcar asseverant que era "insuficient" i que no s'havia comptat amb ells.
Els de Carles Puigdemont van demanar "esperar" abans de firmar que sortís la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà i a aconseguir o no definitivament l'oficialitat del català a Europa, i el mateix líder juntaire va qüestionar si es va tirar endavant per "un titular de diari" o un "blanquejament del Govern". "És evident que la realitat és diferent si hi ha una sentència contrària o favorable i que ens cal saber com l'afrontarà el Govern i si acatarà la sentència i es refugiarà en un pacte nacional que no contempla un pacte de país contra la ingerència a l'escola", va justificar, per la seva part, la portaveu Mònica Sales. Des de la CUP, la ja exdiputada Laia Estrada va valorar que el Pacte Nacional per la Llengua "neix sense ambició" i és "una eina de propaganda al servei del PSC".
El Govern insta Junts i PP a sumar-s'hi
Donades aquestes absències, el president Illa ha lamentat aquest mateix inici d'agost que un deure pendent del seu primer any de mandat és aconseguir que el Pacte Nacional per la Llengua sigui més ampli. En aquest sentit, ha tornat a convidar els partits que en van quedar fora, i s'ha referit explícitament al PP. "Només si hi som tots i fem front comú en la defensa del català ens en sortirem", ha dit, tot afegint que treballarà per a aconseguir-ho. Pocs dies després, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va incidir en el fet que "li agradaria" que Junts "no s'autoexclogués", perquè l'Executiu "sempre allarga la mà". "Un partit que aspira a ser estable i seriós no es pot excloure en qüestions tan importants. No beneficia a ningú", va criticar.