La polèmica per la contractació de la filla de la batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols, com a agent interina de la Policia Local suma un nou capítol. Junts per Ripoll ha demanat formalment a l’Ajuntament que revisi d’ofici el procés de selecció de dos agents interins, un dels quals és la filla de la líder d’Aliança Catalana, per possibles causes de nul·litat de ple dret. La petició del grup encapçalat per Ferran Raigon es fonamenta en un informe jurídic que assenyala diverses presumptes irregularitats en el procediment i qüestiona tant la manera com es van establir les regles de selecció com la composició del tribunal qualificador i la intervenció d’Orriols.
La sol·licitud, presentada aquest dimarts pels tres regidors de Junts per Ripoll, demana revisar quatre actes administratius: l’anunci inicial de la convocatòria, publicat l’11 de juny; el decret de l’alcaldessa del 30 de juny, que va fixar les proves, les puntuacions, el calendari i la composició del tribunal; i els dos decrets posteriors de nomenament dels agents. La iniciativa es basa en un informe jurídic elaborat per l’advocada Esther Padró, datat el 8 d’octubre, que considera que hi ha fonaments per plantejar la nul·litat del procediment. En tot cas, la presentació de la petició no implica que els nomenaments hagin estat declarats nuls: correspon a l’Ajuntament decidir si inicia la revisió i resoldre-la amb les garanties legals.
Les regles es van fixar després de rebre les candidatures
Un dels principals retrets de l’informe és que les condicions essencials del procés selectiu no es van concretar fins després que hagués acabat el termini per presentar-s’hi. L’anunci de la convocatòria es va publicar l’11 de juny i les sol·licituds es van poder presentar fins al dia 23. Tanmateix, no va ser fins al 30 de juny que Orriols va signar el decret que establia el contingut de les proves, els criteris de puntuació, el calendari i la composició del tribunal qualificador.
Segons l’anàlisi jurídica, aquesta seqüència contravé l’exigència que les bases i les regles essencials d’un procés de selecció pública estiguin aprovades abans que s’obri la participació. L’informe sosté que els aspirants van concórrer sense conèixer prèviament una part substancial dels criteris amb què serien avaluats, fet que, a parer de l’autora, pot comprometre els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.
El document també qüestiona que l’Ajuntament combinés elements d’un procediment ordinari de selecció amb la via excepcional de màxima urgència. Tot i que el consistori va obrir una convocatòria, va admetre candidatures, va organitzar una prova pràctica i una entrevista i va establir un ordre de puntuació, els nomenaments es van justificar per la urgència. L’informe considera que aquesta combinació no permet prescindir de les garanties que la normativa específica de les policies locals estableix per a la selecció de personal interí. A més, en la documentació examinada no s’han identificat les proves psicotècniques i físiques ni la revisió mèdica que, segons l’informe, exigeix el reglament per al nomenament d’agents interins. Tampoc no hi constarien unes bases aprovades prèviament per l’òrgan municipal competent.
Un tribunal format per tres comandaments de la policia local
La composició del tribunal qualificador és un altre dels aspectes qüestionats. Segons l’informe, l’òrgan estava integrat exclusivament per tres comandaments en actiu de la mateixa Policia Local de Ripoll: una sergent i dos caporals. L’anàlisi jurídica sosté que aquesta composició no s’ajustaria a les exigències reglamentàries de representació per terços, que preveuen la participació de personal municipal, personal tècnic especialitzat i representants de la Generalitat, ni a la prohibició que els membres en actiu de la policia local del municipi convocant constitueixin la majoria del tribunal.
Junts també posa el focus en el paper d’Orriols, que va signar el decret del 30 de juny quan la seva filla ja s’havia presentat al procés. L’informe recorda que la normativa estableix el deure d’abstenció quan hi ha una relació de parentiu amb una persona interessada en el procediment. Alhora, matisa que aquesta intervenció no determina automàticament la nul·litat dels actes, sinó que cal examinar-ne les circumstàncies i les conseqüències jurídiques.
La documentació també assenyala que la convocatòria inicial es va anunciar per cobrir una plaça d’agent, però el procediment va acabar amb dos nomenaments. Per això, l’informe demana aclarir quina decisió va permetre ampliar el nombre de places cobertes i si es van respectar les garanties de publicitat i igualtat d’oportunitats. Finalment, l’anàlisi qüestiona la justificació de la màxima urgència, atès que l’Ajuntament havia aprovat el 8 de gener les bases d’un procés ordinari de selecció que no es van publicar fins a l’11 de juny, 154 dies després. També planteja dubtes sobre l’ordre temporal dels nomenaments i la documentació relativa als controls administratius previs.
Orriols va defensar que el procés havia estat "impol·lut"
La iniciativa de Junts arriba després que la contractació de la filla de l’alcaldessa generés una polèmica política el juliol passat. Orriols va defensar aleshores que la jove havia obtingut la millor puntuació i va negar que l’hagués col·locat a dit. En una compareixença del 29 de juliol, l’alcaldessa va assegurar que el procés de selecció havia estat "impol·lut" i va desafiar els qui en qüestionaven la legalitat: "Qui tingui el menor dubte sobre el procés, que l’impugni i, si no, que calli".
Junts ha optat ara per formalitzar els dubtes a través d’una sol·licitud de revisió d’ofici, després d’haver tingut accés a l’expedient administratiu el 8 de setembre. El procediment permet a l’Ajuntament examinar els seus propis actes quan s’al·leguen possibles causes de nul·litat de ple dret. Si la revisió tira endavant, haurà de respectar el dret de les persones interessades a presentar al·legacions i comptar amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.