Aquest dimarts, per segona vegada, el Consell d'Assumptes Generals de la Unió Europea ha abordat la carpeta de l'oficialitat de la llengua catalana a la UE, però una vegada més no s'ha fet cap votació. Tot i que la petició segueix sense aprovar-se, Espanya insisteix que la qüestió no està aparcada i que no hi ha vetos per part de cap estat membre de la UE. L'oficialitat del català en el marc comunitari europeu és un dels acords que el PSOE i Junts van rubricar perquè aquests últims donessin suport a la candidatura de Francina Armengol per a la presidència del Congrés, i ara com ara segueix encallat. Per això, la formació juntaire ha reaccionat aquest migdia a aquest nou ajornament a través d'un comunicat on, tot i constatar avenços, exigeixen a Pedro Sánchez una data per a l'aprovació definitiva de la qüestió: "Cal intensificar els esforços diplomàtics i el govern espanyol ha de ser conscient que estem en temps de descompte".

En aquest sentit, cal recordar que l'acord de Junts amb el PSOE per a la Mesa del Congrés dels Diputats no es va tancar definitivament fins que els juntaires van rebre la documentació que certificava que el govern espanyol havia registrat la petició al Consell de la Unió Europea perquè el català, l'eusquera i el gallec fossin llengües oficials de la Unió Europea. La primera vegada que es va parlar d'aquesta qüestió va ser el passat 19 de setembre, on alguns països van manifestar les seves reticències per aprovar aquesta qüestió. Aleshores, el govern espanyol va situar el català com a prioritari i, al llarg d'aquestes setmanes, el ministre d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel Albares, ha intensificat les trobades i els contactes amb els seus homòlegs europeus per desencallar l'aprovació. Amb tot, aquest dimarts tampoc ha estat possible, sent Letònia i Lituània els qui més escèptics s'han mostrat. La propera reunió del Consell abans que expiri el termini per investir un president del govern espanyol —venç el 27 de novembre— i anar a eleccions serà el 15 de novembre, una data que pot ser clau.

De fet, per això Junts fa al·lusió al fet que el govern espanyol se situa "en temps de descompte" i insisteixen que cal ja una data per a l'aprovació definitiva del català a la Unió Europea si els socialistes no volen que les negociacions per investir Pedro Sánchez embarraquin. En el mateix comunicat, el partit detalla que estaran "amatents que es produeixin novetats en les properes setmanes".

Sense oposicions a continuar amb el procediment

Després de la reunió del Consell d'aquest dimarts, José Manuel Albares ha afirmat davant els mitjans de comunicació que cap país s'ha negat a continuar amb el procediment per poder aprovar l'oficialitat del català a la Unió Europea. El ministre en funcions també ha afegit que, en aquesta ocasió, han intervingut diversos estats per posicionar-se explícitament al costat d'Espanya en aquest tema. Un dels motius pels quals alguns països mostren dubtes és pel risc que hi hagi un efecte contagi de peticions per a l'oficialitat d'altres llengües, fet que Albares rebutja: el cas del català, gallec i eusquera és "únic" i, si es demana l'aprovació d'altres llengües minoritàries, no tirarà endavant si l'estat membre afectat no vol.

Aquest dimarts, el ministre d'Afers Exteriors de Letònia, Krisjanis Karins, ha estat molt taxatiu contra aquesta petició i s'ha mostrat "convençut" que, en aquests moments, no s'ampliarà el nombre de llengües oficials de la Unió Europea. De fet, ha retret dedicar temps a aquesta carpeta quan està en joc la "posició estratègica" d'Europa.