Junts ha registrat al Congrés una bateria de preguntes per escrit per demanar explicacions al govern espanyol per la substitució de senyals viaris en català per versions exclusivament en castellà a diverses autopistes i vies públiques de Catalunya. Els diputats Isidre Gavín i Pilar Calvo denuncien que aquesta actuació suposa un pas més en la reducció de la presència del català a les carreteres i podria vulnerar la normativa vigent.
La iniciativa arriba després que en els darrers mesos s’hagin detectat canvis en diversos punts del país, especialment a l’AP-7. Entre els casos assenyalats hi ha la substitució d’“Alacant” per “Alicante” amb l’afegit de “Sur” després del rètol “Girona Sud”, l’eliminació d’accents en topònims com “Montornès” o la modificació del senyal “Àrea de manteniment / Área de mantenimiento”, a la sortida 13 de l’AP-7 a Montornès del Vallès, per “Centro de Conservación” en lloc de “Centre de Conservació”. A la Vall d’Aran, segons denuncien, gairebé tota la nova senyalització es troba únicament en castellà, fet que també afectaria els drets dels parlants d’aranès.
El Ministeri de Transports ha justificat els canvis apel·lant a la seguretat viària. La base normativa és el Reial decret 465/2025, publicat al BOE el 17 de juny de 2025, que modifica el Reglament general de circulació. L’article 138 estableix que “les indicacions escrites figuraran en idioma castellà i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma” quan el senyal estigui ubicat dins del seu àmbit territorial. El mateix article disposa que els nuclis de població i la resta de topònims han de designar-se amb la seva denominació oficial, i permet afegir el castellà “quan sigui necessari a efectes d’identificació”.
"Es modificarà també la nomenclatura en àrab?"
Junts sosté que l’aplicació d’aquest article està comportant, a la pràctica, la priorització del castellà i la desaparició del català en alguns trams. El diputat Isidre Gavín recorda que el català és la llengua pròpia de Catalunya i que la seva normalització en tots els àmbits de la vida pública “és una obligació dels poders públics”. També subratlla que, segons la legislació estatal en matèria de trànsit, les indicacions en panells han de figurar en castellà i també en la llengua oficial de la comunitat autònoma quan el senyal estigui dins del seu territori.
En les preguntes registrades, Gavín demana quin és el motiu del canvi i quina relació té la seguretat viària amb la nomenclatura dels llocs. També planteja si “modificaran també per motius de seguretat viària la nomenclatura en àrab de les destinacions del nord d’Àfrica a les autopistes del sud d’Espanya”.
Per la seva banda, la diputada Pilar Calvo pregunta al govern espanyol com i quan pensa revocar l’obligatorietat de retolar en castellà per damunt del català en infraestructures situades en comunitats amb llengua pròpia oficial, si ha rebut alguna queixa del Departament de Política Lingüística de la Generalitat per garantir l’ús del català d’acord amb la Llei 1/1998 de política lingüística, i si respectarà les competències exclusives de la Generalitat en matèria de toponímia.