650 milions d'euros. Aquesta és la quantitat que el vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha xifrat en referència a l'impacte que tindria per a les arques de la Generalitat rebaixar l'IRPF a les rendes mitjanes i baixes, és a dir, les inferiors a 30.000 euros. És més, ha assegurat que aquesta xifra es podria compensar "pràcticament íntegrament" amb el que recaptaria l'impost sobre els dipòsits bancaris, anul·lat pel Tribunal Constitucional després d'un recurs del govern espanyol

En una visita institucional que ha realitzat a l'Ajuntament de Sabadell, ha assegurat que amb l'impost als dipòsits bancaris es podria reduir "el diferencial" entre el que paguen les rendes mitjanes i baixes a Catalunya i en la resta d'Espanya, ja que suporten una pressió fiscal del 12% i el 9,5%, respectivament. Ha argumentat que comptant amb aquests ingressos es podria "compensar pràcticament íntegrament tota aquesta rebaixa" de l'IRPF.

Junqueras ha constatat també que l'objectiu de la conselleria d'Economia és rebaixar la pressió fiscal a les rendes mitjanes i baixes de Catalunya. No obstant, ha fiat la possibilitat d'aconseguir-ho al "context general", fent referència a l'actitud del govern espanyol respecte als intents de la Generalitat d'aconseguir ingressos a través d'impostos. En aquest sentit, ha exemplificat que seria possible rebaixar l'IRPF "si el govern espanyol no torpedinés constantment, sistemàticament, totes les propostes que fa el Parlament de Catalunya".

Tanmateix, el conseller ha defensat que serà el Parlament qui decidirà "sobiranament" quines "opcions creu que són millors" sobre l'IRPF. Ha reiterat que la conselleria ha elaborat un estudi amb diversos escenaris possibles per tal de donar compliment a una resolució del ple de la pobresa. No obstant això, ha afegit que aquestes mesures no aniran a la llei d'acompanyament dels pressupostos, però que sí que es debatran al Parlament.

Rendes altes

Mentrestant, la consellera de la Presidència, Neus Munté, ha donat per fet que el Govern no aprofitarà la tramitació parlamentària dels pròxims pressupostos de la Generalitat per apujar l'IRPF a les rendes més altes. "Defensarem que no és una mesura efectiva", ha assegurat. No obstant, aquesta opció satisfà ERC, que s'ha mostrat oberta a estudiar-la. De fet, en declaracions a Onda Cero, Munté ha reconegut que "hi ha diferències" de criteri entre convergents i republicans en aquest punt. Per a Munté, un "increment d'aquestes rendes més altes consolidaria un sistema en el qual qui recapta és el govern d'Espanya" i la "devolució d'aquesta recaptació" es produiria "a dos anys vista".

Malgrat les discrepàncies, ahir el secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, ja va anticipar que el Govern no modificarà el tram autonòmic de l'IRPF a les rendes altes en el seu projecte de llei de pressupostos, però, sí que deixava aquesta decisió en mans del Parlament, en el context de la negociació pressupostària entre els grups parlamentaris, com ha confirmat avui mateix Junqueras des de Sabadell.

Inicialment, on sí que hi ha sintonia és en el tram de les rendes baixes i mitjanes. Munté ha advocat per explorar una "rebaixa de la pressió fiscal a les rendes baixes i mitjanes" i ha explicat que els últims temps el Govern s'ha plantejat la necessitat d'"estudiar noves fórmules que permetin la recaptació de nous impostos". La consellera ha assegurat que malgrat existir un "escàs marge" per crear noves figures impositives, el Govern ho ha intentat, però sovint han estat "impugnades" per l'Executiu central.