El judici a la cúpula dels Mossos d'Esquadra té dos fiscals. Un d'ells el principal responsable del Ministeri Públic a l'Audiència Nacional i que ha seguit tot el cas contra el procés des del primer dia, des del dia que entren a presó preventiva els Jordis.
Novament dos fiscals implacables que centraran tota la atenció per si finalment rebaixen l'acusació de rebel·lió a sedició.
Miguel Ángel Carballo
És el tinent fiscal i portaveu de la Fiscalia de l'Audiència Nacional.
Va succeir en la Tinença de la Fiscalia a qui ara la dirigeix, Jesús Alonso, i va ser portaveu després que Dolors Delgado deixés la vacant arran dels atemptats del 17-A per discrepàncies entre ells. A més d'aquesta causa, porta altres casos derivats del procés independentista com el dels 7 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats per terrorisme o el procediment obert a la plataforma Tsunami Democràtic.
És el fiscal que va demanar presó sense fiança per a tots els membres del Govern que han estat condemnats, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i qui va intentar també la presó preventiva pel mateix Josep Lluís Trapero.
Carballo va ser condecorat amb la creu al mèrit policial amb distintiu vermell, la màxima distinció que el cos atorga cada any amb motiu de la festa patronal del 2 d’octubre.
Pedro Rubira
És el més veterà de la plantilla de fiscals de l'Audiència Nacional, per la qual cosa ha participat en nombrosos procediments contra integrants de l'organització terrorista ETA.
El 1996 va formar part, al costat dels llavors fiscals de l'Audiència Nacional Ignacio Gordillo i María Dolores de Prado, del grup conegut com els "fiscals rebels i indomables", quan arran d'una inspecció a l'Audiència, la Fiscalia General va advertir "insubordinació "dels fiscals cap al seu cap, José Aranda, que va ser destituït per la seva "falta d'autoritat".
Es va oposar a la concessió de la llibertat condicional al pres etarra Bolinaga, que va ser excarcerat l'estiu de 2012 per malaltia terminal, un càncer pel qual va morir al gener de 2015.
La seva participació en la vista de pronunciament plantejat per César Puig i Pere Soler va resultar polèmica. En defensar la competència de l'Audiència Nacional per jutjar l'excúpula dels Mossos va qüestionar la imparcialitat dels tribunals catalans per enjudiciar els delictes de sedició i rebel·lió derivats del procés. "Pot haver-hi imparcialitat, serenitat, si s'envia la rebel·lió i la sedició a Catalunya?", va dir. Arran d'aquestes manifestacions, la Fiscalia va emetre una nota per aclarir que "en cap cas es dubta de la professionalitat dels magistrats que exerceixen les seves funcions a Catalunya", i que al que es referia Rubira és a l'ambient de crispació pel procés i a la necessària serenitat que això requereix, tal com ja recollia la querella del Ministeri Públic que va donar lloc a aquesta causa.