Canvi radical de públic al Suprem. Cares noves que no s’havien deixat veure fins ara a la sala de plens. Porten l’acreditació de públic però no tenen la restricció del comú dels mortals ni als passadissos i ni a la sala. S’estan al passadís en el moment prohibit en que entren els presos. A la sala ocupen bancs habitualment reservats. I, no només porten mòbil sinó que l’utilitzen -i sense dissimular-. No van en parelles, però un bon coneixedor de la parròquia deixa anar a cau d’orella “avui hi ha picoletos”.

Quan el coronel Diego Pérez de los Cobos entra a la sala, asseguts en el banc de vellut encoixinat, es posen en guàrdia i el segueixen amb la mirada. Observen atents amb un lleuger somriure d'aprovació. El coronel no porta uniforme però la seva declaració té la contundència d’una tanqueta.

No dispara ràfegues desendreçades. Apunta amb mira telescòpica. Fins i tot arriba a objectius que no són visibles. El major Josep Lluís Trapero es converteix en una de les principals dianes. I els Mossos. En aquest cas, el president de la sala, Manuel Marchena, no interromp les al·lusions amb la diligència amb què frena les referències als agents dels cossos estatals encausats per la violència de l’1-O a diferents tribunals.

A preguntes de la fiscalia, el coronel descriu un operatiu dels Mossos més dirigit a facilitar el referèndum que no pas a impedir-lo, que fins i tot fa tasques de vigilància i seguiment de les forces estatals amb les quals arriba a produir-se un enfrontament.

Tot plegat en un context de violència i, de nou, els CDR. “Aquelles muralles humanes tenien grups perfectament organitzats. Hi havia una jerarquia, qui impartia instruccions i qui executava”, relata. De los Cobos parla d’encaputxats. A preguntes de la fiscal, assegura que en determinats col·legis es va situar nens i persones grans com a "avantguarda" dels seus parapets.

El fil argumental amb el relat que hores abans havia descabdellat Enric Millo és evident. Fins i tot, en referencia a l’1-O evoca situacions d’extrema gravetat en atacs a les forces de seguretat de l’Estat, parla d'un guarida civil abatut al terra amb puntades al cap. Per un moment l’aroma del Fairy s’ha escampat com perfum carregat per la sala de plens.

Els nous membres del públic no es perden detall. Damunt dels seus caps hi ha un relleu amb lletres daurades amb la paraula PAX. A l’altra banda de la porta hi ha un relleu idèntic on hi diu LEX.

Dins de la sala només hi ha dos agents del CNP uniformats. Un al costat de la porta i l’altre just al davant. Entre el públic s’asseuen habitualment agents de les forces de seguretat de paisà que tan bon punt s’aixeca la sessió controlen la sortida dels presos. Altres es queden fora. Un d'aquests agents es dirigeix com a "jefe" a un dels nous membres del públic.

L'interrogatori de la fiscalia encaixa com un rellotge suís, com un ballet perfectament coordinat. Però les peces comencen a grinyolar amb l'interrogatori de l'advocat de Quim Forn, Xavier Melero. El lletrat posa en evidència inexactituds de la declaració del coronel sobre les instruccions de la fiscalia i el TSJC, on es va demanar proporcionalitat en l'actuació policial.

A dos quarts de nou, el president de la sala, davant l'evidència que els interrogatoris de les defenses encara requereixen una bona estona aixeca la sessió. Els presos, que cada matí es lleven a les sis per arribar al judici, fan cara de cansats.

De los Cobos recull la seva cartera, s'aixeca i marxa, intercanviant un somriure amb els nous membres del públic que ocupen els bancs reservats. Aquests s'aixequen i surten amb ell. La resta del públic haurà d'espera que els presos i el tribunal abandonin la sala. Demà, la Guàrdia Civil haurà de torna al Suprem.