El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha entrat a la sala de plens del Tribunal Suprem igual com ho van fer dimecres Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría, intentant evitar trobar-se amb la mirada dels membres del Govern que s’asseuen al banc dels acusats.

Però tampoc resulta tan fàcil. El conseller Quim Forn ha optat, per primer cop, per asseure’s darrera del seu advocat, Xavier Melero. L'exministre ensopegava constantment amb els ulls del conseller amb qui va mantenir un intens contacte durant setmanes i que ara es troba al banc dels acusats. La situació el violentava de manera evident mentre Melero intentava portar-lo contra les cordes on havia arraconat el dia anterior Santamaría.

El que més sorprèn d’escoltar l'exministre és que hagi estat ministre. I d'Interior. Aquesta és una opinió molt general tant dels qui són a la sala com els que ho segueixen a través de la pantalla. Insegur. Dubitatiu. O no recorda o s’empara rere l’argument que no tenia per costum “entrar a dissenyar els dispositius dels cossos de seguretat”. “Ni ho vaig dissenyar ni res”, exclama.

Dins la sala l’escolta poca gent. Alguns periodistes i molt públic. La seva declaració no sembla despertar especial expectació a Madrid. Tampoc la dels seus companys de gabinet va desbordar la sala. La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, dibuixa els advocats de la defensa en una llibreta mentre segueix la sessió a la primera fila del públic.

El discurs de Zoido no quadra amb el de l’exvicepresidenta. El calendari sembla un trencaclosques. Qui va decidir aturar les intervencions policials contra les escoles? “Jo no vaig donar l’ordre de qui havia de fer ni com ho havia de fer”. Qui va donar l’ordre? “No ho sé”. Qui era el responsable de l’operatiu? "Diego Pérez de los Cobos com a coordinador". De nou es repeteix l'estratègia: Rajoy descarrega la responsabilitat damunt Soraya, i Zoido, en Perez de los Cobos.

On sí es manté el fil argumental amb els companys de gabinet és a l'hora de parlar d’“autèntics escuts humans” i “resistència organitzada” l’1-O. I això no obstant, l'exministre no aconsegueix la fredor de tità de l’exvicepresidenta. De fet, és totalment al contrari.

Per això, quan l’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynden, li recorda unes declaracions que va protagonitzar a La Sexta l’1-O, enviant un missatge de tranquil·litat a la ciutadania i lloant els seus valors cívics, Zoido arrossega les paraules fins aconseguir articular una resposta: “És que hay mucha gente buena”. Sí? “Claro”.

Marchena rescata finalment el polític popular instant Van den Eynde a seguir amb les preguntes. També li ha estalviat haver de contemplar imatges de les càrregues policials. A parer del jutge, que amb un parell de minuts en tres setmanes ja ha quedat tip de càrregues policials, encara no és el moment. Tot l'interès ha quedat ara en escoltar Pérez de los Cobos.