Observant des de la perspectiva que li atorga el banc dels acusats, l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez considera que el president de la sala, Manuel Marchena, se sent vigilat pel Tribunal Europeu de Drets Humans i pels observadors, mentre que la fiscalia, atrapada en el seu propi relat, no ha aconseguit presentar proves que demostrin rebel·lió o violència. "Si el judici és just i la sentència també ho és només veig possible l’absolució", assegura.

Han passat cinc setmanes de judici al Suprem per l'1-O. Com es veu des del banc dels acusats?
Encara és hora que el ministeri fiscal aporti un testimoni que ens acusi per concertació entre entitats i govern per perpetra una rebel·lió o una sedició i que apareguin les proves que demostrin la violència ciutadana. L’únic que hem escoltat són relats, paraules, sense proves. Cap fet incriminatori. La fiscalia segueix aferrada a un relat però els elements probatoris de la violència i de la rebel·lió o sedició no han aparegut.

És com esperava? O alguna de les parts no actua com vostè preveia?
Si, és com esperava. En alguna entrevista abans de ser traslladat ja vaig dir que tota la pressió seria per la fiscalia.

Marchena se sent vigilat pel TEDH i per desenes d'observadors internacionals

Com valora el paper del jutge Manuel Marchena?
La d’un jutge que se sent vigilat pel Tribunal Europeu de Drets Humans i per desenes d’observadors internacionals. Alguns diuen, però, que és puny de ferro amb guant de seda.

Ha estat molt comentat aquest dimecres l’avís que Marchena va fer durant l’interrogatori a un alt càrrec del Govern sobre el fals testimoni després que no l’ha plantejat a altres casos, com l’exministre Zoido, que va fer una declaració amb moltes llacunes...
Certament, es podria interpretar com un avís intimidatori que altres testimonis no van rebre. Al marge d’aquest incident hi ha fets tan o més greus com haver començat el judici sense disposar de tota la prova documental admesa o el fet de no permetre posar a contrast o contradicció la declaració dels testimonis de la Fiscalia mitjançant l’emissió de vídeos. I podríem afegir una última actuació com la pregunta que va realitzar al major Trapero un cop les defenses ja havien acabat el seu interrogatori. Aquí Marchena va fer més de Fiscal – els seus orígens – que de president del Tribunal. Caldrà veure què en diu de tots aquests elements el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Es parla molt de la igualtat d’armes. Hi ha igualtat d’armes en aquest judici?
No imagino a cap fiscal llevant-se cada dia a les sis del matí, sortir en conducció a les 7 del matí en un furgó de la Guàrdia civil i no tornar a veure la llum natural fins que a partir de quarts de nou o les nou del vespre tornem a baixar del furgó policial per entrar de nou a la presó. I això, dia rere dia. Estant a la presó és impossible parlar d’igualtat d’armes entre acusadors i acusats.

La fiscalia és víctima del seu propi relat

I la fiscalia? Què li sembla la seva actuació?
Pateix per no fer el ridícul. Molt sovint no troba ni els papers, confon dades bàsiques. És víctima del seu propi relat. Però la veig amb massa orgull, incapaç de rectificar.

El sorprèn el paper que està assumint Vox?
Una mica. Sovint penso que pregunten poc perquè ni ells es creuen això de la rebel·lió i la sedició.  

Quina ha estat la declaració que més l’ha impactat?
Posats a escollir-ne una, per raons òbvies, em va sorprendre la de la secretària judicial que va assistir el registre al departament d’Economia, el 20 de setembre. La majoria de la seva declaració va servir per explicar el seu estat d’ànim per exposar coses que altres li havien dit sense que ella hagués vist directament. Les úniques coses que va relatar dient que ella personalment havia vist o escoltat van resultar ser inexactes o mancades de veracitat. Allò que col·loquialment diríem que eren falses. No es va poder demostrar que eren falses perquè el jutge no deixa – incomprensiblement - mostrar vídeos per contraposar el relat del testimonis. Ja arribarà, doncs, el moment de fer-ho.

Creu que l’absolució que reclama és possible veient com està anant el judici?
Si el Tribunal és just, no en tinc cap dubte. L’absolució hauria de ser l’única sentència possible tal i com va ara el judici.

Si el judici és just i la sentència també ho és només veig possible l’absolució

Han abordat quina ha de ser la resposta si al final hi ha una sentència condemnatòria?
No. Si el judici és just i la sentència també ho és, només veig possible l’absolució.

Vostè té pensada quina hauria de ser aquesta resposta?
No. Estic focalitzat amb l’absolució i la construcció diària de la defensa. En tot cas, si això no és així ho començarem a veure quan la fiscalia i l’advocacia de l’Estat elevin a definitives les seves conclusions. Encara falten moltes setmanes. I fins a la sentència, mesos.