Les portades d’avui substancien la crisi, guerra o embolic dels llaços grocs en una persona, el president Quim Torra, que se les haurà de veure amb la fiscalia i els Mossos. Al marge de les qualificacions que mereixi la decisió de la Junta Electoral Central, hi ha en tot aquest afer un soroll de fons que només El País encerta a apuntar al seu títol. El més calent és a l’aigüera, però: si per a l’independentisme era tan crucial mantenir la Generalitat i per aquest motiu es van saltar la seva gran promesa de restituir el “Govern legítim” i d’investir Carles Puigdemont, com és que ara es juguen la inhabilitació del president Torra —el “govern efectiu”— per una pancarta o uns llaços? Aquesta és una pregunta que cap dels diaris aborda. Tanta agressivitat i indignació als titulars per no res, encegats com estan en presentar el moment com una baralla de gat i gos on està en joc l’autoritat de l’Estat o de la Generalitat, les seves dignitats, etcètera, amb afany de revenja.
L’altre fenomen que crida l’atenció es veu més en pàgines interiors. La majoria de diaris composa el relat del judici tot triant les respostes dels agents de la Guàrdia Civil a la fiscalia i, en canvi, ometen les contradiccions i discrepàncies en què cauen a preguntes de les defenses. En molts casos, a més, de l’actuació dels advocats dels acusats en queden només les protestes i queixes o les renyines del president del tribunal, mentre els guàrdies són retratats com agents cabals i competents que, pobres, van ser “assetjats” i que encara ara, any i mig després, recorden de memòria xifres, dades, fets i persones.
Avui —un cas entre un centenar— un diari destaca l’avís de Marchena a l’advocat Jordi Pina: “No renyi el testimoni”. En canvi, omet la pregunta final del fiscal Javier Zaragoza, que demana al declarant “si vol que li pregunti alguna cosa més”, cosa que ha sobtat el mateix Marchena. Només li ha mancat preguntar-li què tal la dona i els fills i desitjar-li bon dia tingui. Una més: apareixen en titulars declaracions de guàrdies que acusen els Mossos d’arrossegar els peus i mai les dels guàrdies que reconeixen que van fer la seva feina.
L'odi
Bona mostra de tot plegat és un titular de portada d’El Mundo. Destaca el testimoni d’un agent: “No hi havia pacifisme enlloc, mai havia vist una cosa semblant”. I afegeix al subtítol: “Els guàrdies relaten l’assetjament que van patir l’1-O”. Això ho diu algú que aquell dia avançava protegit com un jugador de futbol americà, tenia en una mà una porra i a l’altra un escut, i venia en companyia de deu, dotze, vint… companys seus abillats de la mateixa faisó contra gent que tenia ben presents els crits de ¡a por ellos! i sabien prou que ellos eren ells mateixos.
El títol de les cròniques d’El País a la web també és eloqüent: “L’odi de la gent corrent”, diu una. “Guàrdies civils asseguren que van sentir ‘odi’ i ‘violència’ l’1-O”, l’altra. Quina insistència, oi? Els periodistes no esmenten en cap moment els fets que demostrarien aquest “odi de la gent corrent”, que, segons el testimoni dels mateixos guàrdies, són alguna escopinada, el llançament de flors i “de dos a cinc ampolles de plàstic”, i “les cares d’odi” dels concentrats que estaven rebent llenya. Passa el mateix quan els agents declaren que van veure als llocs dels fets a un o altre responsable polític i després les defenses els fan dubtar o els hi demostren que no hi eren. I així tot.
TV3 fa servir un format molt interessant per explicar-ho. Acompanya l’àudio de les declaracions dels agents amb les imatges dels vídeos del mateix moment que relaten. L’efecte és brutal.
Els guàrdies civils diran el que bé els hi sembli —no faltaria sinó—, però si els diaris només expliquen una part de les seves declaracions, la que respon a les preguntes de la fiscalia, quina mena d’informació ofereixen, si és que se’n pot dir així? Quina por tenen d'explicar la sessió completa? L’efecte que fa és que esporguen deliberadament els testimonis per desacreditar el que tothom va veure i molts van enregistrar, i fabricar així un altre relat dels fets on els violents són els que protegien els punts de votació en cos de camisa. Què explicaran als seus lectors el dia que el magistrat Marchena tingui a bé autoritzar la visió dels vídeos de l’1-O i no puguin triar els fets?
El catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona Jordi Nieva-Fenoll —gens sospitós de ser cap radical indepe— feia ahir aquesta piulada:
Lanzamiento de claveles y botellas de plástico, caras de odio, mossos d'esquadra ayudando a la Guardia Civil. Esto es lo que dieron de sí las declaraciones de hoy. 9 personas llevan ya año y medio en prisión por esta "rebelión". Y nadie ni en fiscalía ni en el TS se lo replantea.
— Jordi Nieva-Fenoll (@jordinieva) 21 de març de 2019
Doncs això. Alguna cosa semblant s’haurien de replantejar molts periodistes que informen sobre la vista.