Manuel Marchena presideix el tribunal que jutja el procés.

Amb totes les mirades a sobre, el magistrat té un posat atent i vol ser impecable. Vol ser el més just. Després ja veurem la seva contundència en la sentència. Però ara, i davant les càmeres, Marchena és un jutge proactiu que no en deixa passar ni una a les acusacions i que mostra una certa permissivitat als presos.

Dona el doble de temps als advocats per fer les seves intervencions segons la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que sobrevola permanentment la sala. Deixa que les famílies els puguin anar a veure en algun recés a la sala on estan reclosos al Suprem. Deixa portar llaços grocs als acusats. I en el moment d'argumentar-ho portava la jurisprudència preparada i apresa. 

No va tallar el discurs polític d'Oriol Junqueras, tot i que va advertir que no volia mítings. De fet, els set magistrats que jutgen la causa del procés van estar en silenci i impertèrrits i en cap moment el van interrompre, sinó que es van limitar a escoltar-lo atentament, i sense fer anotacions de cap mena.

Marchena ha accedit que els presos s'asseguin amb els seus advocats. Tot i que haurà de ser darrere d'ells, perquè pel gran nombre de defenses, al costat no hi caben.

El que no ha autoritzat és la traducció simultània i ha al·legat temes tècnics. De fet, va dir que no hi havia auriculars per a tothom. I és que en una sala de plens de fa 200 anys, la tecnologia costa d'adaptar-se. Les traductores, dues noies que van compartir espai amb la premsa durant tot el dia, van admetre que un judici amb traducció consecutiva no era el millor i que entenien que cap dels acusats en fes ús.

Manuel Marchena es va mostrar especialment sever amb la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat:

I amb Vox, per descomptat. I més estricte que haurà de ser, perquè la seva condició de partit polític amb la campanya de les eleccions generals a la vista, encara complica més el paper d'aquesta acusació particular i de Manuel Marchena, que ha de fer d'àrbitre.

Fins i tot el públic va rebre:

Marchena no vol problemes. Es vol mostrar just i estricte. Impecable. Per evitar desajustos de forma i possibles mals majors si el cas acaba, com sembla el més probable, al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

I és que Manuel Marchena ja ha estat sota la lupa del TEDH pel cas Garzón. De fet, Marchena participa en les tres causes contra el jutge Baltasar Garzón en què va acabar inhabilitat. Garzón va recórrer a altes instàncies per recusar i tombar les sentències i instruccions de Marchena, el seu botxí judicial.

Navajas Marchena Tribunal Suprem   EFE

Marchena, el camaleó

Marchena accedeix a la judicatura com a fiscal i l'any 2007 va ser designat pel Consell General del Poder Judicial magistrat del Tribunal Suprem. La seva carrera és meteòrica a partir del 2012.

I és que el magistrat era el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial que volien PSOE i PP i que no es van amagar de fer-ho evident.

Els missatges de Whatsapp d'Ignacio Cosidó, on es feia evident que "controlant la sala segona per darrere" podien controlar el judici del procés, van frustrar les expectatives de tenir un president del Consell General del Poder Judicial que ha estat camaleònic amb els governs del PSOE i del PP. 

Els missatges evidenciaven, a més, la mà política en l'elecció del màxim responsable del poder judicial, que han d'escollir els vocals, uns vocals encara que no ha triat ningú. 

Això va provocar la renúncia de Manuel Marchena, que, enmig de la polèmica, va emetre un comunicat renunciant a la possibilitat d'exercir el càrrec, tot i que ha quedat com a president de la sala segona del Tribunal Suprem que jutja el procés. 

L'ombra de dubte sobre la independència judicial de Marchena plana sobre la sala de plens on es fa el judici, i fa que el magistrat sigui escrupolós en tots els seus moviments i totes les seves paraules. El món el mira. I el Tribunal Europeu dels Drets Humans, també.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat