Josep Rull ha començat la declaració responent a la fiscal Consuelo Madrigal sobre el full de ruta que preveia unes eleccions plebiscitàries. Un full de ruta que, per cert, Madrigal ha confós amb el de l'ANC i ha intentat emfatitzar les mobilitzacions. I Rull ha hagut de matisar i diferenciar que el document que signa el Govern no parla de mobilitzacions.

"Després d'haver intentat, de totes les maneres possibles, haver esgotat els mecanismes que dona l'estat espanyol per fer un referèndum" es va optar per tirar endavant la consulta, ha explicat Rull. "Vam utilitzar totes les vies", i ha enumerat tot el que va intentar el Govern de la Generalitat per donar una sortida pactada a la independència.

"Vam utilitzar la via de l'article 92 de la constitució que dona competència a l'Estat per convocar un referèndum. Es va anar al Congrés a buscar el consens i ens van dir que no. La llei de consultes referendàries de la Generalitat també es va negar. La llei de consultes no referendàries, i també ens van dir que no. Vam buscar un sistema de participació ciutadana i es va dir que no. Ho vam provar més de 20 vegades amb tots els mecanismes que teníem a l'abast", ha dit.

Molt pausat, Rull ha explicat que "la Constitució estableix que el principi democràtic ha de fluir i el sistema ha de trobar els mecanismes per canalitzar la voluntat dels ciutadans. Si es neguen totes les opcions, quin mecanisme hi ha més diàfan que unes eleccions?".

I ha defensat que "l'element bàsic és un referèndum dins la Constitució espanyola. Si hi ha voluntat política es pot fer un referèndum".

La fiscal ha fet un intent de criminalitzar les mobilitzacions, però Rull ha estat ràpid: "Les mobilitzacions són un element fonamental en totes les democràcies".

Un dia més el ministeri públic ha entrat a intentar demostrar el delicte de malversació preguntant a Josep Rull pel pressupost de la seva Conselleria de Territori però no n'ha tret res de profit.

Consuelo Madrigal ha tornat a fer un gir en les preguntes per centrar-se en els requeriments que es van rebre del Tribunal Constitucional. Rull ha dit que ni estava cometent cap delicte ni era estrany que el Govern fes una previsió econòmica si els referèndums són legals: "Quan jo votava aquella llei estava emparat per la inviolabilitat parlamentària i no tenia consciència de cometre un delicte de desobediència perquè la Constitució preveu el referèndum. Tenir una partida reservada davant aquestes eventualitats no és una qüestió intranscendent, sinó de diligència política. Quan plantejàvem la llei en aquests termes es va prioritzar el principi democràtic i una certa cautela.

"L'escenari que vam preveure fins al final era una referèndum pactat", ha conclòs.

"Vaig ser advertit" ha admès Rull, però també ha explicat que se suspenia "tot sistemàticament". "Nosaltres ponderàvem sempre l'imperi de la llei i el principi democràtic", ha dit Josep Rull fent servir la mateixa expressió que ahir va utilitzar Jordi Turull.

Les lleis del referèndum

La fiscal ha insistit en el fet que el Govern estava advertit fins a sis vegades que el que anaven a fer no era legal, però Josep Rull, amb to tranquil i pedagògic, ha explicat que ni hi havia res anul·lat i que va ser un orgull signar el decret de convocatòria del referèndum: "Va ser un dels moments més transcendents, importants i emotius que vaig viure per poder complir i posar a disposició de la gent l'instrument per projectar la seva voluntat. Allò em va honorar i va honorar el conjunt del Govern".

I amb un to alliçonador ha explicat que "la llei s'acabava d'aprovar. Es va aprovar aquell mateix dia, no estava suspesa, i jo vaig signar amb els altres membres del Govern el decret del convocatòria del Govern amb una llei legal emanada d'un parlament legítim i democràtic com és el Parlament de Catalunya".

Sobre la llei de transitorietat jurídica Josep Rull ha explicat que es va aprovar d'acord amb una llei del Parlament que permet concloure amb totes les obligacions i després d'un procés "absolutament garantista".

La malversació

La fiscalia insisteix en la malversació i ja no es fixa gaire a demostrar la rebel·lió. Demostrar la violència és complicat; per això tira de factures per demostrar algun delicte.

"Del meu departament i de la Generalitat de Catalunya no es va signar cap acord per la despesa del referèndum", ha dit taxativament Rull a preguntes de Consuelo Madrigal.

"No trobarà cap factura amb el pagament de cap mena de despesa vinculat a Unipost, perquè no existeix, perquè no va passar. A l'hora de gastar un euro que ve dels impostos de tots hi ha un nivell de control i garanties extraordinàries. Un conseller no pot decidir gastar 500 euros si no hi ha una trajectòria", ha explicat Rull davant la insistència de la fiscalia a demostrar la vinculació de l'empresa Unipost, a qui atribueixen la campanya promocional del referèndum.

A més Rull ha posat un nou element sobre la taula que encara no havia sortit: la intervenció dels comptes per part de l'Estat des del mes de juliol. "Les finances de Catalunya estan controlades pel govern de l'estat. Un control pres per un decret de l'Estat. Amb tots aquests controls és imposible poder desviar un sol euro".

Davant la insistència de la fiscal Rull s'ha imposat: 

"Insisteixo: no es va gastar ni un euro públic en l'organització del referèndum"

"Els consellers teníem la responsabilitat última, si es trobessin despeses relacionades amb el referèndum, però no en trobaran", ha conclòs.

L'1-O

Com ahir va fer Jordi Turull, Josep Rull també ha desvinculat els alcaldes de tota responsabilitat sobre el referèndum. "Eren milers d'onades d'esperança que nosaltres volíem articular a través d'aquest mandat democràtic", ha dit referint-se a la carta que van rebre del president Carles Puigdemont.

I sobre la cessió de locals ha dit: "L'1-O, el meu departament, va posar a disposició el local de la Junta de Residus de Catalunya". 

De l'única violència que s'ha parlat avui ha estat la de la policia espanyola quan Rull ha qualificat de "vergonya" els fets de l'1-O: "Els observadors internacionals que van viure l'1-O van quedar escandalitzats. Molts titulars de la premsa internacional l'endemà de l'1-O tenien una paraula en comú: shame (vergonya)".

"Mai em vaig imaginar que davant de gent pacífica, gent jove, gran, avis, àvies, amb una dignitat extraordinària, mai hauria pensat que s'hagués desplegat un nivell de violència com el que es va desplegar".

Per altra banda, la fiscal ha preguntat a Rull per les paperetes, sobre si s’havien imprès al sud de França i si sabia qui les havia encarregat. “Sí, n’hi havia. Jo vaig votar amb una d’aquestes paperetes”, li ha respost. El mateix ha passat amb les urnes, quan Madrigal li ha recordat que, en una entrevista els dies abans, va dir que estava convençut que n’hi hauria. “N’estava convençut, perquè va ser una iniciativa extraordinària que va comprometre molta gent”.