El dret de llibertat d’expressió, de participació política i la independència del poder legislatiu enfront de les cotilles del Tribunal Constitucional (TC). Són les reivindicacions que apel·laran els quatre integrants d’ERC i de Junts de la Mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent, actual conseller d’Empresa, en el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha de començar aquest dimecres en el  Palau de Justícia. L'any passat, la fiscalia va presentar una querella contra Torrent, l’exvicepresident Josep Costa, i els exvocals Eusebi Campdepadrós, actual secretari per  l’Administració de Justícia, i Adriana Delgado, alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet.

La Fiscalia els acusa d’un delicte de desobediència al TC per haver mantingut el 29 d’octubre i el 5 de novembre de 2019 una resolució dels tres grups independentistes que refermava el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya i la “reprovació de la monarquia tantes vegades com vulguin els diputats”. Per a Torrent, Costa i Campdepadrós sol·licita que siguin castigats a 20 mesos d’inhabilitació a càrrec públic i multa i per a Delgado,  16 mesos d’inhabilitació. L’acusació popular, exercida per VOX, demana el mateix càstig. Les defenses demanen la seva absolució i volen incidir que les resolucions del 2019 res tenen a veure amb les aprovades per la Mesa del Parlament de 2017, presidida per Carme Forcadell, i també condemnada: són resolucions polítiques enfront de resolucions executives, com van ser l’aprovació de les lleis de desconnexió, tot i que mai implementades.

Perills de suspensió

El primer dia de la vista s’ha reservat per a les qüestions prèvies, algunes de les quals podrien provocar la suspensió del judici. Una d’elles és que les defenses han demanat la suspensió del judici fins que la sala 77 del TSJC resolgui el recurs de la fiscalia contra la decisió d’apartar del tribunal jutjador el magistrat Carlos Ramos, per manca d’imparcialitat, denunciada per Josep Costa. El tribunal, presidit per Carles Mir, va indicar que no se sentia al·ludit per ajornar la vista, ja ajornada un cop el juliol passat, amb la recusació acceptada del president del TSJC Jesús Maria Barrientos. Una altra causa segura de suspensió és si no es presenta Josep Costa, el qual ha denunciat obertament que aquest judici és  “un atac a la democràcia”, i per això no es va presentar a declarar com a encausat i la instructora, Maria Eugènia Alegret, el va fer detenir només per comprovar que no volia declarar. Tots quatre acusats podrien ser jutjats en absència (com va fer en el segon judici el president Quim Torra), però Costa com és el seu defensor, no es pot celebrar un judici sense que un acusat tingui un advocat. Per això, per prevenció el TSJC va nomenar-li un advocat d’ofici ad cautelam, que va retirar davant les queixes de Costa i de l’advocacia catalana, que no es podia imposar a un acusat un advocat contra la seva voluntat.

L'exvicepresident de la Mesa del Parlament, Josep Costa. / Foto: Europa Press

El debat sobre l’autodeterminació

Si, finalment, el judici se celebra, dijous estan convocats per declarar els testimonis, i divendres es reserva a la declaració dels acusats (els darrers per garantir millor el seu dret de defensa) i els informes finals d'acusacions i defenses. Andreu Van den Eynde, advocat de Roger Torrent, fa una defensa de la independència de la cambra catalana. Arrenca el seu escrit de defensa tot afirmant: “El Parlament de Catalunya és la institució que representa el poble de Catalunya. S’integra en el poder legislatiu i no ha de ser interferit en el desenvolupament de les seves tasques per cap altre poder de l’Estat, amb els únics límits derivats de les regles i principis democràtics.” Hi afegeix que en l’activitat parlamentària s’exerceixen diferents drets fonamentals cabdals en el sistema democràtic: el dret de reunió, a la llibertat ideològica i d’expressió i les diferents facetes del dret a l’activitat i representació polítiques.  

La reprovació de la monarquia

L’advocat de Torrent també afirma que entre les limitacions que en democràcia poden aplicar-se a la tasca legislativa “no s’inclou en cap cas”, d’acord els principis internacionals recollits per la Constitució Espanyola i la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) “la prohibició d’efectuar debats sobre matèries d’interès públic com poden ser la institució de la monarquia o el dret a l’autodeterminació”. I sosté que les expressions sobre el dret d’autodeterminació i la monarquia que es recollien en la proposta de resolució del 22 d’octubre i en la moció del 28 d’octubre “no podien ser prohibides d’acord amb els drets fonamentals de la lliure expressió i de participació i representació política”. I destaca que és que una prohibició provingui d’un jutge o tribunal no afecta la vigència de drets fonamentals”. Finalment, Andreu Van den Eynde sosté que “es tractaven de resolucions polítiques sense transcendència jurídica, usant conceptes ambigus, propis del llenguatge polític”. Els acusats són “polítics i no experts en dret constitucional”, clou, tot assegurant que “els lletrats del Parlament mai van recomanar paralitzar aquestes iniciatives”.

Adriana Delgado, exvocal de la Mesa del Parlament. / Foto: Sergi Alcàzar

Per la seva part, Jordi Pina, advocat d’Eusebi Campdepadrós, en l’escrit de defensa realitza un repàs de les resolucions del TC, que encotillen el Parlament, i discrepa “radicalment” dels fets relatats per la fiscalia. La primera resolució és del 2015 i suspèn la resolució del Parlament sobre l’inici d’un procés polític a Catalunya arran del resultat de les eleccions del setembre d’aquell any. Se li suma la sentència del 2018  que anul·la una nova resolució que reprova el rei Felip VI pel seu discurs en el qual justifica la violència policial l’1-O; i la del 2019, i l’octubre del 2019 requereixen a la Mesa del Parlament que no accepti la proposta dels grups d’ERC, Junts i la CUP sobre el dret d’autodeterminació i reprovació de la monarquia.  Pina hi sosté que “la referida proposta de resolució no esmentava que s’estigués exercint el dret d’autodeterminació, sinó que simplement incloïa la proclama política de la defensa en abstracte del dret d’autodeterminació” i que a diferència de la resolució del Parlament 92/XII, d'11 d'octubre del 2018, “en aquesta proposta de resolució no es reprovava la figura del rei Felip VI, sinó que es reprovava la institució de la monarquia de forma genèrica”, i per això Campdepadrós no considerava que s’estava incomplint un mandat del TC, i tampoc van ser advertits pels lletrats del Parlament.

L’advocat també aclareix que, el 5 de febrer de 2020, Campdepadrós va rebre la notificació i requeriment del Tribunal Constitucional, però “ no va firmar-la perquè considerava que s’estaven vulnerant drets fonamentals dels diputats i dels electors, així com normes bàsiques de funcionament d’un Parlament en un estat de dret i democràtic”. “En definitiva -sosté Pina- una vulneració del principi democràtic i de la separació de poders de l’estat de dret, i una vulneració de l’autonomia i inviolabilitat parlamentàries”.

Eusebi Campdepadrós, actual secretari per a l'Administració de Justícia. / Foto: ACN

Avançament de l’hora del ple

Pels fiscals Assumpta Pujol i José Joaquin Pérez de Gregorio, el president i les membres de la Mesa de Parlament van desobeir el mandat del Tribunal Constitucional, que els va advertir d’aturar qualsevol iniciativa d’impuls del procés secessionista de Catalunya. Torrent i Delgado, defensada per l’advocada Olga Arderiu, van recollir els advertiments del TC; mentre Campdepadrós i Costa, no. Fins i tot s’hi precisa que per esquivar la suspensió es va avançar a les 9 del matí el ple previst per a les 3 del migdia del 12 de novembre de 2019, on es va votar la moció presentada per la CUP, que recollia que “el Parlament de Catalunya expressa la seva voluntat ferma d’exercir el dret d’autodeterminació”. Els advertiments del TC van arribar al Parlament passades les 10 del matí perquè es va emetre un correu electrònic amb massa documentació adjunta i va trigar a arribar a destí.

En conclusió, el TSJC torna a ser la seu d'un debat jurídic sobre drets fonamentals enfront de prohibicions de tribunals.