Decisió inesperada del Tribunal Suprem, que ha resolt que és competent per jutjar el cas de l'1-O, però l'ha dividit en dos i ha enviat tota la causa de la Mesa del Parlament —sense Carme Forcadell— al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Així doncs, els acusats per desobediència seran jutjats al TSJC. El Suprem confirma per unanimitat la seva competència per enjudiciar els delictes de rebel·lió i de malversació de cabals públics en la causa del procés, i remet al TSJC la part que afecta els sis processats als quals el fiscal només acusa de desobediència.

La sala penal del Suprem enjudiciarà els acusats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila. El Suprem estima, no obstant això, la declinatòria de jurisdicció plantejada per les representacions legals dels processats Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet Santacana, Joan Josep Nuet, tots ells membres de la Mesa del Parlament, i l'exdiputada Mireia Boya, als quals s'acusa d'un delicte de desobediència.

La investigació dels membres de la Mesa del Parlament torna on va començar, el TSJC, excepte la part de Carme Forcadell, perquè li atribueixen els delictes de rebel·lió i malversació, tot i que és la màxima responsable de la Mesa. Amb Forcadell va començar la investigació sobre les decisions preses al Parlament per debatre i votar la llei de transició nacional i activar els mecanismes per tirar endavant la proclamació de la república el 27-O, que mai no es va arribar a desplegar.

El Suprem manté el delicte de malversació, tot i que tampoc s'ha pogut demostrar, perquè els informes d'Hisenda no avalen aquest delicte. Sobre la violència que sosté el delicte de rebel·lió tampoc no hi ha res més fora de les manifestacions i convocatòries públiques.

El Tribunal pren la decisió a partir "d'on s'han comès" els presumptes delictes, sense entrar en la valoració de si s'han comès o no. Sobre "la dimensió internacional del conflicte" i les delegacions a l'exterior —que serveix d'argument a algunes defenses per prendre el cas al Suprem—, el tribunal diu que no es debat "la legalitat d'aquestes delegacions", sinó "la seva posada al servei de les finalitats secessionistes assumides pels processats".

Amb el judici dividit en dos, més la causa contra el major Trapero a l'Audiència Nacional, seran tres els judicis que es faran per l'1 d'octubre. Encara falta veure com es resol el procés judicial que instrueix el jutjat 13 de Barcelona, que investiga bona part dels càrrecs de confiança de Junqueras que van preparar el referèndum de l'1-O.

La Mesa, al TSJC

Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet Santacana, Joan Josep Nuet, tots ells membres de la Mesa del Parlament, i Mireia Boya, s'asseuran al banc dels acusats del TSJC, com va passar amb Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N.

Tot i que els acusen de desobediència i d'organització criminal, el Suprem ha estimat que no és competent per jutjar-los i retorna la causa allà d'on va sortir. L'any passat, el sumari va anar de Barcelona a Madrid per unir-se al procés contra el Govern. Ara torna parcialment a Barcelona —perquè el cas de la presidenta Carme Forcadell es queda a Madrid. Un cop arribi el sumari a Barcelona, s'assignarà la sala que l'investigarà; tràmit que pot trigar un mes, pel cap baix.

El Suprem, doncs, desconnecta els fets. I s'agafa a la reforma de la llei del 2015 per argumentar la seva tesi sense desqualificar la instrucció feta fins ara per Pablo Llarena, també magistrat del Suprem.

En la interlocutòria, el Suprem diu que "no té sentit amplificar de forma innecessària l'objecte del procés afegint fets i processats que són susceptibles d'un tractament individualitzat. El rígid enteniment històric de la connexió ha deixat pas, arran de la reforma del 2015, a una desconnexió processal propugnada pel legislador sempre que això contribueixi a un enjudiciament més àgil i sense dilacions".

Per tant, el Suprem divideix el procés en dos per no allargar-lo ni complicar-lo, diu, un cop els processaments són clars: "La previsible durada de la causa especial que ens ocupa, la continuada presència dels processats durant les perllongades sessions del judici oral i, també, l'obligat desplaçament dels que només respondran del delicte de desobediència suggereixen a la sala dividir aquesta seqüència fàctica per al seu enjudiciament a Barcelona", explica.

El tribunal també valora els aforaments. "Les conseqüències derivades d'un enjudiciament per connexió de persones no aforades afegeixen raons per no eixamplar, més enllà del que és estrictament necessari, l'àmbit objectiu i subjectiu del procés", explica.

Esmenar Llarena sense desmentir-lo

També deixa molt clar que aquesta decisió no qüestiona la instrucció de Pablo Llarena: "Aquesta decisió no implica, per descomptat, qüestionar la inescindibilitat del fet que, fins ara, ha estat apreciada per l'Excm. Sr. Magistrat instructor, per la sala de recursos, pel fiscal i per la resta de les acusacions. No obstant això, el renovat mandat de l'art. 17.1 de la Llei d'Enjudiciament Criminal matisa la inescindibilitat del fet, atribuint ara un marcat caràcter funcional que anteposa, davant d'una visió causal de l'enllaç apreciable entre els fets, raons d'operativitat lligades a la previsible complexitat i durada del judici. Per arribar a aquesta conclusió, la sala pren en consideració elements aportats pels escrits de qualificació que, fins ara, no havien pogut ser valorats".

 

Les dates del judici

Manuel Marchena presidirà el tribunal que jutjarà els 12 acusats i ja ha posat en marxa tots els tràmits previs per al judici. Abans de fixar-ne la data i el guió, ha de rebre els escrits de les defenses, que tenen deu dies per presentar-los, tot i que els advocats han demanat més temps. Queda pendent que dicti el termini exacte.

També s'ha de resoldre la llista de testimonis que passaran per la sala del Suprem per provar els arguments de les defenses i de les acusacions.

A més, cal ajustar els dies en què se celebrarà el judici, que podira durar uns tres mesos, del febrer a l'abril. Si les previsions es continuen complint, Marchena podria iniciar el judici la darrera setmana de gener.