L’obertura de l’any judicial, que s’ha celebrat aquest dijous al saló de plens del Tribunal Suprem (TS), és un espai ideal perquè els jutges prenguin partit sota els focus. Acostumats a la discreció, és un dia de posicionaments i denúncies que serveixen per marcar perfil davant l’opinió pública. Com que fa cinc anys que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) té el mandat caducat, la cúpula judicial aprofita l’ocasió per suplicar al PP i el PSOE que es posin d’acord d’una vegada per totes per renovar-ne els membres. La paràlisi política malmet el funcionament de la justícia i l’expresident del TS, Carlos Lesmes, va deixar el càrrec fart de la inacció del poder legislatiu. Aquest any, el seu substitut provisional, Francisco Marín, li ha seguit fidelment l’estela i ha fet l’enèsima crida a la renovació davant d’una panorama que ha considerat “desolador”.

En els posicionaments públics hi havia un elefant a l’habitació. Un elefant de grans dimensions. Ningú l’ha citat, però tothom sabia que hi era. Als passadissos, als jutges espanyols se’ls ha requerit el punt de vista sobre l’eventual llei d’amnistia que Junts per Catalunya ha posat al mig del tauler polític per garantir el suport de Junts a la possible investidura de Pedro Sánchez. Encara falten moltes pantalles per superar, però la judicatura observarà amb lupa el que pugui acordar el Congrés sobre una llei que suposaria esborrar els delictes derivats del procés independentista, en un abast encara per determinar. Unes causes que l’independentisme considera “injustes”.

Si s’acaba aprovant la norma impactaria de ple al Tribunal Suprem, font principal de la judicialització del procés per la condemna contra Oriol Junqueras, cinc membres del govern de l’1-O (Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Joaquim Forn), els activistes independentistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixat, i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. De l’alt tribunal també en depèn la persecució encara vigent contra l’executiu a l’exili: Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. De fet, una possible llei d’amnistia deixaria a zero el comptador judicial de les causes obertes als jutjats, alliberaria de tota càrrega delictiva els acusats per fets relacionats amb el procés i, en el cas de l’exili, faria caure qualsevol ordre de detenció nacional i internacional.

El risc d’un “indult anticipat”

En aquest context, hi ha preocupació per l’encaix jurídic que podria tenir una norma d’aquestes característiques perquè convé recordar els jutges que portin processos encara oberts serien els responsables d’aplicar-la d’ofici. A l’espera que el poder legislatiu mogui fitxa, la cúpula judicial espanyola evita riscos i renuncia a trepitja ulls de poll a l’hora de valorar textos legislatius que encara no han sortit del forn. Fonts properes a les sales que judicialitzen el procés sí que avisen que, si tira endavant, se l’estudiaran a fons per observar fins a quin punt el redactat individualitza casos concrets, amb el risc que això suposi “un indult anticipat”. “Caldrà analitzar-ho bé”, diuen deixant entendre que la redacció haurà de ser quirúrgica.

Tot i ser un concepte tabú en la vida política espanyola i mentre no hi ha cap text sobre la taula, alguns jutges ben posicionats a la judicatura admeten que s’han llegit atentament tant la llei d’amnistia del 1977 com la proposició de llei orgànica que Junts i ERC van registrar al Congrés el març del 2021. I adverteixen que hi ha “diferències notables” entre una i l’altra, sobretot pel que fa al context històric i la justificació. Si bé recorden que la de la Transició es va aprovar “sense Constitució” deixant enrere una dictadura, assenyalen que la de 2021 era una “proposició de màxims” que, al seu entendre, tenia un valor reivindicatiu molt alt i que els els impulsors eren conscients que seria rebutjada, tal com va passar a la Mesa.

El gran debat jurídic a aquestes alçades és si una eventual llei d’amnistia tindria encaix dins de la Constitució. Mentre el president del Tribunal Constitucional (TC), Cándido Conde-Pumpido, ha esquivat aquest dijous qualsevol apel·lació directa, fonts del Suprem han recordat que els tribunals que mantenen obertes procediments judicials pel procés tindrien la potestat de presentar una qüestió d’inconstitucionalitat al TC si dubten que encaixi dins dels preceptes de la Carta Magna. El plantejament de la qüestió faria suspendre provisionalment les actuacions en el procés judicial fins que el TC es pronunciés sobre l’admissió i, de ser admesa, fins que es resolgués definitivament. Per tant, els jutges tindrien la capacitat d’ajornar-ne l’aplicació.

Sense pressa per a Puigdemont

Entre els passadissos, hi ha un nom que ressona amb força des del 2017, el de Carles Puigdemont. I ara per doble motiu perquè, al marge d’exigir l’amnistia, el Suprem està esperant que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre la seva immunitat i la de Toni Comín abans de decidir si posa en marxa una altra fornada d’euroordres. Les té al congelador i la percepció que tenen al Suprem és que els tribunals europeus no tenen pressa per resoldre l’embolic, atès que també observen amb atenció com es resol la investidura i l’amnistia que podria obrir-hi pas. Per què posar-hi la banya si els implicats poden ser amnistiats? En aquest escenari, el Suprem recepta prudència a l’espera que hi hagi avenços.