Juan Luis Cebrián, president d’honor d’El País, no amaga la seva animadversió per Pedro Sánchez, al qual ha dedicat tota mena d’adjectius. Cebrián ha acusat l’actual president del govern espanyol de gandul, mediocre i moltes coses més. Avui, el que juntament amb Felipe González va comandar l’operació que va portar Sánchez a abandonar la secretaria general del PSOE l’octubre del 2016 per no abstenir-se en la investidura de Rajoy, carrega contra el líder socialista en una entrevista a El Español, el digital de Pedro J. Ramírez.

Cebrián, fent un repàs dels presidents que ha tingut Espanya des de la Transició, assegura que Sánchez és el president que més ha dividit els espanyols i l’acusa d’haver utilitzat la dialèctica de la confrontació amb la complicitat de la dreta.  “Ell va començar a parlar de les tres dretes i les tres dretes es van sentir a gust. Ningú lluita veritablement pel centre. Estem així per això”, assegura.

Assegura que de tots els presidents Felipe González i Adolfo Suárez van ser els que més van treballar per unir els espanyols, mentre que Aznar va començar a dividir la gent, Zapatero va seguir per aquest el camí i Rajoy va permetre la deriva catalana.

Sánchez i Catalunya

El millor president ha estat, al seu parer, el seu amic Felipe González. Tots dos van de bracet a l’hora de criticar la gestió de Sánchez: ho van fer quan va repetir les eleccions el 10-N i també per la manera com està portant la qüestió catalana. “No tinc ni punyetera idea del que Sánchez vol fer amb Catalunya”, assegura i afegeix que creu que Sánchez tampoc ho sap. En aquest punt, el que va ser l’home fort de Prisa afirma: “No ens estem jugant la unitat d'Espanya, sinó el futur de la democràcia. Tots els nacionalismes són perversos. Si a força de pal·liar el nacionalisme perifèric, potenciem el nacionalisme espanyol… pagarem la factura”.

Crida l’atenció quan li pregunten per qui és, al seu parer, el pitjor president espanyol i el que va ser director d’El País respon: “M’agradaria que Pedro Sánchez no fos el pitjor”. Cebrián afirma que “encara és d’hora per a jutjar-lo, però està assumint una professió d'alt risc. Una cosa és fer-ho en l'esport o en la vida personal, però un no pot assumir aquests riscos quan està en joc un país. En aquests casos, el sectarisme és una pràctica molt poc recomanable per a l'èxit del propi governant”.