Joan Carles I, en ple exercici de les seves funcions com a cap d'Estat el 2012, va fer una sèrie de tripijocs amb almenys un compte en un banc suís per no ser sorprès per un canvi legislatiu que va endurir les condicions dels dipòsits bancàries. En concret, segons assenyala la comissió rogatòria enviada pel fiscal suís Yves Bertossa al jutge del cas Villarejo Manuel García Castellón i avançada per El País, el monarca va tancar el juny de 2012 un compte suís per la por de no passar els nous barems legislatius.

Segun Bertossa, es tractaria del compte de la Fundació Lucum, que tenia com a primer beneficiari Joan Carles I, el qual en el moment del tancament "va firmar una ordre de transferir el saldo del compte de Lucum a Corinna Larsen a nom de la societat Solare Investors Corporation al banc Gonet i Cie a Nassau (Bahames)". Cal recordar que el segon beneficiari de la Fundació és el fill de Joan Carles, Felip de Borbó, actualment cap de l'Estat espanyol.

És a dir, Joan Carles, llavors en ple exercici, va transferir a la seva presumpta amant els fons de la Fundació Lucum. El coneixement de tot això hauria portat a la renúncia, no denúncia, de Felip VI a l'herència del seu pare, un fet irregular, ja que no es pot renunciar a una herència quan el llegador no ha mort.

Moviments aquí i allà

Les martingales de Joan Carles, amb moviments aquí i allà de diners de procedència dubtosa per esquivar lleis cada vegada més restrictives, denoten el modus operandi del patriarca d'aquest clan familiar, que hauria fet arribar mitjançant diverses operacions fins a 100 milions de dòlars -uns 65 milions d'euros- a Corinna Larsen, la suma total de la presumpta comissió per la concessió a empreses espanyoles de l'AVE de Medina a la Meca (Aràbia Saudita) que Joan Carles I havia rebut quatre anys abans.

De la mà de Larsen, els diners van continuar fent moviments opacs, fins a arribar-ne la meitat a un compte dels Estats Units, mentre que una altra part va ser destinada a comprar i reformar dos apartaments a l'estació d'esquí suïssa de Villars-sud-Ollon i l'adquisició d'una mansió al nord de Londres per 5 milions de lliures.