El president del grup parlamentari i del Consell Nacional d'ERC, Josep Maria Jové, ha presentat un escrit al TSJC per demanar l'abstenció dels magistrats Jesús María Barrientos i Carlos Ramos. Jové reclama que es retirin de la causa en considerar la seva "manca d'imparcialitat". Aquest ja és el segon cop que Jové ho demana, després de la recusació que va sol·licitar fa dos anys i finalment va ser rebutjada.
ERC ha recordat que la presència d'aquests jutges ha tingut "conseqüències jurídiques en altres procediments". A tall d'exemple, assenyalen la repetició del judici a la mesa del Parlament de Carme Forcadell, així com la recusació del cas contra la mesa del Parlament de Roger Torrent, o que els dos magistrats decidissin abstenir-se en el judici a Meritxell Serret per l'1-O.
Conflicte d'interessos dels magistrats
ERC ha assenyalat en un comunicat que en el cas del judici de la mesa del Parlament de Carme Forcadell, integrada per l'actual consellera d'Educació, Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, el Tribunal Suprem va declarar nul·la la sentència del TSJC i va ordenar la repetició del procediment, després de constatar l’efectiu conflicte d’interessos dels magistrats qüestionats. En aquell moment, la defensa dels republicans va ser demanar la recusació de Barrientos i Ramos, tant en el primer judici com en el recurs a l’alt tribunal espanyol. A més, ha recordat que aquests magistrats també van ser recusats de la causa contra la mesa del Parlament de Roger Torrent, i, posteriorment, ells mateixos es van abstenir en la de la consellera Meritxell Serret per l’1 d’Octubre.
Legitimitat de convocar un referèndum
El passat mes de maig, Jové va presentar l'escrit de defensa de cara al judici per l'1-O que es farà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Aquest és el judici del referèndum, un judici a la voluntat democràtica d'una majoria amplíssima de la societat catalana", defensa Jové. En l'escrit, el dirigent republicà reivindica la legitimitat democràtica de convocar un referèndum, avalat tant per majories parlamentàries com per programes electorals no impugnats. "La convocatòria i celebració d'un referèndum com el que s'enjudicia mai podrà ser sancionada penalment ni ser qüestionada la seva legitimitat democràtica", diu el text.
La fiscalia demana 7 anys de presó i 32 d'inhabilitació per a Jové, i sis de presó i 27 d'inhabilitació per a Lluís Salvadó, número 3 d'Economia el 2017 pel delicte de malversació agreujada. Pel que fa a l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, reclama un any d’inhabilitació i 28.000 euros de multa per desobediència. Per la seva banda, l’advocacia de l’Estat no acusa Salvadó però sí a Jové.