Josep Rius (Barcelona, 1974) va iniciar el pas cap a la primera fila de la política fa tres anys, quan el president Quim Torra el va integrar a la delegació catalana de la taula de diàleg. L'agost de 2020, quan Junts per Catalunya es va fundar i va triar la seva primera direcció, es confirmava aquest incipient protagonisme, sent escollit vicepresident de la formació per la militància. Fins llavors, l'advocat de professió havia acumulat una dècada en un pla més discret, formant part del sottogoverno de l'ajuntament de Barcelona entre el 2011 i 2015 com a cap de gabinet de Quim Forn. També de la Generalitat, on fou col·laborador estret de Carles Puigdemont —sent-ne responsable, com al consistori barceloní, del gabinet del president— i, més tard, director general d'Anàlisi i Prospectiva. El febrer de 2021, feia el salt definitiu estrenant-se com a diputat al Parlament de Catalunya. Amb tot, la seva notorietat, avui dia, podria ser més elevada, perquè va poder ser vicepresident del Govern el maig de 2021. Rius, però, va seguir els passos d'Elsa Artadi i va renunciar a aquesta possibilitat. L'adeu a la política, un any després, d'Artadi el va ungir a portaveu de Junts per Catalunya, on manté la vicepresidència perquè així ho van decidir els afiliats en el Congrés Nacional d'Argelers. Rius rep un equip d'ElNacional.cat per analitzar l'impacte que ha tingut per al partit la sortida de l'executiu —opció de la qual ell en va ser partidari—, l'estat de la negociació pressupostària i els escenaris que aquesta obre a la política catalana, així com les eleccions municipals.
Han passat més de tres mesos des que la militància de Junts per Catalunya va decidir que el partit havia de sortir del Govern. Quin balanç fa d’aquest temps? El partit està més cohesionat?
El partit està, sense cap mena de dubte, molt més cohesionat. Hem fet un treball, en aquest moment des de l'oposició, molt decidit i ferm en aquest sentit. La sortida de Govern també ha servit perquè Junts per Catalunya pogués mostrar més el seu model de país, que és diferent del d'Esquerra Republicana. Ara, per descomptat, hi ha aspectes amb els quals hem pogut plasmar més un perfil propi. A escala interna, anem cohesionats. Estem treballant molt fort de cara a les comtesses electorals que hi ha enguany. Som molt optimistes.
Malgrat això, el cert és que hi ha diversos corrents ideològics en el si de Junts. Algun sector aposta per recuperar, d'alguna manera, l'esperit de Convergència; mentre que algun altre s'oposa diametralment a aquest plantejament. Com es conjuga tot plegat?
Junts per Catalunya és un partit que és plural i transversal, però ja era així en la seva gènesi, en el moment fundacional. L'objectiu primordial i primer que té el partit és la culminació de la independència de Catalunya, fer una república catalana perquè sabem que és l'única manera que podem donar una resposta real a tots els problemes que tenen els catalans. És cert que hi ha una polaritat dins de Junts, però és ben igual de cert que totes les decisions que estem prenent, per exemple, a l'executiva s'adopten per unanimitat i som capaços de fixar una posició comuna com a formació política.
Retornant a la sortida del Govern, vostè va ser un dels que es va manifestar partidari d'aquesta opció. Era la millor via?
El temps ens ha donat la raó perquè aquella deriva que estava prenent el Govern no era positiva. Hi havia un acord signat i el president Pere Aragonès i Esquerra Republicana es van negar a complir parts del pacte que eren molt importants. El temps també ens ha donat la raó amb els esdeveniments que han vingut amb posterioritat: poden ser les negociacions que ha dut a terme ERC a Madrid, la pretesa desjudicialització que ningú veu o altres acords als quals els republicans han arribat amb Madrid i que no veiem els resultats per enlloc. Un exemple és la reforma del Codi Penal. Pedro Sánchez diu que s'ha fet aquesta reforma per facilitar l'extradició del president Puigdemont i, en canvi, Esquerra sosté que s'ha fet per desjudicialitzar. Això són qüestions que haurien generat una tensió molt gran dins del Govern si hi haguéssim sigut. Malgrat això, el que nosaltres busquem, buscarem i persistirem per aconseguir-ho és que hi hagi una unitat estratègica de l'independentisme, perquè sabem que és l'única fórmula per tal de poder fer avançar el país, no només cap a la independència, sinó també en l'àmbit d'autogovern.
El temps ens ha donat la raó respecte a la sortida del Govern, la deriva que estava prenent no era bona i Esquerra Republicana es va negar a complir parts de l'acord que eren molt importants
Entrant en el marc dels pressupostos, finalment el Govern ha acceptat aquest dijous impulsar el Quart Cinturó. Com valoren el canvi? De fet, el seu partit també és favorable a la B-40.
És sorprenent. Només que Esquerra hagués posat la meitat de l'interès que té per arribar a un acord amb el PSC quan nosaltres érem dins del Govern, avui dia hi hauria un executiu independentista a Catalunya i hi hauria uns pressupostos aprovats. També sorprèn perquè arriba la mateixa setmana en què el president Aragonès ens va allargar la mà al Parlament amb la negociació dels pressupostos i, en el mateix moment, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, descartava a Junts d'aquesta negociació —per cert, ningú ha sortit a desmentir el senyor Rufián encara avui—. Per tant, hi ha unes contradiccions en el si d'ERC que cada vegada es fan més patents en els posicionaments que du a terme.
Com quines?
Nosaltres som partidaris de la Ronda Nord i hi creiem perquè un gruix important del territori la demana. Ara, el conseller Juli Fernàndez no sé en quin posicionament queda quan havia dit que era una opció que ERC mai podia acceptar. El mateix conseller Quim Nadal, quan havia estat titular d'Obres Públiques en anteriors governs, n'era defensor, o també ho és el conseller Carles Campuzano. Vull recordar que nosaltres el que demanàvem quan estàvem dins del Govern era que es complís l'acord i eren tres aspectes que qualsevol independentista pot compartir: que hi hagués unitat estratègica, que hi hagués un front comú a Madrid i que la taula de diàleg versés sobre l'autodeterminació i l'amnistia. Han preferit arribar a un acord contrari a les tesis d'Esquerra en el cas de la Ronda Nord. Ha estat més fàcil que els republicans cedissin amb això amb els socialistes que no pas que volguessin aquesta unitat estratègica de tot l'independentisme amb Junts per Catalunya.
Si ERC i el PSC acaben pactant els pressupostos, Junts seguirà tenint la mà estesa o se'n desmarcaran?
El primer responsable que hi hagi pressupostos és el president Aragonès. Nosaltres tenim la sensació que estem vivint un vodevil entre el PSC i ERC, molt supeditat als pactes d'Esquerra Republicana amb Madrid. El president va anar a demanar a Pedro Sánchez que l'ajudés amb els pressupostos de Catalunya. Nosaltres, la política que duem a terme sempre és des de i per a Catalunya. En aquest sentit, dependrà molt del que vulgui Pere Aragonès, però de moment veiem que, en contra del que va dir al principi —que el seu soci prioritari era Junts per Catalunya—, en aquest moment, per pactar els pressupostos, ho és el PSC.
Si ERC hagués posat la meitat de l'interès que té per arribar a un acord amb el PSC quan nosaltres érem dins del Govern, avui dia hi hauria un executiu independentista a Catalunya i pressupostos aprovats
Hi ha esculls insalvables en la negociació que tenen amb el Govern?
Hi ha temes pendents que són importants. Estem en un moment en què els catalans tenen una càrrega impositiva molt elevada, una inflació que també és molt alta i, per tant, proposàvem rebaixar l'IRPF i fer-ho en el tram de les rendes més baixes per mirar de pal·liar aquesta inflació. En l'impost de successions, sobretot en el que és el primer grau —el que és de pares a fills o a germans—, plantegem que hi hagi un règim de bonificacions com hi havia hagut a Catalunya fa molt de temps. En matèria energètica, la factura està pujant molt per a petits comerços, per a PIMES, se'ls hi ha doblat en la majoria dels casos. Pensem que fins que això no es pugui estabilitzar, hi ha d'haver uns ajuts concrets. També pensem en la Formació Professional, en l'escola concertada... hi ha elements amb els quals no s'ha arribat a cap acord.
En l'últim mes, només han tingut tres reunions amb l'executiu.
Hem tingut reunions, però també han sigut unes trobades que ERC les ha espaiat molt en el temps i, entremig, mentre a nosaltres ens espaiava, en feia moltes amb el PSC. Repeteixo: la responsabilitat és del president Aragonès, que haurà de triar amb qui vol aprovar els pressupostos. Uns per fer avançar el país i també per avançar cap a la independència o uns per anar enrere en la independència i que laminen l'autogovern. Hi ha altres elements que ens amoïnen, com és aquesta condició que posa el PSC per tal que es congeli l'acció exterior i que no vagi més enllà del que s'ha fet fins ara. Amb la consellera Victòria Alsina, teníem una acció exterior molt compromesa, molt decidida i molt valenta per tirar endavant el país.
Sigui com sigui, hi ha un altre fet, i és que sindicats, patronals i entitats del tercer sector apel·len a la responsabilitat dels grups parlamentaris per aprovar aquests pressupostos. Parlen de més de 3.800 milions 'extra' per a aquest 2023 que no s'han de desaprofitar.
Aquí hi ha una cosa que no és veritat. Els 3.000 milions no es perden. En qualsevol cas, pot generar una mica més d'acords interns o paperassa, però els 3.000 milions es podrien executar igualment per dedicar-los a totes aquelles polítiques i serveis públics que es decidís. És molt respectable aquesta posició del president d'anar amb els sindicats i amb les patronals, però el que necessita són escons. De moment, només compta amb els 33 d'ERC i els 8 dels comuns.
Aquesta mateixa setmana, el Govern no ha descartat portar els comptes al Parlament sense tenir tancat l'acord amb els grups parlamentaris. Se sentirien més pressionats?
La pressió la té tota el president Aragonès. A nosaltres, quan se'ns ha demanat assistir a totes les reunions per negociar els pressupostos, hi hem anat, i hi anirem a totes les que se'ns demani. És una qüestió molt seriosa, crec que és un tema en què els tacticismes de partit no han de funcionar ni tampoc les pressions o els ultimàtums, sinó la voluntat política de voler arribar a un acord. Aquí s'ha de demanar al Govern si tenen alguna voluntat de voler arribar a un acord amb Junts o no.
Si no hi ha acord de pressupostos, què entén Junts que ha de fer el president Pere Aragonès?
Si no hi ha acord de pressupostos, el president encara estarà en una situació més dèbil. És el Govern més feble que hi ha hagut en la història de la Generalitat de Catalunya, només té el suport de 33 dels 135 diputats que té el Parlament. Ja va perdre una moció que plasmava si havia perdut o no la confiança d'aquella majoria parlamentària que li va permetre ser investit. Si ara no pogués tirar endavant els pressupostos, els manuals de la política diuen que queden pocs espais per poder seguir amb un Govern d'aquestes característiques. Per tant, entenem que, segurament, el que hauria de fer és convocar eleccions, però la decisió és seva.
Si no hi ha acord de pressupostos, el president encara estarà en una situació més dèbil. Entenem que el que hauria de fer és convocar eleccions, però la decisió és seva
El diputat de Junts, Joan Canadell, va plantejar en una entrevista a ElNacional.cat que, si el PSC plantegés una moció de censura tècnica per poder convocar eleccions, el seu partit hauria de donar-li suport. Què en pensa?
No som en aquest escenari. Estem en l'escenari de negociació de pressupostos. En totes aquelles ocasions en què el president Aragonès o la consellera Natàlia Mas ens demanin continuar amb les negociacions, nosaltres hi serem.
La legislatura arribarà al seu final, el 2025?
Depèn molt, de nou, de si el Govern vol enrobustir una majoria parlamentària que permeti poder dur a terme totes les polítiques públiques. Si se li suma que no té pressupostos a una feblesa parlamentària com la que tenen, ho veig complicat.
Com encara Junts les eleccions municipals 2023?
Fent molta feina. Estem molt contents, amb optimisme perquè estem tancant candidatures molt potents arreu del país. El dijous mateix vam signar una en tot l'àmbit de Lleida (l'acord per concórrer en coalició amb Impulsem Lleida). A Barcelona, Xavier Trias ha decidit encapçalar el projecte per tornar a aconseguir l'alcaldia de la ciutat. Aquest cap de setmana, hem fet una convenció municipalista a Girona on s'ha pogut veure el gruix de candidats de Junts per Catalunya que, a hores d'ara, ja disposem.
En la presentació de la campanya, feien referència a l'objectiu d'arribar a 800 candidatures arreu del país. És possible?
Sí. Treballem per arribar-hi. Tenim tot un equip —de fet, tots hi estem involucrats— dins de Junts per Catalunya, que és la secretaria municipal, que hi està treballant decididament. És el nostre objectiu per ser la primera força, que traiem els millors resultats a Catalunya per ser el primer partit en el màxim de municipis possible.
Hi haurà algun altre acord, a banda del d'Impulsem Lleida i amb alguns alcaldes del PDeCAT?
Estem convençuts que hem arribat a un bon acord amb Impulsem Lleida. Aquí també hi entren alcaldes del PDeCAT i, a més, ho hem fet en altres municipis amb altres agrupacions i altres persones. Nosaltres no fem un acord global, a nivell de país, que no sigui Junts. Som un partit plural i transversal. En aquest moment, el que sí que estem veient és que molta gent ens truca a les portes per presentar-se conjuntament amb la marca de Junts per Catalunya.
Xavier Trias té total llibertat per confeccionar la seva llista?
Sí. L'autonomia que té Xavier Trias per fer la llista és total, ho hem dit en més d'una ocasió. Jo crec que Barcelona fa vuit anys que va marxa enrere. Hi ha una cosa que encara, per a mi, és més greu i ho dic com a barceloní, que és que aquests anys de l'alcaldessa Colau han fet perdre aquella ànima i aquell orgull de sentir-se de la ciutat. Més enllà del fet que les dades en seguretat han empitjorat, també les dades en mobilitat, les referents a la neteja, etcètera, Barcelona necessita urgentment un canvi. Xavier Trias és l'únic que pot garantir que mai utilitzarà la seva força perquè Ada Colau torni a ser alcaldessa. Això no ho pot dir ni el PSC de Jaume Collboni ni l'ERC d'Ernest Maragall.
Vostè s'hi veu en aquesta llista de Barcelona? En pot formar part?
No. Nosaltres estem en aquest moment preparant el màxim de llistes possible, tots els que som afiliats del partit estem a disposició del que cregui que és millor la formació, però és Trias qui té tota la llibertat per fer aquesta llista.
L'autonomia que té Xavier Trias per fer la llista és total. És l'únic que pot garantir que mai utilitzarà la seva força perquè Ada Colau torni a ser alcaldessa
Trias té total llibertat per fer la llista, però també total llibertat per pactar amb Jaume Collboni, si fos necessari?
Primer de tot, anem a pams. Nosaltres creiem que podem recuperar l'alcaldia de Barcelona i ser la força més votada i, per tant, donar satisfacció a totes aquelles persones que ens paren pel carrer per demanar-nos que Ada Colau no torni a ser alcaldessa. Treballarem per fer possible que Xavier Trias guanyi les eleccions.
El procés segueix viu?
El procés segueix viu. I tant que sí. El procés només s'acabarà quan les urnes així ho manifestin, i no ho manifesten fins ara. Estic convençut que tampoc es manifestarà en les properes eleccions que vinguin al llarg d'aquest any o en unes al Parlament de Catalunya, ans al contrari. Ara entrem en una setmana important, on el que ha sigut l'estratègia de l'exili i de Junts per Catalunya per fer front a aquesta repressió de l'Estat i per mantenir viu el que vam fer col·lectivament l'octubre del 2017 permeti que puguin venir victòries. Hi ha prevista la resolució del TJUE, que confiem que ens anirà bé, i al febrer la del TGUE. Es començarà a veure aquesta estratègia de la confrontació i es començarà a veure que dona fruits. De fet, ja n'ha donat a Slesvig-Holstein, al Parlament Europeu —on volien impedir que Puigdemont, Comín i Ponsatí fossin eurodiputats i ho són—, a l'Alguer... Estem convençuts que aquesta estratègia anirà molt bé.
Creu que la majoria independentista del 52% s'ha desaprofitat?
La majoria independentista del 52%, en primer lloc, existeix. Nosaltres vam fer un acord de Govern que va permetre conformar un executiu independentista, i el que ens vam trobar és amb un partit que només volia aplicar la seva estratègia, que és Esquerra Republicana. Ells van decidir unilateralment que només volien aplicar la seva estratègia, incomplint l'acord que havien signat amb Junts. Jo, més que mirar enrere i pensar si s'ha malbaratat o no, el que soc plenament conscient i optimista és que sigui possible tornar-la a enrobustir i tornar a prendre decisions de manera unitària tot el conjunt de l'independentisme, perquè sabem que és la fórmula que sempre ens fa arribar més lluny. És la fórmula que vam utilitzar l'octubre de 2017, quan hi havia una conjunció de forces a nivell institucional, de carrer i de partits. Aquesta és l'única fórmula per la qual Catalunya esdevindrà un estat independent. No vindrà per una taula de diàleg com la que està plantejant avui dia ERC i que s'està veient que ha fracassat.
Si bé és cert aquesta majoria del 52% és fefaent pel resultat electoral, també ho és que les discrepàncies entre ERC, Junts i la CUP són cada vegada més notòries. Fan alguna autocrítica en aquest sentit?
Sí, no seria honest si no féssim autocrítica des de Junts per Catalunya. Segur que les coses s'haguessin pogut fer millor. Quan algú arriba a un acord i aquest no acaba de reeixir, segur que tots tenim responsabilitat, però la responsabilitat més gran és, sobretot, els actes i actituds que tinguem a partir d'ara per mirar de redreçar aquesta situació. Des de Junts, tenim tota la voluntat per mirar de redreçar la situació i apel·lem ERC a què també ho faci. O bé que manifesti públicament si vol refer-la o no. Encara esperem que el president Aragonès reuneixi el conjunt dels partits i les entitats independentistes. No ho ha fet i les eleccions ja van ser fa dos anys. Des que és president de la Generalitat, no ha convocat cap reunió en aquest sentit.
ERC ha posat al damunt de la taula que el camí per avançar cap a la independència és la taula de diàleg, l'acord de claredat o la via montenegrina. Sovint, els demanen que Junts aclareixi quina és la seva alternativa.
Esquerra té moltes vies al damunt de la taula. Primer, era la via quebequesa, després va ser una altra, després la montenegrina... Per tant, ha anat canviant i desorientant a la gent. L'acord de claredat que va proposar el president Pere Aragonès, que és legítim, es va sotmetre a votació al Parlament de Catalunya i no va obtenir una majoria. L'estratègia de Junts és que hi hagi un espai col·legiat de tot l'independentisme, on cadascú aporti les seves propostes, les seves estratègies legítimes i, entre tots, decidim-ne una per tirar endavant. A banda d'aquest espai de coordinació estratègica, hi ha d'haver un front comú a Madrid. No és el mateix 13 diputats que si li sumem els escons de Junts i els de la CUP. Quan tens una posició de força, pots aconseguir moltes més coses.
Quin és, doncs, el seu full de ruta?
Apostem, en primer lloc, per l'octubrisme (mai havíem arribat tan lluny com l'octubre de 2017) i allò encara és vigent. És que tenim un president de la Generalitat a l'exili. En la història de Catalunya, hi ha hagut malauradament moltes ocasions en què hem tingut un president de la Generalitat a l'exili. Estem al segle XXI i tenim un president de la Generalitat a l'exili precisament per defensar allò que entre tots —no només des de Junts per Catalunya— vam ser capaços de fer l'1 d'octubre. Amb això consisteix aquesta estratègia, amb una confrontació amb l'Estat. Sabem que amb l'Estat, com s'ha vist ara, pots mirar de negociar en una taula de diàleg la desjudicialització, que després no es dona. Hem vist aquesta setmana com la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat, el fiscal del Tribunal Suprem o el mateix Marchena han dit que, malgrat la reforma que han pactat ERC i el PSOE, la desjudicialització no acaba, sinó que continua. A més, diuen que ha de servir per poder portar definitivament el president Puigdemont a l'Estat espanyol i posar-lo a la presó. Crec que qualsevol ciutadà sap que sense unitat serà molt difícil aconseguir la independència.
Veu factible que el president a l'exili, Carles Puigdemont, torni aquest any?
El president Puigdemont ho va dir molt clar: ell tornarà en llibertat i per la llibertat. Veurem aquestes sentències que ha d'haver-hi properament. Nosaltres confiem que són sentències que ens han d'anar bé. A Europa, sempre hem trobat justícia d'una manera contraposada a l'Estat espanyol, on ja hem vist que malgrat que tu puguis arribar a pactar una reforma legal amb un determinat objectiu o voluntat, després hi ha uns jutges que interpreten com volen. Confiem que el retorn del president Puigdemont pugui ser al més aviat possible. Tant de bo sigui aquest any.
Un govern del PP i Vox perjudicaria més Catalunya que un del PSOE i Podemos? Aquesta setmana, vostè va afirmar que, quan es pacta amb Pedro Sánchez, Catalunya perd.
La realitat, malgrat que es puguin vestir d'una manera diferent, és que no hi ha cap diferència entre el PP i el PSOE. En els grans moments que ha viscut aquest país, així s'ha constatat. No hi hauria hagut l'article 155 sense el PSOE. El 155 va fer tancar el Parlament de Catalunya, va cessar un Govern elegit democràticament a les urnes. De fet, aquesta estratègia que està fent Esquerra Republicana amb Pedro Sánchez, de l'únic que està servint és perquè el president del govern espanyol es blanquegi davant de totes aquelles barbaritats que l'Estat espanyol, en l'àmbit repressiu, havia dut a terme contra l'independentisme. Hi havia un clam a la Unió Europea i, fins i tot, a nivell d'altres organismes internacionals, de dir: què esteu fent posant polítics o cantants a la presó o tenint un president a l'exili. Aquesta estratègia, doncs, l'únic que està permetent és a Pedro Sánchez blanquejar-se davant d'Europa i fer veure, no només que està solucionant un conflicte, sinó que el que és pitjor, fer veure que aquest conflicte ja no existeix.
Malgrat que es puguin vestir d'una manera diferent, no hi ha cap diferència entre el PP i el PSOE. No hi hauria hagut l'article 155 sense els socialistes
Si hi ha eleccions anticipades, qui serà el candidat o candidata de Junts a la presidència de la Generalitat?
Seguirem els processos interns que té Junts per Catalunya. Nosaltres funcionem per un sistema de primàries, i tenim precisament una gran sort, que és que aquesta pluralitat i transversalitat que té el partit també fa que hi hagi molts actius a dins de la formació que, si aquesta és la seva decisió, podrien optar al procés de primàries.
Vostè ha considerat aquesta opció?
Jo? No, no, estic molt content sent diputat i portaveu de Junts. Soc vicepresident del partit i el que segur amb què pot comptar el partit amb mi és per mirar que hi hagi la millor candidatura, sempre en qualsevol contesa electoral per treure el millor resultat possible.
En pocs dies, començarà el judici a Laura Borràs. Tindrà repercussió en la presidència del partit?
No. És un judici que sempre hem defensat la presumpció d'innocència de Laura Borràs. Sempre hem defensat que és un cas clar de lawfare, que és de manual. Fins i tot, hi ha una cosa que sempre m'agrada explicar i és que hi ha hagut gent d'Esquerra que ha escrit un manual sobre el lawfare i, si diu que s'han de donar 10 punts, en el cas d'ella es donen aquests 10 punts. Confiem que en aquest judici es podrà defensar de la seva innocència.