Josep Pagès i Massó (Sant Celoni, 1972) és diputat de Junts al Congrés de Diputats des del 9 de març de 2021 en substitució de Jaume Alonso-Cuevillas. La fitxa de la cambra espanyola indica que és llicenciat en Dret i Ciències Polítiques i Sociologia (UAB) i membre de la Sindicatura Electoral a Catalunya, un òrgan col·legiat criminalitzat i pel qual va ser acusat per la Fiscalia el 2017, jutjat i absolt per una jutgessa de Barcelona el març de 2021, i aquesta setmana s’ha sabut que l’Audiència de Barcelona ha ordenat repetir el judici contra ell i quatre acadèmics més que formaven la Sindicatura de l’1-O.
Com afronta que s’hagi de repetir el judici per haver estat membre de la Sindicatura Electoral de Catalunya per l’1-O?
Quan vam ser cridats per formar part de la Sindicatura Electoral del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya del 2017 ja sabíem que era per fer un servei al poble de Catalunya, que comportava els seus riscos de repressió de l’Estat espanyol. Els fets han anat confirmant aquesta repressió. I, crec que l’enfocament que hem de donar no és tan centrat en els nostres sentiments, sinó des del punt de vista de valorar si el que vam fer va tenir un servei i sentit o no; i en el meu cas penso que sí que el va tenir. És un error la sentimentalització de tot el tema de la repressió. No són aquests els termes que beneficien el moviment democràtic del poble de Catalunya.
L’Audiència de Barcelona ha trigat més d’un any en resoldre el recurs de la Fiscalia contra la seva absolució, la dels cinc membres de la Sindicatura. Afirma que hi ha contradiccions en el raonament de la jutgessa del penal 11 que els va absoldre.
La sentència de l’Audiència de Barcelona és radicalment qüestionable. És una sentència que sense tenir a mà les proves prefigura una decisió per l’òrgan que posteriorment hagi de jutjar el nostre cas. La qüestió de les contradiccions és una esmena de la Fiscalia a l’hora de plantejar els seus posicionaments. En definitiva, el que hi ha hagut és la utilització d’un recurs tècnic absolutament insòlit i inaudit, que no pertany al dret, per corregir una situació processal, que és contrària a la voluntat de la judicatura en el seu conjunt, als membres de la Sindicatura, òrgan que va ser considerat nuclear en el Referèndum d’Independència de Catalunya. Per això, considero que parlar de contradiccions és una excusa tècnica. No hi ha cap mena de prova que demostri que vam cometre els delictes que se’ns imputen.
La sentència de l’Audiència de Barcelona és radicalment qüestionable. No hi ha cap mena de prova que demostri que vam cometre els delictes que se’ns imputen; i ara ens han deixat sense dret de defensa
S’ha qüestionat en excés la sentència de la jutgessa?
Cal dir que la jutgessa que va dictar la nostra absolució és una jutgessa substituta, i el que ha fet l’Audiència de Barcelona és perjudicar-la sobretot a ella, l’han desautoritzat de la seva funció judicial, a més d’indicar que “no és dels nostres” (referint-se al fet que no ha fet oposicions). Aquesta sentència és un cap de cavall ensangonat a tots els llits de jutges que vulguin fer sentències justes. Hi ha voluntat d’escarni. Vull transmetre el meu suport a aquesta jutgessa i a tots els jutges que volen fer justícia de veritat, i que no volen prendre decisions que no siguin de justícia.
No confia en cap òrgan del Poder Judicial?
La sentència de l’Audiència de Barcelona és un avís per a qualsevol òrgan que ens hagi de jutjar, no s’acceptarà cap resultat que no sigui una sentència condemnatòria.
En la sentència, l’Audiència de Barcelona no recull cap argument de la defensa dels síndics.
L’Audiència recull l’argumentari de la Fiscalia i es recondueix cap a una nova sentència i ho fa sense respondre els arguments expressats per la nostra defensa i sense tenir a mà les proves. En la justícia, tots sabem que es tracta de subsumir uns fets en unes normes, i aquí el que s’ha fet és subsumir l’absolució d’una sentència amb els resultats predeterminats condemnatoris.
Quina és la seva defensa? Que no van signar res després de l’advertiment del Tribunal Constitucional el 7 de setembre de 2017?
La nostra defensa és que en Dret Penal hi ha un principi acusatori i sembla que nosaltres hàgim de justificar el que no està demostrat enlloc. La Fiscalia pressuposa que vam realitzar unes actuacions, però que no estan justificades enlloc. I el que cal explicar també és que hi ha una manca absoluta d’individualització dels fets. Es pressuposa que formar part d’un òrgan administratiu genera unes responsabilitats penals, i això és inaudit, cal individualitzar l’acció de cadascú. La sentència vulnera el principi d’igualtat d’armes. Hem quedat absolutament desemparats amb aquesta sentència, sense dret de defensa, perquè pressuposa els fets.
I ara què faran? Presentaran un recurs de cassació al Tribunal Suprem?
Ara, estem estudiant si podem presentar recurs de cassació o si podem presentar un recurs de nul·litat o d’empara davant el Tribunal Constitucional. Evidentment, aquesta sentència no pot quedar sense ser recorreguda perquè vulnera un llistat de drets que no pot quedar així.
Com vostè és diputat al Congrés té l’aforament al Tribunal Suprem i Tània Verge, que ara és consellera, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Quin tribunal els tornarà a jutjar? Tots aniran al Suprem o es dividirà?
Normalment, l’aforament es respecta fins quan hi ha l’obertura de judici oral. El que passa és que en aquesta sentència l’Audiència també indica a l’òrgan que analitzi quin és el tribunal competent per jutjar-nos i només parla de la consellera Verge. El meu aforament és posterior. La querella es va presentar el setembre del 2017, la vista oral del judici va ser el 2021, amb tres anys i mig de retard, ara ens tornen a la casella de sortida del judici, i han aparegut els aforaments.
No vol que se li apliqui el seu aforament?
A l’Estat espanyol, els aforaments són una pena afegida: El TSJC i el Tribunal Suprem són els òrgans menys imparcials, més escorats a la dreta i més ideologitzats, en el pitjor sentit de la paraula, que la resta d’òrgans. I, a més, el Suprem no permet la segona instància.
A l’Estat espanyol, els aforaments són una pena afegida: El TSJC i el Tribunal Suprem són els òrgans menys imparcials i més escorats a la dreta
La Fiscalia va presentar el recurs per infracció de llei, fet que li permetia que si l’Audiència mantenia la seva absolució ja tenia un argument per poder presentar un recurs de cassació al Suprem, com va fer amb Tamara Carrasco.
La Fiscalia ha tingut una actitud inquisitorial des del primer moment, absolutament allunyada del que ha de ser un fiscal que és la preservació i defensa dels drets dels ciutadans. La fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, va signar la nostra querella sense conèixer els fets. Ja hi havia una instrumentalització política. Després, ens van acusar de delictes inexistents com la malversació, ja que totes les despeses derivades del nostre exercici com a síndics ens la vam pagar nosaltres. I l’escrit d’acusació és incoherent. Primer ens acusen de desobediència i usurpació de funcions en base a uns fets, quan sabíen que no teníem condició d’autoritat, i a partir d’aquí tota l’actuació de la Fiscalia ha estat molt extrema. I per tant, no és estrany que volguessin presentar més recursos.
Davant la dificultat jurídica sobre els dos aforaments, creu que la data del segon judici trigarà i es mantindrà aquesta espasa de Dàmocles vers vostès?
No ho sabem. Un dels objectius d’aquesta organització judicial, i en la qual està implicada la Fiscalia, és mantenir en un estat d’inseguretat jurídica a les persones que han de ser perseguides.
Qui són aquestes persones?
Doncs, som nosaltres, els membres de la Sindicatura Electoral, i les persones víctimes de la repressió espanyola. És una causa general contra el moviment independentista. El nostre judici es va fer per uns fets molt senzills, tres anys i mig després que passessin. El jutjat d’instrucció 13 de Barcelona manté en la mateixa situació a les persones encausades per l'1-O. El que busquen és generar aquesta sensació d’inseguretat jurídica, i no hem de caure en aquesta dinàmica repressora que pretén tenir uns efectes psicològics contra les persones, i nosaltres hem de lluitar que aquests efectes es donin. Volen crear aquesta seguretat jurídica per immobilitzar-nos.
Què vol dir?
La Sindicatura Electoral de Catalunya no era un òrgan independentista del Referèndum. Era un òrgan de control electoral format per acadèmics per garantir que el procediment garantís els drets de tots els ciutadans i la imparcialitat. Però ens vam trobar amb una organització judicial, amb uns objectius predeterminats.
La Sindicatura Electoral de Catalunya no era un òrgan independentista del Referèndum. Però vam trobar una organització judicial amb uns objectius predeterminats
S’ha sentit perseguit com a acadèmic?
Sí. Vam ser escollits per formar part d’aquest òrgan pel nostre perfil acadèmic i tècnic. Hi ha una persecució a acadèmics per la seva expertesa, com és la seva aportació des de l’àmbit del dret i des de la ciència política a un procés electoral. Hi ha resolucions de l’ONU que sostenen que forma part de l’activitat acadèmica el participar en accions de la ciutadania, com és en els processos electorals i ser perseguits per això no passa enlloc del món. A més, com a síndics ja vam ser castigats amb una primera condemna penal, les multes elevadíssimes del Tribunal Constitucional (TC), que després no es van executar perquè vam dimitir, ja que ens ho va demanar el Govern. I hi ha una resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que afirma que aquest tipus de sancions per part d’un òrgan jurisdiccional tenen un contingut penal, i això es recull en la resolució a una síndica electoral de Tarragona, la Montserrat Aumatell. És a dir, que ja s’ha jutjat i hi ha una predeterminació en el resultat del procés que estem immersos.
Hi ha independència judicial a l’Estat espanyol?
Si algú es creu que els jutges, per exemple, els de l’Audiència de Barcelona, no han rebut indicacions i pressions s’equivoca. Ara hem conegut de les clavegueres de l’Estat, que José Manuel Villarejo, no només parlava amb polítics sinó també amb jutges, i no qualsevol, com el jutge Pedraz i l'Andreu de l’Audiència Nacional.
No hi ha una justícia independent a l'Estat espanyol. És una justícia que fa la feina bruta per la unitat d'Espanya
Precisament, vostè en la comissió d’investigació al Congrés del cas Kitchen se les va tenir amb les líders del PP. I amb els àudios de Villarejo ara s’ha vist que no deien la veritat, com l’exministre Fernández Díaz.
Sí. Els vaig fer preguntes en aquest sentit i ho negaven tot. I ara s’ha demostrat que totes les accions de l’Operació Catalunya estaven coordinades entre jutge, fiscal i policial i per tant això indica que hi ha un estat de corrupció generalitzat dins la judicatura, i que no es manté la separació de poders. Per tant, no hi ha dubtes que l’Audiència de Barcelona en decidir anul·lar la nostra sentència absolutòria ha rebut pressions. No hi ha una justícia independent a l’Estat espanyol. És una justícia hereva del franquisme, i que fa una feina bruta per la unitat d’Espanya. I així decauen tots els drets: el dret de defensa, el de presumpció d’innocència...
Cap jutge de l’Estat espanyol no ha volgut investigar l’Operació Catalunya. La batlle d’Andorra que investiga les pressions als titulars de la banca BPA ho aconseguirà jutjar l’expresident Rajoy i els seus ministres?
De la mateixa manera que la justícia espanyola ha evitat jutjar el rei Joan Carles per múltiples delictes, i també ha evitat condemnar Dolores de Cospedal i l’exministre Fernández Díaz en l’Operació Catalunya, doncs, entenc que hi haurà pressions del govern espanyol perquè s’absolgui els responsables polítics i policials espanyols per perseguir adversaris polítics, com són de l’independentisme català, en un tercer Estat. Les pressions hi seran. Només caldrà veure fins quant aguanta la jutgessa d’Andorra. I no només ens referim a governs del PP.
Parla de l’actual govern del PSOE i Podem?
Sí. Actualment, l’inspector de la policia espanyola Celestino Barroso (agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra del 2014 al 2017) inclòs en la querella de la trama andorrana de l’Operació Catalunya, està protegit pel govern de Pedro Sánchez. Nosaltres, li hem demanat repetidament que aixequi aquesta protecció diplomàtica a aquest presumpte delinqüent, que es reclama des d’Andorra, i per ara no tenim cap resposta.