La renúncia d’Alberto Fernández Díaz a repetir com a cap de llista del Partit Popular a l’Ajuntament de Barcelona a les properes eleccions municipals ha obert les especulacions de quin serà el nom del candidat al maig del 2019, una decisió que, vistos els magres resultats de fa quatre anys —el PP és la sisena força al consistori— i encara els pitjors auguris de les enquestes —n’hi ha que els deixen fora de la casa gran— sembla més aviat una patata calenta de difícil gestió.

Efectivament, el Partit Popular corre el risc de desaparèixer de la capital de Catalunya en uns comicis on el desembarcament de Manuel Valls pot fer molt de mal al votant tradicional del PP, i la decisió d’Alberto Fernández Díaz, baluard del PP a la plaça de Sant Jaume, de plegar, no fa més que complicar les expectatives d’aquesta formació. I tot això tenint en compte que Vox manté la intenció de presentar-se a les municipals en tots els pobles catalans, inclosa, esclar, la seva capital.

En aquest context no es preveu que hi hagi primàries ni cap procés de selecció del candidat més enllà de la decisió de Pablo Casado, que amb tota probabilitat donarà a conèixer el nom del cap de llista aquest diumenge. I qui té més números ara per ara és Josep Bou, president de la patronal unionista Empresaris de Catalunya, un col·lectiu nascut tot just fa quatre anys a recer del procés sobiranista i amb l'única voluntat d’esdevenir una veu política en contra de l’independentisme i pràcticament sense pes en l’entramat empresarial català.

Trencaclosques unionista

De fet, Empresaris de Catalunya és una peça més del trencaclosques unionista aixoplugat a Societat Civil Catalana i que té sectorials com aquesta patronal, el gairebé desconegut sindicat de professors de secundària Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari (AMES), o l’entitat Historiadors de Catalunya.

Josep Bou, propietari d’una cadena de pastisseries, és el cap visible d’aquesta patronal unionista i, com a tal, responsable del fiasco d’una expedició d’empresaris a Perpinyà amb la intenció de portar a Catalunya Nord el missatge apocalíptic de la situació empresarial a la Catalunya del sud, amb el resultat d’un auditori d’unes 25 persones, de les quals 20 van arribar en el minibús llogat per la mateixa patronal.

Així mateix, la patronal, que en passades campanyes electorals ha organitzat esmorzars informatius només amb candidats constitucionalistes, s’ha mostrat furibundament contrari a l’independentisme i s’ha marcat com un dels seus objectius polítics impedir que els separatistes governin a Catalunya.

Difícil supervivència

Amb aquesta probable elecció, el PP pot intentar recuperar vot del sector dur de l’unionisme en un moment en què la supervivència d’aquest partit a Barcelona està en dubte. I és que el panorama al costat anomenat constitucionalista pinta negre per als populars. La irrupció de Manuel Valls, la intenció de Vox de presentar-s’hi i la candidatura de l’empresari alemany Karl todos a la cárcel Jacobi, no ho posaran fàcil. Qui més tenen a perdre, en tot cas, seran Pablo Casado i Alejandro Fernández, que no es poden permetre el fracàs de perdre presència a l’Ajuntament de Barcelona.