El ministeri de l’Interior espanyol canvia de titular. Jorge Fernández Díaz deixarà el ministeri, que ara assumirà Juan Ignacio Zoido, i ho farà amb els deures per fer. En matèria de refugiats, Espanya està molt lluny dels números als quals es va comprometre amb Brussel·les. Només 687 persones han pogut fer d’Espanya el seu lloc de residència, de les 16.500 que s’havien d’acollir segons els acords de la Unió Europea, i el temps s’esgota.

El govern espanyol es va comprometre des de Brussel·les a donar asil a 14.931 refugiats que ja estiguessin a la Unió Europea –en camps a Itàlia i Grècia– i a uns altres 1.449 que estiguessin fora, abans del 2017. Ja fa un any d’aquest compromís, i només en queda un per acabar el termini. En aquest temps, només ha arribat un 4% dels refugiats.

Això sí, en els últims temps el ministre Fernández ha intentat posar-se les piles en aquesta matèria. Fins a finals de maig, Espanya estava a la llista negra de la UE. En els primer vuit mesos de l’acord només havia reubicat 18 refugiats provinents d’Itàlia. Va ser aleshores, però, quan el govern espanyol va decidir activar-se, però les dates en què ho va fer no passen desapercebudes. Quedava només un mes per les segones eleccions generals del 26-J.

Prova de la voluntat política en l’inici de l’acollida de refugiats és que Fernández Díaz va fer l’anunci de l’arribada de 150 demandants d'asil abans del juliol, el primer que portava data, en un acte de pre-campanya del PP a Barcelona. També les dates en les quals s’han fet la majoria d’acollides ho constaten.

Dates i eleccions

Entre la última setmana de maig i la primera de juny, just enmig de la campanya electoral, van arribar 169 refugiats de Grècia i Itàlia i 118 més procedents de camps a Turquia i al Líban. Ho van fer en una dotzena d’arribades diferents a l’aeroport de Madrid i davant de forta expectació mediàtica.

Al juliol només hi van haver dues arribades, això sí, una d’elles va ser molt nombrosa, i van acabar arribant 165 refugiats en aquell mes. L’agost, en canvi, va passar sense pena ni glòria. Només van arribar quatre persones procedents de Grècia a finals de mes.

Al setembre, l’arribada es va reactivar. Hi van haver 199 reubicacions i reassentaments més. També en diverses arribades a l’aeroport de Madrid, 8 per ser exactes. Aquestes arribades coincidien en dates amb les eleccions autonòmiques a Galícia i el País Basc. A l’octubre, en canvi, només n’han arribat 4 procedent de Grècia i 10 del Líban. 

Espanya i Europa suspeses

Tot i els últims esforços del ministre Jorge Fernández, i de l’anunci de mitjans d’octubre que prometia reubicar 500 persones i reassentar-ne 375 més -anunci sense data-, de moment Espanya no destaca per haver complert els deures en asil. A finals de setembre, països com França o Alemanya la superaven acollint 2.844 i 1.433 refugiats respectivament. L'Estat espanyol està més a prop de països més petits com els Països Baixos o Bèlgica, que en tenen 707 i 695 respectivament.

Tot i això, hi ha països amb els deures encara més per fer. Bulgària, per exemple, només n’ha acollit 6 i Eslovàquia 3. També en el conjunt de la Unió Europea l’assignatura dels refugiats està suspesa. Dels 182.000 refugiats que han d’arribar, de moment només ho han aconseguit 17.960. El que suposa només un 10% dels que s’havien compromès.