L’informe sobre l’estat de salut del president Jordi Pujol, que la seva defensa ha presentat a l’Audiència Nacional, indica que té “marcadors en sang de la malaltia de l'Alzheimer”, segons ha avançat El Periodico i ha confirmat ElNacional.cat, aquest dimecres. La setmana passada, la defensa de Pujol, exercida pel penalista Cristóbal Martell, va presentar dos informes mèdics per tal que el forense del tribunal els avaluï. La primera petició de la defensa és que Pujol no hagi d’assistir presencialment al judici que es farà a Madrid, i que pugui declarar telemàticament, des d’un lloc habilitat a Barcelona. En segona opció, la defensa demana que es valori la seva capacitat per ser jutjat i defensar-se, i si ha de ser eximit del judici, tal com preveu la llei. Jordi Pujol, de 95 anys, té dificultats de mobilitat per la seva avançada edat. La defensa no demana, en primera opció, la seva inhabilitació per qüestions de salut. L’entorn de la família ha mostrat el seu "profund malestar" perquè s’hagin fet públic detall de les seves dades mèdiques reservades i aportades al tribunal.
El judici contra Jordi Pujol, els seus set fills-per tenir diners a Andorra sense declarar- i deu empresaris ha de començar el 24 de novembre a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares, i durarà amb setmanes intercalades, fins al 14 de maig vinent. La previsió és que els acusats declarin al final, cap a l’abril, per garantir el seu dret de defensa.
Alteració de la memòria
Un dels arguments recollits a l'informe és que Pujol té una "severa alteració de la memòria verbal que el porta a confondre fets i persones”. Això es descriu com un "deteriorament cognitiu greu" que afecta múltiples funcions mentals i que és compatible amb un procés neurodegeneratiu en fase avançada. Tot i això, la defensa de l'expresident no ha reclamat de manera explícita una prova pericial sobre la capacitat de Pujol per "comprendre l'objecte de l'acusació" i desenvolupar la seva autodefensa, però els informes aportats ara per dos metges apunten en aquesta "direcció". Per això els advocats de l'expresident veuen necessari que un forense "avaluï" el deteriorament cognitiu i si aquest limita "la comprensió de continguts complexos i la seva capacitat per comprendre l'acusació formulada, comunicar eficaçment i afrontar el judici amb garanties".
Pujol, segons els seus advocats, té reconegut un grau de discapacitat del 75%, cosa que d'acord amb la llei, suposa una "gran dependència". Un dels informes mèdics aportats per la defensa destaca que l'expresident té una "severa dependència funcional per a activitats bàsiques", una "marxa molt inestable" i una "mobilitat reduïda", segons detalla l'ACN. Aquests són alguns dels aspectes que aconsellarien, segons la seva opinió, el seguiment telemàtic del judici i pel qual intentaria evitar el desplaçament a Madrid, amb pernoctació fora del seu domicili.
Penes demanades
En aquest cas, la Fiscalia acusa l'expresident de la Generalitat i la seva família de crear “una xarxa de clientelisme”, i demana 9 anys de presó per a Jordi Pujol pels delictes d’associació il·lícita (5 anys), del qual el fa director, i de blanqueig de capitals (4 anys). La pena més alta demanada és per al primogènit, Jordi Pujol Ferrusola: 29 anys de presó, perquè a més dels dos delictes del pare, també se li imputa els delictes contra Hisenda i falsificació documental, com també a la seva exdona Mercè Gironès (17 anys de presó), i a Josep (14 anys). Per a la resta de fills -Pere, Oleguer, Oriol, Mireia i Marta- el fiscal demana 8 anys de presó pels delictes mateixos delictes imputats al seu pare. També demana cinc anys de presó per a la desena d'empresaris investigats pels delictes de blanqueig (3 anys) i falsedat documenta (2 anys).
Les defenses en demanen l'absolució perquè no s'ha concretat cap irregularitat. En concret, se sosté que els diners que tenien a Andorra provenen de la deixa que els va deixar l'avi Florenci, ascendien a 140 milions de pessetes en dòlars, i que aquests "no guarden cap relació amb l'alta funció pública que Jordi Pujol i Soley va exercir en la Generalitat de Catalunya" des del seu primer nomenament com a president el 1980 fins al seu cessament el 2003.
“Mai en l'exercici de la seva alta funció pública Jordi Pujol i Soley va torçar el seu recte i digne exercici, sense que resolgués o induís per influx al fet que uns altres ho fessin, desoint l'interès general per motivacions econòmiques que afavorissin l'interès particular o dels seus fills. L'acusació no identifica cap segment fàctic d'aquest tenor”, manifesta Martell en l'escrit de defensa.