Jordi Muñoz i Mendoza (València, 1979) és el director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) des de l'octubre de 2021, sent el tercer màxim responsable de la història d'aquest òrgan. Doctor en Ciències Polítiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra, Muñoz explica a El Nacional.cat que durant aquest any i mig han impulsat uns models d'estimació nous de resultats electorals, l'accés a la "cuina" del CEO o un "reforç comunicatiu", amb l'obertura d'un blog —a tall d'exemple— per explicar els mètodes que fan servir. Abans de la seva etapa al CEO, havia estat investigador a les universitats de Yale (Estats Units), Göteborg (Suècia) o Essex. Més endavant, l'any 2019, va convertir-se en professor del Departament de Ciència Política de la Universitat de Barcelona. A principis de 2021, va entrar a la junta directiva d'Òmnium Cultural, però va deixar aquesta funció amb el seu nomenament a l'òrgan de la Generalitat encarregat dels estudis d'opinió pública.

JORDI MUÑOZ CEO / Foto: Montse Giralt
Jordi Muñoz, director del Centre d'Estudis d'Opinió, en un moment de l'entrevista / Foto: Montse Giralt.

📆 Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats

En les dues últimes publicacions del Centre d'Estudis d'Opinió, destaca el canvi de metodologia, que incorpora la possibilitat de respondre les enquestes a través d'Internet. Què destaca d'aquest nou model?
Hem preparat la transició cap a unes enquestes que en diem autoadministrades. Fem una selecció aleatòria del padró i enviem cartes a la gent amb un enllaç i un codi QR perquè les persones contestin en línia, i les persones que per motius d'edat o tecnològics no ens contesten en línia, també els enviem el qüestionari en paper amb un sobre de franqueig prepagat.

Quins avantatges té aquest canvi metodològic?
Té diversos avantatges, principalment l'eficiència. Primer, ens resulta molt més barat: podem fer enquestes molt més grans amb els mateixos recursos. Per això, les últimes enquestes que hem publicat tenen més de 5.500 respostes cadascuna en lloc de les 1.500-2.000 habituals. Segon, perquè permet que la gent contesti en privat. Hem estat fent proves i sabem d'aquelles qüestions sensibles o que la gent pot ser refractària a expressar davant d'un entrevistador que ve a casa a fer una enquesta. Ara poden contestar-les en privat davant d'una pantalla i un paper, amb totes les garanties de protecció de dades, fet que permet obtenir respostes més sinceres i de més qualitat. El tercer avantatge és que ens adaptem al ritme de vida de la gent.

Fer aquests canvis, però, pot dificultar la comparació amb dades anteriors per la diferència de metodologia.
És el principal inconvenient. Quan prens la decisió de fer un canvi metodològic d’aquesta dimensió, estàs sacrificant la comparabilitat amb enquestes anteriors. Per això, hem d’evitar estar canviant constantment coses, però si es poden fer salts de qualitat en la recollida de dades, crec que val la pena.

Les persones que han participat en la nova metodologia podran seguir fent-ho?
De fet, els preguntem si volen tornar a ser contactades fins a tres o quatre cops a l'any i amb això estem construint el que serà el panel ciutadà de Catalunya. És bàsicament un panel de gent a la qual podrem seguir al llarg del temps la seva opinió i això ens pot donar molta informació que ara no tenim sobre els canvis en l'opinió pública. Sempre havia pensat, abans de treballar aquí, que si durant els anys del procés haguéssim seguit l'opinió de 10.000 persones sobre la qüestió de la independència al llarg del temps —posem del 2010 al 2020—, hauríem tingut una informació molt més rica i detallada dels canvis que s'han produït en l'opinió pública catalana. Ara estem posant les bases per tenir un instrument d'aquesta naturalesa, que crec que serà un pas endavant en la qualitat de la informació que recollim.

Si durant els anys del procés haguéssim seguit l'opinió de 10.000 persones sobre la independència al llarg del temps, hauríem tingut una informació molt més rica i detallada dels canvis en l'opinió pública

Entrant en dades concretes de les darreres publicacions del CEO, el cert és que els últims indicadors revelen un lleuger retrocés en el suport a la independència. Hi ha un esgotament ciutadà del que coneixem com a procés?
El desgast en el suport a la independència hi és, però no és molt gran. Tinc la sensació que en l'opinió pública el canvi ha sigut menys fort que en el discurs polític. Hem passat d'un context on tothom parlava de la independència —que semblava que l'independentisme anava molt cap amunt—, a un context social en el qual la percepció social —segurament— és de desinflament, desencantament, que no es parla del tema, que la gent està cansada. No hem vist, doncs, una baixada molt pronunciada del suport a la independència, sí que ha anat una mica cap avall, però menys del que seria esperable des del meu punt de vista, vist els termes del debat polític. Per tant, sí que tenim indicis clars que per a la gent el procés és menys important. Ha perdut posicions en la llista de preocupacions prioritàries. No vol dir que la gent hagi canviat massivament la seva opinió sobre la qüestió, però el context fa que no li donin tanta prioritat.

L’última enquesta reflecteix que els catalans valoren amb un 4,4 la gestió del Govern, però un 53% l’aprova. Com s’entenen aquestes dades i quina preval, a parer seu?
Ens hem de quedar amb les dues. Hi ha aquesta diferència perquè hi ha una concentració més gran de gent que atorga un suspès que puntua amb un 0, i això fa tirar les mitjanes cap avall. És habitual, no és que passi en aquesta valoració del Govern concreta. Si mirem la valoració de líders polítics o d’altres governs o institucions, hi ha un sector de l’opinió pública que dona un 0. Crec que la foto completa la donen les dues dades, per això donem les dues.

L'últim estudi sociopolític mostra que els joves tenen plantejaments cada vegada més associats a la dreta, com la baixada d’impostos o la privatització de serveis. Quins motius hi veu al darrere?
Sí, observem una certa tendència en aquesta direcció, que crec que és interessant. Quan veig aquests canvis sempre em faig la pregunta de si això correspon a una variació conjuntural o hi ha una tendència de fons. És com el mar, que hi ha petites ondulacions a la superfície i corrents de fons. Estem davant la primera o la segona? Crec que necessitem una mica més de temps per avaluar-la, però sí que és veritat que trobem un cert moviment de les franges més joves cap a posicions que tradicionalment identifiquem més amb la dreta, sobretot en qüestions socioeconòmiques vinculades als impostos, a l'estat del benestar, els serveis públics... En canvi, no tant amb les qüestions més culturals vinculades a actituds vers la immigració, la igualtat de gènere o el col·lectiu LGTBI. Els joves són més progressistes que les generacions més grans, però en el tema socioeconòmic fa la impressió que hi ha un cert moviment cap a la dreta.

JORDI MUÑOZ CEO / Foto: Montse Giralt
Jordi Muñoz revisa un dels últims estudis publicats pel CEO / Foto: Montse Giralt.

Veu desafecció envers la política o els polítics?
Sí. Som en un dels països en els quals hi ha menys confiança en les institucions, en els polítics i en la política en general i amb els nivells més alts de desafecció política, i en aquest sentit no som diferents de la resta de l'Estat. A l'Estat espanyol i als països del sud d'Europa, en general, hi ha aquests sentiments alts de desconfiança i sentiments antipolítics. És una cosa important que intentem anar monitorant, forma part d'un corrent de fons molt consolidat en l'opinió pública del nostre país i les dades del CEO històriques ens ajuden a analitzar i seguir l'evolució al llarg del temps. És un tema important que està al darrere de l'aparició de nous partits, d'aparició de partits d'extrema dreta en molts països, d'increments de l'abstenció o de cicles de protesta.

Per què en els baròmetres d'opinió pública ofereixen una forquilla més àmplia dels escons que podria tenir cada formació política i no hi inclouen decimals?
Això és una decisió que ens ha costat alguna crítica, però que hem pres molt conscientment perquè volem fer molta pedagogia sobre quin és el grau de precisió o imprecisió que tenen les nostres enquestes. Al final, una enquesta és una foto de la realitat que té un nivell de resolució determinat. Si tu fas una foto a baixa resolució, no pots demanar que t'ampliï fins al detall més petit de la foto perquè sortirà pixelat. És el mateix amb les enquestes: sempre que es publiquen, hi ha un marge d'error associat que s'ha de tenir en compte a l'hora d'interpretar els resultats. Hi ha una cosa que em posa especialment nerviós, que és quan veig que es parla que algun partit ha baixat mig punt entre una enquesta i l’altra. Realment no saps si ha baixat mig punt, perquè està dins del marge d’error. En realitat, t’estan enganyant d’alguna manera amb aquestes diferències tan petites, no es poden estimar. Per tant, és obligació nostra ser molt transparents amb el marge d'error. Som conscients que això genera costos. Hi ha gent que pensa que som covards, que no ens volem mullar o que ens volem curar en salut. Si volguéssim una foto en alta resolució, hauríem de tenir un pressupost 10 vegades més gran, i gastar-nos 10 vegades més diners potser socialment no seria ben vist perquè seria una despesa excessiva.

Em posa nerviós veure que es parla que algun partit ha baixat mig punt entre una enquesta i una altra. Realment no sabem si ha baixat mig punt, perquè està dins del marge d'error. És obligació nostra ser molt transparents amb el marge d'error

El CEO hauria de fer baròmetres amb més freqüència sobre l'estimació de vot al Parlament?
No sé fins a quin punt és necessari. En un context no electoral, no tinc clar si publicar cada mes baròmetres d'estimació de vot aportaria molta més informació de qualitat al debat públic. En el fons, hi ha moviments molt a curt termini, pujades i baixades, i estar-les monitorant constantment potser als partits els interessa molt, però per a la ciutadania tinc la sensació que fer-ho una vegada al trimestre està bé.

La partida dels pressupostos de 2023 per a l'organisme que dirigeix és de quasi 1,7 milions. És suficient, si tenim en compte que el CIS quasi té 10 vegades més?
Es manté congelat des de fa temps. Com a director, òbviament que m'agradaria tenir-ne més. Hem tingut alguns increments —però petits—, i a més la inflació se'ls menja ràpidament. Nosaltres intentem fer el millor, tantes enquestes com podem i de la millor qualitat que podem, amb els recursos que tenim.

Som a dos mesos de les eleccions municipals 2023. Seria bo que fessin enquestes sobre aquests comicis?
Això és una cosa per la qual sí que m'hauria agradat tenir més pressupost. El CEO no ho fa i no ho ha fet mai, principalment, pel cost. Com és una institució de Catalunya, no ens podem limitar a fer una enquesta sobre les eleccions municipals de Barcelona, perquè ens paguen els ciutadans de tot el país. Fer enquestes a cada municipi és impossible, perquè les mostres de cada municipi que necessites són inabastables, i pensàvem de fer almenys les quatre capitals de circumscripcions més les ciutats que siguin més grans que algunes d'aquestes capitals. Això ens situa en 11 ciutats i té un cost molt gran perquè implica fer 11 enquestes independents. Si tinguéssim més pressupost ho hauríem fet, però amb els recursos que tenim hem decidit mantenir les enquestes que fem habitualment i no desviar els recursos cap aquí.

I es plantegen fer enquestes més vinculades a qüestions d’actualitat i no tant de fons?
Fins ara hem decidit expressament no fer-ho per diverses raons. Pensem que no aporta molt perquè, entre el moment que plantegem l'enquesta, la fem i la publiquem, segur que han passat 15 coses diferents. L'actualitat política té un ritme que nosaltres no seguim, ja que decidim apostar per l'slow food en comptes del fast food a les enquestes. D'altra banda, per molt esforç que féssim a redactar les preguntes de la manera més neutre possible, seria molt fàcil que fossin criticades, que no tothom s'hi sentís còmode ni sentís les seves opinions ben representades, i volem evitar estar en el focus de la brega política més quotidiana perquè creiem que això afebleix la institució i no aporta molt perquè són dades que tenen un interès molt efímer. Per exemple, nosaltres podríem haver preguntat a la gent si li semblava bé o malament que Junts hagués sortit del Govern o si estava d'acord o no i hauríem obtingut una informació que hauria tingut segurament el seu interès periodístic, però allà s'haurien quedat aquelles preguntes.

No fem preguntes més relacionades amb l'actualitat perquè volem evitar estar en el focus de la brega política més quotidiana. Creiem que això afebleix la institució

La llei del CEO va estar al focus en la negociació dels pressupostos. El PSC plantejava que fos un òrgan depenent del Parlament. Finalment, això no ha format part de l’acord pressupostari, però quina valoració en fa vostè?
Ens va arribar pels mitjans de comunicació. Qui té la competència o potestat per decidir sobre aquesta qüestió és el Parlament de Catalunya. El CEO es crea per una llei del Parlament, i per tant és la cambra qui decideix quin format ha de tenir, els procediments de nomenament del seu Consell Rector i del director. Nosaltres el que hem de fer és fer la millor feina possible amb el marc que tenim.

En tot cas, és un nomenament —el seu— que depèn del Govern i del Departament de la Presidència. A l’Estat, sovint es posa en dubte la figura de José Félix Tezanos (CIS) per la seva militància al PSOE. Creu que s’hauria d’establir que el director del CEO no sigui militant de cap partit?
No ho sé, no tinc una resposta concreta sobre això. Crec que a vegades confiem massa en la capacitat de regular les coses, perquè podríem posar aquesta regulació i que vingués una persona que no fos militant de cap partit i que tingués una actuació molt partidista al capdavant del CEO. Per tant, jo més que establir regulacions d'aquesta mena, és més important la fiscalització seriosa i rigorosa, i això exigeix estàndards de transparència.

JORDI MUÑOZ CEO / Foto: Montse Giralt
Jordi Muñoz veu "bé" mantenir la periodicitat de publicació dels baròmetres d'opinió pública / Foto: Montse Giralt.

Som un dels països amb un dels nivells més alts de desafecció política, de desconfiança i de sentiments antipolítics. És un tema important que està al darrere de l'aparició de nous partits, d'increments de l'abstenció o de cicles de protesta

Fins a quin punt els polítics han de tenir en consideració les dades que ofereix una enquesta per prendre decisions?
És una eina important per a algú que pren decisions polítiques saber quina és la percepció o l'opinió de la ciutadania. No crec, però, que hagin de governar només en base de les enquestes perquè, entre altres, l'opinió pública fluctua i es modula al llarg del temps. Però una cosa és no governar només a cop d'enquestes i l'altre és tenir informació de qualitat sobre què pensa la gent o la ciutadania sobre els temes que has de prendre decisions. És important i ajuda a prendre millors decisions que siguin socialment i políticament més acceptades.