Mentre la cúpula sobiranista treballa per trobar la fórmula que permeti satisfer la voluntat democràticament expressada pels catalans, els mitjans especulem sobre el que encara ningú no sap perquè necessitem omplir espai i temps 24 hores al dia, però d’altres dediquen una part del seu temps a preguntar-se sobre el que vindrà a continuació i com cal enfocar els propers anys. De quina ha de ser la nova estratègia nacional de Catalunya se'n va parlar la nit de dijous en un discret sopar a un restaurant de cuina uruguaiana de Barcelona al qual van assistir 39 staffers i alts càrrecs, secretaris, directors i subdirectors generals, d’ara i d’abans del departament d'Empresa, que van treballar amb el conseller titular, ara un expolític de nom Felip Puig.

Puig és ara al capdavant de Tram, l’empresa que gestiona els tramvies de l’àrea metropolitana, i no ostenta cap càrrec polític, però pel que es va veure la nit de dijous encara conserva alguna capacitat de convocatòria. Així i tot, un dels comensals assegura que durant el sopar va expressar la seva “preocupació pel país”, però “ no va mostrar cap ganes de tornar a la política”. L’exconseller i ex secretari general adjunt de Convergència Democràtica sempre va estar considerat el més sobiranista del sanedrí convergent, però, en canvi, no ha tingut un paper rellevant en el decurs del procés. Ja no ha participat en cap dels governs presidits per Carles Puigdemont. Diversos assistents consultats asseguren que ara, en privat, Puig no amaga la seva decepció per com han evolucionat els esdeveniments: “No teníem prou soldats per aquesta batalla”, va dir als seus col·laboradors. “ I les batalles que no estàs segur de guanyar no s’han de plantejar”.

“Som independentistes però ara hem de recuperar l’autonomia”, proclama l’exconseller

Durant el col·loqui, Puig i els comensals van assenyalar com a principal preocupació “la repressió”, de la qual, segons l'exconseller, “encara n’hi haurà més”. A parer seu, “no ens queda més remei que resistir i reconstruir”. En aquest sentit va expressar el seu desig que es constitueixi un nou Govern sobiranista com abans millor, però afegint que “tot i l’ideari independentista de qui governi, malauradament el que toca ara és recuperar l’autonomia”.

Les paraules de Puig feien referència al laments d’alguns dels assistents que continuen a l’administració de la Generalitat i que explicaven com treballen lligats de peus i mans, havent de signar un formulari per cada despesa, per mínima que sigui, assumint la responsabilitat que els diners no es destinaran a res que pugui estar relacionat amb el procés.

Tot amb tot, alguns assistents van deixar clar als comentaris de les taules que el pronunciament de la majoria parlamentària sobiranista a favor de la investidura de Carles Puigdemont és una “qüestió de dignitat democràtica”. “Una cosa greu és que el Govern espanyol bloquegi la investidura de Puigdemont, però un altre encara més greu és que siguem nosaltres mateixos els que ens prestem a fer-nos l’harakiri”, sosté un dels alts càrrecs encara en actiu.

Autocrítica: “No teníem prou soldats i no es plantegen les batalles que no estàs segur de guanyar”

Al “retrobament” dels col·laboradors de Felip Puig al Boliche del Gordo Cabrera, un local de moda a l’Eixample barceloní, no només es va parlar de política. Hi va haver moments de distensió i malgrat les angoixes polítiques “ens ho vàrem passar bé i la vetllada va ser divertida”, asseguren diversos comensals,  que ho atribuïen a l’habilitat de l’exconseller de combinar les reflexions serioses amb els acudits i les anècdotes. Entre altres coses va dir que havia d’agrair a l'exlíder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que Jordi Pujol l’anomenés conseller tres vegades seguides. “En Pujol volia altres, però en Duran els vetava sistemàticament fins que el president em proposava a mi. Li haig d’estar molt agraït a en Duran”, va dir. I tothom va riure.