A la tribuna de convidats del Congrés dels Diputats hi ha tantes butaques buides com en qualsevol ple en el qual es debaten assumptes de tràmit. Teresa Cunillera, la delegada del Govern de l’Estat a Catalunya, és la convidada més il·lustre, per no dir l'única. A l’hemicicle també s'hi veien escons buits, senyal de la transcendència que ses senyories donaven a l’esdeveniment.
A Pedro Sánchez li feia tanta mandra el debat monogràfic sobre Catalunya que, ja amb antelació, es va treure de la màniga la qüestió del Brexit per fer un aiguabarrreig que li permetés canviar el focus d’atenció sobre l’assumpte polític que més l’incomoda.
Ha estat una actitud a la defensiva que el president del govern espanyol ha mantingut al llarg del seu discurs. Més pendent de contrarestar els ímpetus dels adversaris que de plantejar iniciatives per sortir de l’atzucac, Sánchez ha intentat presentar-se com un governant “ferm i serè” que pensa actuar “amb proporcionalitat i contundència” per reprimir qualsevol mobilització, amenaçant de tornar a enviar a Catalunya policies i guàrdies civils, per no ser menys que Rajoy quan allò de l'“a por ellos”.
El president espanyol només proposa més piolins a Catalunya
La resta ha estat un continu desmarcament de les reivindicacions catalanes, basades “com el Brexit”, en “una gran mentida”. Sánchez no ha fet ni una sola proposta que faciliti el diàleg amb els independentistes, tret de reclamar suport als “pressupostos progressistes”, que no tenen cap possibilitat de prosperar. Tampoc li ha servit per a res per apaivagar la retòrica bel·ligerant dels seus contrincants, als quals ha acabat suplicant “la mateixa lleialtat” que va tenir el PSOE amb Rajoy.
En resum, el debat no està servint per a res, un déjà vu, que a Madrid només es valora en funció de com afecta a les enquestes de cara a les eleccions generals i a cada bugada, Sánchez perd un llençol. Mentre el preocupi més el què diran els seus adversaris, en comptes de presentar iniciatives que permetin al PSC “ampliar la base” i tornar a ser la força principal de Catalunya a les eleccions generals que completava les majories parlamentàries socialistes al Congrés, Sánchez no se’n sortirà. Podrà allargar el seu mandat tant com pugui, però a aquest pas el final serà agònic.