La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha instat als ajuntaments que han d'implementar les Zones de Baixes Emissions (ZBE) en els propers anys a persistir en el seu desplegament malgrat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que anul·lava la de Barcelona. En aquesta línia, Jordà ha manifestat que s'ha acordat "no posar-nos límits i que els tribunals no ens facin despistar". Aquestes declaracions s'han produït en el marc de la primera reunió de la Taula per la Qualitat de l'Aire. Aquesta trobada es produeix 10 dies després que el Govern anunciés l'Acord per la qualitat de l'aire a Catalunya, en què totes les localitats catalanes que superen els 20.000 habitants se sumaven a posar en marxa una Zona de Baixes Emissions abans que comenci el 2025.

De fet, un dels compromisos i acords que consta a la Declaració en defensa del dret a la salut i a una transició justa, que s'ha signat en finalitzar aquesta primera reunió, especifica que "les Zones de Baixes Emissions, enteses com una eina per a la millora de la Qualitat de l'Aire ha estat avalada per la seva aplicació en més de 200 ciutats d'Europa, i el TJUE en el procediment obert actualment l'entén com una bona eina, per això ens comprometem a seguir aplicant aquest model, amb totes les garanties jurídiques". En la trobada d'aquest dilluns, s'ha abordat el desenvolupament de les ordenances que hauran d'aprovar els municipis amb Zones de Baixes Emissions per poder implementar aquestes restriccions. Sobre aquesta qüestió, Teresa Jordà ha precisat que estudien si tenen competències per poder fixar un marc base que sigui útil per als ajuntaments afectats, tot i que cada ciutat podrà determinar criteris propis, com ara l'horari.

En aquest sentit, Teresa Jordà ha defensat les ZBE "com una eina per a la millora de la qualitat de l'aire" i sosté que cal seguir impulsant aquest model "implementant totes les garanties jurídiques que faci falta". Tot i això, Jordà ha assenyalat que la sentència conté "coses surrealistes". L'objectiu final és "garantir que no deixem ningú enrere, en una transició que ha de ser necessàriament justa, inclusiva i equitativa". Sobre el recurs que va anunciar el Govern contra la sentència que tomba la ZBE de Barcelona, la titular del Departament d'Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació ha indicat que encara hi treballen i que aquest es pot presentar fins a principis de maig.

Millora de la qualitat de l'aire

Aquest acte, que ha tingut lloc a la sala d'actes d'INEFC, ha culminat amb la Declaració en defensa del dret a la salut i a una transició justa. El document, d'una pàgina, condemna "qualsevol ingerència que suposi una retallada de la voluntat de protegir la salut de les persones". La declaració consta de cinc punts, que fan referència a diversos aspectes vinculats a la millora de la qualitat de l'aire. De fet, el primer d'aquests emfatitza que "millorar la qualitat de l'aire constitueix un pilar fonamental en l'agenda de totes les administracions públiques, comptant amb la implicació dels agents econòmics i socials" i recalca que "cal reconèixer i, sobretot, garantir, el dret a l'aire net". Per fer-ho, situen la voluntat en arribar als "llindars establerts per les Directrius de l'OMS el setembre de 2021".

Paral·lelament, subratllen que "el conjunt de les administracions i la resta dels agents econòmics i socials" segueixen "treballant per a fer possible un dret a la mobilitat sostenible, segura i saludable". Consideren que això "passa per una millora de la xarxa del transport públic en el seu conjunt i també per un seguit de mesures que facilitin un canvi modal de la mobilitat". D'altra banda, el document concreta que "la voluntat dels governs locals és treballar per millorar la qualitat de l'aire de la seva ciutadania amb totes les eines al seu abast".