L'exlletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías va afirmar el passat dimarts que és "més constitucional" el polític català que lluita per la independència "utilitzant els seus drets" que el polític espanyol "que lluita per la unitat reprimint drets d'uns altres". Així ho ha afirmat durant l'acte "Unitat vs. Democràcia: el cas d'Espanya", organitzat per Junts i Lliures per Europa, grup sota el qual s'agrupen el President a l'exili i eurodiputat Carles Puigdemont, juntament amb els també exiliats i eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí.

"El que converteix en democràtica una Constitució és la capacitat d'autodeterminació de cada individu, i això són els drets. La impossibilitat de què t'imposin des de fora, que et prohibeixin opinar, protestar (...). Això és el que una Constitució sigui democràtica. En la situació actual d'Espanya estem anant enrere, i sembla que de cop hi ha forces que prefereixen que Espanya sigui una a què Espanya sigui democràtica", ha dit Urías en la seva internvenció per videoconferència en l'acte organitzat pel grup d'eurodiputats. "Els que es fan dir constitucionalistes, són els que estan destruint els principis constitucionals. Quan el Tribunal Suprem o el Constitucional o altres forces anteposen mantenir la unitat respecte als drets dels ciutadans, estan destrossant la constitució", afirma, contundent, en la seva intervenció el jurista. "És més constitucional el polític català que lluita per la independència utilitzant els seus propis drets que el polític espanyol que lluita per la unitat reprimint els drets dels altres", finalitzava així la seva intervenció en l'acte Joaquín Urías.

L'acte, que s'ha dut a terme per videoconferència, va estar centrat en els aspectes legals que emmarquen el cas d'Espanya i com ha actuat l'Estat en la repressió del moviment independentista català. En aquest context, les intervencions han estat tres, la ja citada del jurista Joaquín Urías, la de la jurista i vocal de la junta d'Òmnium Cultural, Neus Torbisco-Casals i finalment la intervenció de l'historiador Antoni Simon. Aquest acte ha tingut lloc en un context en què el president a l'exili i eurodiputat Carles Puigdemont, juntament amb els també eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí, es troben en plena batalla legal per fer valdre la seva condició d'eurodiputats i la seva immunitat davant la insistència de la justícia espanyola per retirar-los-la.

Espanya perd dos llocs en l'índex sobre l'estat de dret al món

Espanya ha perdut dues posicions en l'índex de l'estat de dret al món del 2022. Segons l'índex anual publicat per l'organització World Justice Project (WJP) Espanya se situa en el número 23 d'entre 140 països. Per elaborar aquesta classificació els investigadors de WJP, juntament amb acadèmics, professionals i líders comunitaris d'arreu del món analitzen 8 factors: limitacions a les competències governamentals, absència de corrupció, govern obert, drets fonamentals, ordre i seguretat, compliment de la normativa, justícia civil i justícia penal. En cadascun d'aquests factors també s'avaluen 44 subfactors. La Justícia Civil és el punt on l'estat espanyol fluixeja més, se situa amb 0,73 punts en la posició 23 del rànquing, per darrere de República de Corea, República Txeca, França i la Xina, tot i que comparteixen puntuació.