Amb la seva presència, primer, i amb el seu discurs, després, Joaquim Forn ha fet vessar més d'una llàgrima. Un cop finalitzat el plenari de constitució de l'Ajuntament de Barcelona, un vehicle policial se torna a endur camí de Soto del Real, privant-lo de participar de l'habitual acte protocol·lari on els regidors i l'alcaldessa creuen la plaça per anar a saludar el president de la Generalitat. Abans, però, ha pres possessió del seu càrrec de regidor, que durant tants anys havia ostentat, i s'ha dirigit als barcelonins.

Mentre s'atansava al faristol del Saló de Cent, Forn ha estat llargament ovacionat al crit de llibertat, un clam que ressonava també a través de les finestres, provinent de la plaça Sant Jaume on es concentraven multitud de manifestants. Ja davant del micròfon, ha volgut començar amb un sentit record pels seus companys presos i exiliats. Feia dos anys que no trepitjava l'Ajuntament, "avui torno a entrar, no ho faig com hagués volgut, en llibertat, com qualsevol ciutadà, però sí que m'acompanya el sentiment i la satisfacció del deure fet, malgrat l'alt preu que estic pagant, torno a l'Ajuntament ple de satisfacció i les conviccions fermes". 

Forn ha explicat perquè els cinc regidors de Junts per Catalunya han votat a favor d'Ernest Maragall, "ha estat la llista més votada i és una de les candidatures amb qui tenim més punts d'acord programàtic sobre el model de ciutat". Fet l'apunt, ha dedicat un seguit de retrets a Ada Colau, recriminant-li que "ha comès un gran error en no respectar la llista més votada". I ha afegit que "vostè sap tan bé com jo que respon a una operació política, dirigida pels qui vostè li agrada anomenar els poderosos, vostè ha estat l'instrument útil d'aquests poderosos a qui tant li agradava criticar quan estava en campanya electoral". 

Però malgrat les crítiques, Forn ha acabat amb "un missatge en positiu". Ha lamentat "el menyspreu" dels comuns "cap al meu partit", perquè "no és l'actitud responsable d'una alcaldessa que ha de governar per a tots". Per això, ha adreçat un missatge "per a tots, també per al meu grup polític: només podrem afrontar els reptes que tenim com a ciutat, i com a país, si som capaços de superar determinades actituds negatives, determinades barreres mentals i partidistes que ens impedeixen arribar a grans acords". 

L'Ajuntament de Barcelona és casa seva, és el seu espai natural. N'ha estat càrrec electe durant anys fins que Carles Puigdemont va cridar-lo per assumir el comandament de la conselleria d'Interior. Una decisió que l'ha acabat duent a la presó. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat