Males notícies per Joan Carles I, que podrien suposar un nou revés judicial. El rei emèrit estaria implicat en un procediment obert en el Jutjat d'Instrucció número 29 de Barcelona, que investiga una ampliació de capital d'1,3 milions d'euros, presumptament fictícia, que es dirigeix contra l'exbanquer mexicà Allen Sanginés-Krause i el metge personal del monarca, Manuel Sánchez Sánchez. Dos correus electrònics serien la prova que vincularien a Joan Carles I amb aquest frau, que s'hauria produït després de la seva renúncia al tron i, per tant, no gaudiria d'immunitat.
Segons destapa aquest dimarts El Confidencial, el 3 de novembre de 2014, Joan Carles I es va trobar en secret amb un dels seus millors amics, el magnat cubà del sucre Pepe Fanjul i amb l'exdirectiu de Goldman Sachs Sanginés-Krause, a l'Hotel Claridge de Londres. El motiu de la reunió era encarregar a Sanginés-Krause el control i la gestió dels diners ocults de l'emèrit. 48 hores més tard es va produir el fet que posa en una situació delicada a Joan Carles I, i és que Fanjul va enviar dos correus electrònics a l'examant del monarca, Corinna Larsen, on va explicar els motius de la reunió, tal com ho revela el llibre King Corp.
Correus compromesos
Pepe Fanjul va enviar dos correus a Corinna on es destapen les intencions del rei emèrit. El primer correu es va enviar el 5 de novembre de 2014 a les 12:11 hores, en aquest Fanjul explicava a Corinna, que Joan Carles li havia demanat encarregar-se del seu patrimoni opac. Fanjul detalla que va decidir no acceptar la tasca perquè tenia negocis als Estats Units i actuar com a testaferro del monarca podia portar-li problemes amb la Justícia. "Ell ha de trobar un successor que s'encarregui de manejar totes les futures transaccions i estructures", va explicar Fanjul, segons afirma el citat diari. La segona comunicació va ser el mateix dia només unes hores més tard. A les 16:59 hores, l'empresari del sucre va enviar un missatge a Corinna informant de qui seria finalment l'encarregat de gestionar els diners B de l'emèrit. "Pel que fa a l'estructura [financera] futura ell ha convençut a Allen perquè es faci càrrec en el futur", va assegurar Fanjul.
Aquests missatges demostren que les transaccions que fins al moment es vinculaven a Sanginés-Krause tindrien l'origen en fons de Joan Carles I o en transaccions que ell mateix dirigia i ordenava. I, per tant, l'exbanquer, es limitava a actuar com a pantalla. Ara els jutjats de Barcelona investiguen aquesta transacció d'1,3 milions d'euros de Sanginés-Krause a la clínica personal del metge del monarca, Manuel Sánchez, a través de quatre ampliacions de capital presumptament falses entre 2016 i 2018. La Fiscalia apunta que aquesta quantitat de diners haurien servit per regularitzar pagaments de tractaments per a clients amb "alt poder adquisitiu". Així doncs, el metge de l'emèrit i la seva dona, també estan imputats en aquest procediment.
Encobriment de clients de la clínica
L'Agència Tributària va comprovar que malgrat que Sanginés-Krause havia invertit 1,3 milions d'euros a la consulta del doctor de l'emèrit, només tenia el 35% de les accions, mentre que el metge, que només havia invertit 3.010 euros, controlava el 65% de les participacions. L'exbanquer tampoc rebia dividends ni assistia a les juntes d'accionistes, això va encendre totes les alarmes. Així doncs, tant investigadors com la Fiscalia van entendre que Sanginés-Krause feia les ampliacions per tal d'encobrir els pacients que no podien utilitzar els diners legals per pagar les visites a la clínica. Segons demostren les dates dels correus, en el moment de l'operació, Sanginés-Krause ja havia assumit la gestió dels diners opacs de Joan Carles I. Els diners de les quatre ampliacions eren procedent de Sanlua Inversions SL, una societat amb seu a Madrid i creada per Sanginés-Krause només un any després de convertir-se en el testaferro del rei. En la primera querella, la Fiscalia va indicar que se sospitaven que alguns dels pagaments al doctor Sánchez pertanyien a Joan Carles I.
El jutge que dirigeix la instrucció ha enviat una comissió rogatòria al Regne Unit per poder recollir més informació sobre Sanginés-Krause, on té fixada la seva residència. Amb tot, el ministeri públic adverteix que la investigació pot acabar afectant “a totes aquelles persones la identitat de les quals es reveli en el curs de la instrucció com a possibles partícips en els fets delictius”.