Ja hi ha data pel proper enfrontament entre Corinna Larsen i Joan Carles I. El jutge del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, Matthew Nicklin, ha convocat una audiència de 4 dies per al pròxim 18 de juliol per tractar la demanda civil per assetjament, seguiment il·legal i difamació que Corinna Larsen va presentar contra Joan Carles I, segons avança El Periódico. Larsen, examant del Borbó, denuncia que va ser víctima d'una campanya d'assetjament, i espionatge organitzat pel rei amb el suport dels serveis d'intel·ligència espanyols en el període de 2014 a 2020, quan el monarca intentava recuperar els 65 milions d'euros que li havia "regalat", i fins a l'actualitat. L'audiència ve després que la justícia britànica concedís la immunitat d'Estat a l'emèrit fins al 18 de juny de 2014, moment en el qual va abdicar. 

Immunitat limitada

Corinna Larsen va interposar la demanda contra l'emèrit l'any 2020, en considerar que després d'acabar la seva relació amorosa, tant la Casa Reial com el CNI van intentar desprestigiar-la. Els advocats de Larsen van denunciar vigilància il·legal, després que ella es negués a tornar-li els 65 milions d'euros que, presumptament, Joan Carles li hauria donat l'any 2012. La defensa de Corinna ha subratllat, després de la immunitat concedida a Joan Carles I, que és "molt limitada". El passat mes de desembre l'advocat Michael Kim, del despatx Kobre & Kim recordava que la demanda encara té recorregut, ja que la decisió, el blindatge del qual disposa l'emèrit només afecta el seu regnat, fins al 2014. "La major part de la demanda no es veu afectada i hauria d'anar a judici", afegia el lletrat en un comunicat. 

A finals de l'any passat, Corinna va estrenar el seu pòdcast "El Rei i jo", on va relatar tant els millors moments de la seva "estreta amistat", com també els pitjors, protagonitzats per les amenaces de l'emèrit a la princesa alemanya, que ha assegurat que ha arribat a patir per la seva vida. En el penúltim capítol de la sèrie, sota el nom "Una alma oscura. Juan Carlos, la conspiración y los audios de Villarejo", l'empresària entrava en detalls de la seva relació amb l'excomissari i com va ser víctima d'un robatori en un dels seus luxosos pisos. Una de les principals revelacions de la princesa és que els serveis secrets espanyols, és a dir, el CNI, van intentar crear un pla per implicar-la en un delicte de malversació. Una idea que a Joan Carles I li va semblar perfecta. Així, explicava que el CNI va entrar al seu apartament a Mònaco, on guardava informació important, i se la va emportar per poder-la acusar de ser una lladre, segons va explicar ella mateixa.