El Govern de Salvador Illa avança en el projecte per integrar la intel·ligència artificial en l'administració pública i agilitzar així tots els processos burocràtics, tal com es va anunciar al maig. Després d'aprovar la creació de la direcció general d'Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades a l'Administració, ara ja se sap qui serà el responsable d'aquest nou òrgan —que està sota el paraigua del Departament de la Presidència que dirigeix Albert Dalmau—. La cadira l'ocuparà el consultor i director de comptes Jaume Miralles, qui serà nomenat oficialment en la reunió del Consell Executiu d'aquest dimarts.
Jaume Miralles és enginyer tècnic de Telecomunicacions i enginyer superior en Electrònica per la Universitat Ramon Llull. Compta amb més de 25 anys en el sector de la tecnologia i la consultoria, des que va iniciar la seva carrera el 1998 a la consultora PwC. Des de 2003 i fins a l'actualitat, ocupava diverses posicions al gegant tecnològic IBM. En els últims anys s’ha especialitzat en intel·ligència artificial i des de 2022 era el director de comptes del sector públic català, gestionant el negoci d’IBM amb projectes a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona.
La Generalitat, de fet, ja ha començat a introduir la intel·ligència artificial en les feines quotidianes del funcionariat per "transformar tots els serveis públics", amb l'objectiu últim de "facilitar la vida" a la ciutadania. Així ho ha dit el nou director general Miralles en declaracions als mitjans. De moment, el Govern està fent proves amb un grup d’uns 300 funcionaris perquè coneguin com es pot crear un agent digital, sense la necessitat de saber programar i utilitzant un “llenguatge natural”. Per exemple, se’n poden generar per a determinades gestions en la concessió de subvencions, ja que s’hi integra tota la normativa en aquesta matèria i les funcions predeterminades. El resultat és un informe amb factures, imports i altres justificacions de les ajudes.
La IA per agilitzar tasques burocràtiques
D’aquesta manera, "feines més rutinàries, més automatitzades les fan les màquines", ha subratllat Miralles, de manera que els treballadors puguin fer tasques "de més valor". El nou responsable ha precisat que hi ha una "primera llista dels tràmits més prioritaris", que són més d’un centenar, i que han d’ajudar a reduir la burocràcia i millorar l’atenció ciutadana. Es tracta d’aquells que “generen més impacte” com ara les ajudes als vehicles elèctrics i punts de recàrrega, l’homologació i convalidació d’estudis estrangers no universitaris, reconeixement del grau de discapacitat o la renda garantida de ciutadania. En paral·lel, la Generalitat treballa per transformar la paperassa relacionada amb empreses i agricultura com ara llicències d’obres, avaluació ambiental, establiment de nitrogen de referència, rompudes forestals i autoritzacions d’activitats amb risc d’incendi, entre moltes altres.
Miralles espera que de cara a 2026 el ciutadà "comenci a notar" l’impacte de l’aplicació de la IA en les gestions, amb prop d’un centenar de tràmits. Tot i això, la voluntat és que al llarg de la legislatura hi hagi "el màxim nombre de gestions possibles amb IA". El secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, ha defensat que l’ús de la IA es fa “de manera responsable”. D’altra banda, ha garantit que l’ús d’aquesta tecnologia no suposarà canviar “rols” dels empleats, ni la substitució de llocs de treball sinó “augmentar les capacitats amb l’assistència d’agents digitals”.