Jaume Alonso-Cuevillas era un advocat, economista, doctor en Dret i catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona, conegut perquè havia estat degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona

La tardor del 2017, però, la seva vida va canviar quan li proposen ser l'advocat de tot el Govern per parar el cop judicial que es prepara des de l'estat espanyol. Dos anys després, part del Govern és a la presó i part a l'exili. Alonso-Cuevillas ha passat d'advocat a polític en menys de dos anys. És diputat al Congrés i segueix portant la defensa internacional de Carles Puigdemont.

Jaume Alonso-Cuevillas explica els fets des del 7 de setembre del 2017 com si es tractés d'una pel·lícula de misteri o ciència-ficció. Explica els detalls interns, les pors i els dubtes de tot un govern que es debat entre quedar-se en territori espanyol i entrar a la presó o marxar a l'exili sense cap garantia processal. L'amenaça de l'Estat queia com una llosa damunt el Govern, més després que l'Audiència Nacional empresonés Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Aquell 16 d'octubre tot va canviar. 

La prioritat era salvar-se. Però a quin preu?

Jaume Alonso-Cuevillas té respostes per a tot en aquesta entrevista que rememora els fets gairebé dos anys després de l'1-O.

Com li va canviar la vida a partir de l'1 d'octubre? 
Sens dubte, quan vaig assumir la defensa del president i tot el Govern. I això va ser el 7 de setembre. Em truca el director del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya, Cesc Esteve, i em demana si puc tenir una reunió amb els alts càrrecs de la Generalitat que la Guàrdia Civil havia citat durant el juliol del 2017. Aquell estiu ja me'n vaig amb llibres de penal per fer un intensiu i preparat pensant que em tocaria defensar algun d'aquests alts càrrecs d'aquest segon nivell de Govern. El 7 de setembre, el segon dia del ple convuls, el Cesc Esteve em pregunta si estaria disposat a assumir la defensa del Govern. Estaven buscant el perfil d'un advocat que no estigués relacionat amb cap cas de corrupció ni amb el 9-N. I va tenir la intuïció que aquesta seria una causa molt més processal que penal-material. Volien un advocat nou.

Tenia relació amb algun membre del Govern, coneixia els consellers?
A qui més coneixia era Carles Mundó per una comissió que va crear en el màster de Dret Processal. Em proposa en Cesc Esteve i en Mundó m'avala. El dia 11, el dia de la Diada, rebo un missatge per si puc anar l'endemà a la reunió de govern, i el dia 12 entro en aquella sala, amb el secretari de Govern, el president, el vicepresident, tots els consellers i en Cesc Esteve. M'havia llegit la primera querella de desobediència, prevaricació i malversació del TSJC. Els vaig fer l'explicació i en Puigdemont va dir: "Ho tenim molt bé, contractat!". I mentre estem allà arriben del Tribunal Superior de Justícia a fer les citacions. Venien a citar tot el Govern. En aquell moment decidim què fer i decidim que per saber si les peticions de la querella són per a tothom iguals o no, ha de sortir el president i un conseller. I surt el president i el conseller de Presidència, Jordi Turull, en Cesc Esteve, el secretari de Govern i jo. La casualitat fa, a més, que el funcionari judicial que havia fet la citació va ser alumne meu fa molts anys, amb la qual cosa quedo allà com el rei del mambo. En aquell moment comprovem que la querella és per tots la mateixa, ens demanen si hi són la resta de consellers i els diem que ja han marxat. Carles Mundó estava amagat darrere una porta, Quim Forn també era per allà...

Mundó decideix que els d'Esquerra aniran amb el bufet Eynde Penal, i en Jordi Turull i en Carles Puigdemont s'empipen

Finalment, però, no va ser l'advocat de tot el Govern...
Aquí és on li dic al Mundó que hem de crear un equip i ell em diu que la gent d'ERC té confiança amb l'Andreu Van den Eynde. Amb l'Andreu, en Carles Mundó i jo comencem a buscar equip. La idea inicial no era repartir-nos per partits, sinó de forma transversal. Després Mundó decideix que els d'Esquerra aniran amb el bufet Eynde Penal, i en Jordi Turull i en Carles Puigdemont s'empipen per aquesta decisió. I llavors és quan arriba el 27 d'octubre.

En paral·lel a la part judicial hi havia el vessant polític. Es creia que qualsevol decisió política podia influir en la situació processal del Govern? 
Veient que a les tertúlies televisives es seguia parlant del dret a l'autodeterminació, vaig anar a veure Jordi Turull per explicar-li que si no tenien la força per aplicar-lo, era una batalla perduda i que havíem d'emfatitzar la vulneració de drets fonamentals que estava duent a terme el govern espanyol. Turull no veu clar que la gent ho entengui i gestionen que vagi jo a TV3 i dono una classe processal en directe. I és arran d'això que em canvia la vida amb la projecció mediàtica, però quan em canvia del tot és quan arriba la segona querella. Allà sí que tinc records impactants.

La segona querella és la de l'Audiència Nacional que arriba el 31 d'octubre...
Sí. Ens reunim aquí al meu despatx l'1 de novembre amb una querella que acabava d'aconseguir per la premsa. Tenia citat aquí a les 12 tot el Govern. Josep Rull havia rebut la citació a quarts de dotze de la nit. La resta la van anar rebent aquell matí. Ens citaven per a l'endemà a les 9 del matí. Havíem de fer nit a Madrid. No hi podíem anar ni amb tren ni avió, perquè tal com estava el clima era difícil. Acabàvem d'aconseguir la querella per la premsa i no la tenia tota llegida. Tota la preocupació era logística. A veure com organitzàvem el viatge. Jo vaig fer el viatge amb el meu cotxe, que conduïa un Mosso d'Esquadra, amb en Joaquim Forn i la seva dona, i en Jordi Turull i la seva dona. Un viatge funeral, com et pots imaginar.

Joaquim Forn havia marxat a Brussel·les amb Puigdemont...
Tant en Joaquim Forn com la Meritxell Borràs em van trucar dient: "Jaume, què faig?". Jo els dibuixava escenaris. Tampoc m'atrevia a donar un consell. Era molt difícil. Si vens, tens un risc d'anar a la presó. Mundó estava en contacte amb el ministre de Justícia Rafael Catalá i li deia que no passaria res o que com a molt estarien dins molt poc temps. Dins el govern espanyol hi havia dues línies: uns que eren més durs i que és la que es va imposar i una altra que deia que no s'havien de crear màrtirs i no contemplava la presó. Per tant, quan em van trucar en Quim i la Meritxell, jo veia molt possible la presó, però no els sabia dir si seria curta o llarga o salvatge, com ha estat. Catalá deia a Mundó que si juraven la Constitució, no els passaria res.

Això els van dir?
Des del nostre cotxe s'estava parlant amb en Mundó i és el que ens deia que li havien dit. Els van demanar l'acatament de la Constitució i renunciar a la unilateralitat... Després, quedar-se fora tampoc era fàcil, perquè a part del tema logístic el mateix Paul Bekaert no ens assegurava que ens sortiria bé.

Els van demanar l'acatament de la Constitució i renunciar a la unilateralitat

Presó o exili

Fora, a l'exili, hi havia Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí pendents d'una euroordre...
Quan vaig defensar la primera euroordre, l'objectiu era intentar allargar-ho per poder fer la campanya del 21-D. Busquem estratègies processals per intentar guanyar temps i aconseguim allargar-ho un poc i la vista era el 4 de desembre. Aquella nit vaig al Més 3/24 i dic "optimisme moderat". La sorpresa la tinc el dia 5 quan Llarena retira l'euroordre. Si te'n vas i l'euroordre prospera, llavors llepes sí o sí. 

S'havia explorat tot això abans? 
Després de l'empresonament dels Jordis (el 16 d'octubre), els rostres de tot el Govern ja són més rígids.

Es plantegen marxar a l'exili?
Jo el 29 d'octubre dino a Sant Julià de Ramis a casa el president... [Es fa un silenci llarg]

I sabia que marxava i com?
El 29 jo dino amb ell i punt.

Per tant, previ a tot això, no hi havia hagut cap consulta a nivell judicial de què podia passar si es quedaven o marxaven?
Jo he mantingut reunions amb el president i alguns membres del Govern. La Clara Ponsatí tenia un interès a parlar amb mi i vam tenir una conversa llarga. Amb alguns havia tingut xerrades sobre això.

Les hores prèvies a la presó

Em van arribar dir que la denúncia dels Jordis estava redactada abans del 20 de setembre

Com va ser el 2 de novembre a l'Audiència Nacional?
Va ser humiliant. L'Andreu era al Suprem amb la Mesa...

Per què ho van fer el mateix dia?
Ells estaven precipitats. Després un advocat de l'Estat em diu que allò és un nyap i que eren perfectament conscients des de l'aplicació del 155 que la querella del Suprem era una bestiesa. Recordo la denúncia dels Jordis i parlar-ho amb dos catedràtics de dret i dir "s'han begut l'enteniment". A mi em van arribar a dir que la denúncia dels Jordis estava redactada abans del 20 de setembre i que inicialment s'havien plantejat si anava contra Puigdemont. La querella de la Mesa del Parlament es nota que inicialment era única i havia d'anar contra tots, però com que acaben d'aplicar el 155 i això comporta la pèrdua d'aforament, al Tribunal Suprem només hi va anar la Mesa. 

Tot això es va fer amb 48 hores de temps. Des que es notifica la querella fins que es fa la declaració. Hi havia temps de preparar la compareixença? Hi havia garanties?
El dia 1, quan anàvem cap a Madrid, vaig dictant des del cotxe un escrit al despatx dient que se suspengui la declaració apel·lant al dret a defensa, dient que la querella té 116 pàgines, arribo abans per intentar parlar amb la jutgessa demanant la suspensió de la declaració. Primer em diuen que es resoldrà quan vingui la jutgessa i quan arriba diu que comencem. Al·lego que no hi ha l'advocat d'ERC [Andreu Van den Eynde era al Tribunal Suprem assistint com a advocat Carme Forcadell. Va aconseguir suspendre la declaració per poder estar present a la compareixença que es feia a la mateixa hora a l'Audiència Nacional, però va arribar una hora tard]. La jutgessa va dir que començàvem amb els meus, però vaig replicar que hi havia de ser perquè si un dels meus deia que tota la culpa era de Junqueras, havia de tenir el lletrat allà. Però vam començar.

Aquell matí arriben tots els consellers junts a l'Audiència Nacional. Santi Vila, que ja havia dimitit, ho fa uns minuts més tard, però Oriol Junqueras va entrar abans que tots a les 8 hores. Per què?
No ho sé. En principi anàvem tots junts. Junqueras es va desmarcar. Hi havia un dispositiu de seguretat preparat amb els Mossos que van fer l'enllaç amb la policia espanyola que escortaven els cotxes perquè poguéssim aturar-nos davant. Anàvem tots en una càpsula. Junqueras va arribar abans per decisió seva.

Com recordes les declaracions i les hores dins l'Audiència Nacional?
Va ser ignominiós. Quedem que només respondrien a les nostres preguntes. Quan comença Turull, la jutgessa va agafar el mòbil. 

L'Audiència Nacional és l'arquitectura de la repressió. Passadissos sota terra. Ens vam escapar l'Andreu i jo a buscar unes patates i unes coca-coles a la màquina de la premsa. Havíem entrat a les 8 del matí i eren les 5 de la tarda. Entre les declaracions que van anar ràpides i la vista, ens van tenir una estona esperant.

La vista havia de ser una per a cada un. No tenien la documentació preparada per valorar les circumstàncies personals de cadascú. No tenien fotocòpies fetes. No hi cabien a la sala... Ens van tenir 3 hores esperant que es van fer eternes. Una humiliació. No hi havia ni una trista màquina d'aigua. Van ser moltes hores i vaig sortir com si fos un venedor de mòbils ambulant. Li vaig dir al Quico Homs que s'havia d'ampliar l'equip. Ja havíem parlat amb alguns advocats com Cristóbal Martell o Jordi Pina. Jo m'havia de centrar en els tres que estaven fora. No podia estar defensant euroordres amb clients a la presó.

Com vau evitar la dispersió en les presons?
Vam fer moltes trucades. L'endemà era impactant veure'ls sense afaitar, amb vestit, suats, rebregats, sense cordons a les sabates ni corbates. Havien dormit així. Vaig fer d'assistent social. Els portava la maleta, els vaig ingressar el peculi, 50 euros cada un. Els homes estaven millor perquè eren més i tenien la sort d'estar amb en Carles Mundó, que coneixia el món penitenciari i els tranquil·litzava. En canvi, les dones estaven més tocades. Només eren dues. Alcalá Meco és tremend. En el cas de la Dolors Bassa van haver d'anar al Corte Inglés a comprar-li una muda, no tenia res. Va ser molt bèstia.

Justícia i política

Hi havia un pla per venir a ser investit i sabia que quan sortís d'allà se n'anava a Estremera

En el moment en què decideixen anar a les llistes pel 21-D heu de pensar una estratègia judicial per si això els pot perjudicar?
Jo no crec que els pugui perjudicar a nivell judicial. Alguns sí que els ho desaconsellen els seus advocats i decideixen no anar a les llistes.

Realment pensava tornar Puigdemont?
Sí, ho ha contemplat en molts moments. Jo no el coneixia i l'he vist en situacions molt intenses. És molt fort de cap i molt determinat. El poden acusar de moltes coses, però de covard segur que no. Si en algun moment creu que pel bé de la causa és convenient entregar-se, o que l'entreguin o que el detinguin, si ha de jugar la carta de pres polític, la jugarà. El 30 de gener va plantejar-se seriosament venir, però es va avortar tot. Si hagués vingut, no ho hauria sabut ningú. Hi havia un pla per venir a ser investit i sabia que quan sortís d'allà se n'anava a Estremera. La prova d'això és que els serveis secrets ho sabien.

Com hagués vingut?
Hi havia un pla. Però al desconvocar-se el ple doncs ja no va venir. Ell sabia que si hagués estat investit, no hauria durat res. Però hi estava disposat.

Vas arribar a sospitar la detenció a Alemanya?
Llarena renuncia  a l'euroordre quan li arriba la xivatada que allò no anirà bé. Teníem consciència que qualsevol viatge tenia un perill. Un perill d'euroordre

Però fins al punt de la detenció?
Això va ser un error de càlcul de la justícia espanyola. Teníem valorat que existia el risc d'una euroordre. Una euroordre, quan l'actives, immediatament es comunica a Interpol i Europol i hi ha ordre de detenció i en una hora està feta. Aquest risc el tenia a Dinamarca, a Finlàndia... a tot arreu. Ells el segueixen i cometen l'error de detenir-lo a Alemanya. Segurament hauria estat més difícil la nostra feina si l'haguessin detingut a Dinamarca. Però com que la justícia a Espanya està polititzada... "Merkel és amiga nostra...", però els jutges alemanys són independents.

La gent no s'atreveix a dir el que pensa perquè el sistema és tan potent que t'exclou

Cuevillas, el diputat

Ara has entrat directament en política en una situació gens fàcil, amb una investidura fallida i seguint exercint d'advocat. Com combines aquesta doble personalitat?
Aquesta bipolaritat... [Riu]. Jo soc advocat. Ni militava ni milito enlloc, ni coneixia en Puigdemont. A mi em van venir a buscar com a advocat perquè el cap de gabinet jurídic ha estat alumne meu. Sí que és cert que la defensa d'aquesta causa, com que és un procés polític, doncs la defensa és molt política també. I en una causa política, la defensa és tant a la sala de vistes com a fora. I això a més, provoca que tingui molta presència mediàtica. És com si fos l'estrella d'una Festa Major. Tinc una llista... Porto 200 bolos. Això és el que provoca una evolució de fer d'advocat a fer d'advocat en una causa política i haver d'explicar el perquè jurídic-polític. No hi ha una frontera clara entre el jurista i el polític. Perquè en defensar una causa política s'ha anat barrejant. A més hi ha hagut, personalment, una gran indignació per l'atropellament dels drets. Sé que la justícia és imperfecta, però el sistema va funcionant, però em trobo en una causa on no es respecta res ni hi ha voluntat de respectar res. En privat tothom diu que ni hi ha rebel·lió ni sedició i és una aberració. La gent no s'atreveix a dir el que pensa perquè el sistema és tan potent que t'exclou. He anat evolucionant cap al vessant polític sense cap vocació.

Ara ets diputat al Congrés a Madrid, però amb les diferents convocatòries electorals que hi ha hagut, has pogut triar? T'hauria agradat ser a un altre lloc?
L'agost passat m'arriba per tres vies diferents que el meu nom està sonant com a possible alcaldable de Barcelona. I un dels dies que vaig a Waterloo li dic a Carles Puigdemont: "Ni se t'acudeixi", i em diu que he fet un personatge mediàticament... li dic que estic per la causa, però que no em posi d'alcaldable. Li comento que m'agradaria, si he de fer alguna cosa, millor eurodiputat, perquè té més sentit per la denúncia que estic portant a nivell internacional fer-la davant les institucions europees, són dues setmanes al mes i permet que ho pugui compatibilitzar millor amb el despatx d'advocats... Li sembla bé, el tema va evolucionant i estava tothom d'acord i, de fet, li dic a la meva dona: "Això no sortirà bé, perquè hi està tothom d'acord". Quan Puigdemont decideix que serà ell el candidat és quan em proposen anar de diputat i dic que no. La decisió havia de ser molt ràpida. M'ho proposaven un dijous i havia de dir alguna cosa dissabte i vaig dir que no. El dissabte marxava a Bilbao amb en Jaume Roures i en Lluís Llach, i en Llach m'acaba convencent: "Com a amic t'ho aconsello i com a ciutadà t'ho demano".

La sentència serà dura. El meu pronòstic és que serà la meitat del que demana la fiscalia, condemnes d'entre 8 i 12 anys

Ara estem davant una investidura i una sentència. Que coincideixi tot com ho valora? Em pot fer la valoració política i la valoració judicial?
No correspondria cap altra sentència que no sigui l'absolució. Jurídicament no cabria cap altra sentència, com a molt condemnatòria, per desobediència. La sentència serà dura. El meu pronòstic és que serà la meitat del que demana la fiscalia, condemnes d'entre 8 i 12 anys. Potser aniran a la conspiració per a la rebel·lió. Hi ha qui diu que aniran a la sedició o conspiració per a la sedició. És un debat tècnic. La sentència està pràcticament feta; si volguessin, la podrien treure la setmana que ve. S'han reunit sis vegades. Estan dedicats a això. La podrien fer pública a l'agost per agafar-nos mig de vacances, però tenen por a la reacció. Una causa d'impacte polític. L'11 de setembre, el fet que hi hagi eleccions el 10 de novembre... tampoc crec que s'allarguin més...

Però al setembre encara hi pot haver un acord per a la investidura... 
Sí. Però Manuel Marchena aspira a ser president del CGPJ i valorarà molt el que fa ara. Treure-ho abans de l'11 és posar dinamita. Després estarem amb investidura sí o no o en campanya electoral. És dinamita. El més intel·ligent és treure-ho a l'agost. 

La sentència es farà al Tribunal Suprem amb els presos, tot sembla indicar...
Han dit que ho faran. És inhumà perquè hi haurà un altre trasllat i és una forma de contenir la reacció. Si els tens allà i la gent aquí s'esvera més del compte, se'ls poden quedar allà. Ja tornem a estar en la situació que els elements polítics pesen més que els jurídics.

A nivell polític, Pedro Sánchez és un bri d'esperança o no? Hi ha els partits que hi ha. Si anem a noves eleccions, pot ser pitjor?
Respecte a Catalunya, exactament igual tots. I Podemos estan disposats a sacrificar Catalunya. Que governi Sánchez o Casado o Rivera, des del punt de vista de les relacions polítiques Catalunya-Espanya, no hi ha diferència. Jo crec que Catalunya serà independent en qüestió d'entre 5 o 8 anys i que la solució vindrà imposada per fora. I tenir el Pedro Sánchez al govern ens perjudica més que ens facilita. Si tens Casado o Rivera, a Europa es visualitza que estem en etapa franquista 2.0 i, en canvi, si tens el Sánchez, que va amb pàtina de progressista, a Europa els costa més. Un govern del PSOE a Espanya legitima més les barbaritats del poder judicial.

Però això és el discurs de "cuanto peor, mejor"
No. Que a ulls d'Europa s'esveren molt més quan hem tingut a Rajoy, que és un home que no podia ni interlocutar amb ningú, no sap ni dir ni una paraula en cap idioma, que un Pedro Sánchez, això és evident. Amb Espanya no pactarem mai, mai. Ni que manés el Pablo Iglesias, però hauria de tenir majoria absoluta, que sembla que no sigui un escenari viable en els propers 20 anys. Amb Espanya mai tindrem una solució. El discurs de Pedro Sánchez cap a Catalunya és més dur que el de la dreta perquè és més desacomplexat. Jo crec que no es pot fer política sent tan alt i tan guapo perquè va de 'sobrat'. Les enquestes li donen una majoria folgada, però seguirà sense tenir una majoria absoluta. I el que pretén és carregar-se Iglesias i jugar la carta Errejón i afeblir-lo.

Puigdemont i Junqueras parlen?
Hi ha més bona comunicació d'un sentit que cap a un altre. Puigdemont no pot trucar a la presó, tenen interlocució per diferents vies.

Junqueras truca a Waterloo?
No.

I la relació amb ERC?
La Montse Bassa i jo vam inaugurar la campanya electoral fent un sopar conjunt a Llançà. Els diputats, bé. L'electorat en bona part el compartim. De l'abril al maig van ser molts els que van passar de Junqueras a Puigdemont, per tant, compartim bona part de l'electorat, les relacions entre la gent que ens dediquem a la política són bones; però entre partits i cúpules les relacions són horroroses, que és això el que fa mal. Per això demana, i demanem, unitat. Demana unitat la gent que no milita enlloc, els independents que estem en política també i alguns que són militants també demanen unitat. Alerta també amb la situació de la Marta Rovira, que la tenen silenciada perquè discrepa de la línia oficial. Ara el partit és junquerista, però em consta que hi ha discrepàncies també. 

T'hi veus molt temps de diputat?
Espero que el mínim possible. 

El mínim possible?
Jo estic en acte de servei. Em guanyo molt millor la vida al despatx d'advocats que de diputat. I no faré mai el que jo no cregui. Jo no estava disposat a votar una altra cosa que fos que no a la investidura de Pedro Sánchez. No hi estava disposat i si al final s'hagués dit que ens havíem d'abstenir, jo hauria dimitit. Això em dona molta llibertat. I si hi ha repetició electoral, veurem si m'ho tornen a demanar o no. Perquè ja els vaig dir que soc independent i que actuaré com a independent.